Limba afrikaans

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

S'afrikaans est una limba zermàniga chi custìtuit unu de sos idiomas prus zòvanos faeddados in su mundu a dies de oe. Fiat istadu recunnotu comente limba ufissiale s'8 de maju de 1.925 e rapresentat duncas sa de tres limbas zermànigas prus zòvana pro su chi pertocat s'ufissialidade, antetzèdida dae su faroigu, recunnotu in su 1.948, e su lussemburghesu, chi est devènnidu ufissiale in su 1.984.

S'afrikaans est una de sas ùndighi limbas ufissiales de s'Àfriga de su Suddu e zogat unu rolu importante in Namìbia. Est impreadu de prima limba dae unas 6.590.000 pessones in s'Àfriga de su Suddu (est a narrer, su 13,5% de sa pobuladura totale) e dae s'11% de sa pobuladura namibiana. S'afrikaans s'est isvilupadu moende dae s'olandesu de su de 17 sègulos e prus de su 95% de su faeddàriu suo est de orìzine olandesa. Una cantidade minore de paraulas est istada imprestada dae limbas che su malesu, su portughesu, su frantzesu, s'ingresu e àteros idiomas afriganos. S'afrikaans, zai dae sa nàschida sua, at infruentziadu meda s'ingresu sudduafriganu e sas limbas logales, e paritzas paraulas afrikaans sunt intradas a àteros idiomas.

A inghìriu de unu millione de sos ses milliones e mesu de locudores de afrikaans sunt bilimbes cun s'ingresu. In foras de s'Àfriga de su suddu e sa Namìbia, b'at comunidades de faeddadores de Afrikaans in su Rennu Aunidu (unos 100.000), Noa Tzelanda (21.000), Botswana (20.000), IAA (19.000), Austràlia (13.000) e Cànada (2.400).