Natziones Celticas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Sas ses nassiones tzelticas, gai comente las reconnòschet sa Lìga Tzeltica:      Irlanda      Iscotzia      Isula de Man      Galles      Cornuvaglia      Bretagna

Sas nassiònes tzèlticas sun trèttos in s'Europa de su Nord e de Ponente in ube si at mantèsu limba e / o tradissiones chi bènin dae sa curtura tzeltica.

Sos ses zàssos chi sun reconnòttos comente "nassiones tzelticas" sun sa Bretàgna (Breizh), Cornuvàglia (Kernow), Irlanda (Éire), s'ìsula de Man (Mannin), s'Iscòtzia (Alba), e su Gàlles (Cymru): cadaùnu tènet una limba tzèltica chi si sìchit a faveddàre o si chistionàbat fìntzas a pacu tempus fàchet. Pèri calicùna terra ibèrica de su Nord-Ovest, mascamènte sa Galìtzia, su Portugallu de su Nord e sas Asturias - nàdas pùru Gallaecia, chi cumprèndet fìntzas su Portugallu tzentrale - est tènta in cussìderu pro mòre de sa curtura e istòria issòro; cuffòrma sos atteros trettos, peròe, in cùghe su tzèlticu ch'est iscumpàrtu dae tempus meda. Innàntis de sas populassiones germanicas e de sos tempos chi sa Roma antica aìat cumintzàu a si mògher contr'a sas atteras terras pro sìche las ingurtìre, una parte manna de s'Europa fit tzèltica.