Làcana (frontera, trèmene)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Sa làcana (chi si podet narrer finas “frontera” cando separat duos Istados, e finas “trèmene”, cando separat àtera cosa) est una curva immateriale, lìmite de sa superfìtzie cuntrollada dae unu suzetu, chi podet esser una pessone in su casu de propiedade privada o autoridades logales e de Istadu in àteros casos, e chi duncas la partzit dae sas cuntrolladas dae àteras entidades.

In su deretu internassionale, in particulare, su suzetu est s'Istadu individuale, chi la podet finas cuntrollare dae su puntu de bista materiale e militare: un'isempru de custa casta fiat su Muru de Berilinu, e un'àteru est sa làcana intre sas duas Coreas, chi presentat una zona tupone demilitarizada. In su bonu de sos casos, sa trassadura est acontèssida istorigamente cunforme a caraterìstigas zeogràfigas ispetzìfigas de sos logos e, pro narrer intre sos Istados chi ant sinzadu sos acordos de Schengen, como abarrant prus chi nudda inditamentos polìtigos sena partziduras fìsigas. In sos logos in ue sas arzolas de làcana, chi pro acordu podent finas cuintzider cun sos logos de moida e arribada de mercantzias e pessones che portos e abioportos, sunt galu como pessonaladas, b'at organismos probidos pro s'efetu chi s'òcupant de su cuntrollu de sas coladas de pessones (Polima de làcana) e mercantzias (duana). Una làcana cuintzidet fitianu cun una lìnia de partzidura de abas intre duos territòrios o cun su cursu de unu riu.

Sa làcana sighida prus longa de su mundu est cussa intre sa Rùssia e su Casachistanu, chi medit 6.846 km., cun in su de duos logos sa prus longa de sas duas partes in sas cales est partzida sa frontera intre sos Istados Aunidos e su Canada, aguale a 6.416 chilòmetros (s'àtera parte est cussa cun s'Alasca, chi medit 2.477 km.). In sa de tres posissiones, b'agatamus sa làcana intre s'Arzentina e su Tzile, longa 5.150 chilòmetros, e in sa de bator cussa intre sa Tzina e sa Mongòlia, chi medit 4.677 km.