Iscièntzias de sa Terra

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca

Sas Iscièntzias de sa Terra sunt totas sas disciprinas chi istùdiant s'istrutura interna, sa morfologia de pìgiu e s'evolutzione de su pianeta Terra. S'istùdiu de su pianeta nostru est unu campu de sa Planetologia, chi in generale istùdiat sos pianetas presentes in su sistema solare nostru.

Sas disciprinas printzipales sunt:

  • Geologia: istùdiat sa parte pedrosa de su pianeta. Su campu de chirca de sa geologia si firmat a su còrgiu terrestre e a sa manta de susu.
  • Geofìsica: istùdiat s'internu de sa Terra analizende sas propriedades fìsicas de sas rocas. Su campu de chirca de sa geofìsica abratzat totu su pianeta, dae su corzu a sa manta, a sa nughe. Sas propriedades fìsicas chircadas sunt su magnetismu, sa resistividade de sos terrinos, sa caentura e sas propriedades elàsticas de sas rocas.
  • Geodesia: istùdiat sas mesuras e sa forma de sa Terra tota canta e de sas aspetos suos ligados a sa fortza de graidade, e medit sas partes de su pìgiu suo.
  • Geochìmica: istùdiat sa cumpositzione chìmica de su pianeta.
  • Idrologia: iscièntzia chi istùdiat sa distributzione, su moimentu e sa chìmica de sas massas de abba in su pìgiu de su pianeta.
  • Climatologia: istùdiat s'atzione de sas partes cumponidoras de su pianeta e de su Sole cara a sas conditziones de caentura, pròidas e circulatzione atmosfèrica e otzeànica (in una paràula cara a su clima).
  • Geologia planetària: istùdiat totu sos protzessos geològicos e geomorfològicos chi òperant o ant operadu a pitzus de corpos chelestes foras de sa Terra.

Àteras disciprinas cumpartint cun sas iscièntzias de sa Terra unos cantos campos de interessu: pro esempru sa speleologia e sas iscièntzias naturales.

WikiAiutare.pngCustu artìculu non sighit sas regulas: agiuda a lu megiorare sighende su istile de Wikipedia.