Canada

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Sa Bandela de su Canada
Su Canada
Sa carta fisica
Sas provintzias e sos territorios

Su Canada est un'istadu chi òcupat sa parte a nord de s'Amèrica setentrionale, e est delimitadu dae s'Oceanu Atlantigu a est, dae su Pacificu a ovest e dae s'Oceanu Artigu a nord. A sud e a nord-ovest (Alaska) confinat cun sos Istados Unidos. Pustis de sa Russia est su paese pius mannu de su mundu.

Su Canada est un'istadu federale cumpostu de deghe Provintzias e tres Territòrios, est una demogratzia parlamentare e una monarchia costitutzionale, rezida dae sa Reina Elisabetta II de su Regnu Unidu. Su Canada at otènnidu s'indipendèntzia dae su Regnu Unidu depustis de unu protzessu polìtigu chi fit comintzadu in su 1867 ed est istadu cumpridu in su 1982. Sa capitale federale de s'istadu est Ottawa.

Est una natzione multiculturale e bilìngue: sas limbas ufitziales difatis sun s'inglesu e su frantzesu. Però in Canada, pro su fatu de sa cumpositzione de sa populatzione, chi cumprendet medas etnias, si bi faeddan limbas meda. Su Canada est una natzione industrializada e tecnologicamente avanzada. S'economia si fundat printzipalmente in sas risorsas naturales e su comèrciu, in sa prus parte cara a sos Istados Unidos. Su Canada at medas e complessas relatziones cun sos àteros istados de su mundu, difatis faghet parte de su G8, sa NATO, s'APEC, de su Commonwealth of Nations, de Francophonie e de sas Natziones Unidas.

Etimologia[càmbia | edit source]

Su nòmene Canada nde benit dae sa peràula de sos Iroquesos de su riu St. Lawrence (Santu Larentu), kanata, chi cheret nàrrere "bidda" o "acampamentu". In su 1535, sos indìgenos chi abitaian a curtzu de sa Quebec City de oe aian usadu custa peràula cun s'esploradore frantzesu Jacques Cartier pro indicare una bidda. Cartier dae tando in pustis at comintzadu a usare sa peràula Canada pro indicare no solu sa bidda ma totu su logu; dae su 1545, in sos lìberos e cartas geogràficas europeas an comintzadu a jamare sa regione cun su nòmene Canada.

Istoria[càmbia | edit source]

Sa terra de su Canada est istada abitada pro millènnios dae medas grupos de populatziones indìgenas. Depustis de su 1492 sun comintzadas sas esploratziones de sos europeos, sa prima de Giovanni Caboto chi in su 1497 fit arrividu in Canada (forsis in Nova Scotia. Fit istada poi frequantada màssimu dae issos frantzesos chi aian comintzadu a si frimare in sa costa Atlantiga. In su 1793 depustis de una gherra durada sete annos sa Frantza aiat tzèdidu casi totu sas colònias in Amèrica. In su 1867, cun s'unione de tres de sas colonias inglesas de su Nordamèrica e cun sa colònia frantzesa, cun sa creatzione de sa Confederatzione Canadesa, est istadu formadu unu domìniu federale de 4 provìntzias.

Su sistema polìtigu e s'organizatzione de s'istadu[càmbia | edit source]

Su Canada est un'istadu federale, istituidu comente e dominiu in su 1867, e dae su 1926 apartenente a su Commonwealth. Sa natzione est divisa in 10 Provìntzias e 3 Territòrios.

Provintzias[càmbia | edit source]

Territorios[càmbia | edit source]

Sas tzitades printzipales[càmbia | edit source]

Persones de importu[càmbia | edit source]


Galleria[càmbia | edit source]