Ada Colau

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de martzu de 1974) est una política catalana, sindigu de Barcelona des 13 de lampadas de 2015. Est sa cofundadora e portaboghe de sa" Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)" intre su 2008 e su 2013. Est sa cara de Barcelona en Comú.

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

At istudiadu in un'iscola in su bighinadu Sarrià-Sant Gervasi, in sa Febrers Academy e a pustis in sa Facultade de Filosofia de s'Universidade de Barcellona, lassende is istùdios a 30 creditos de sa làurea. At incumentzadu sa carriera sua comente ativista in is primos annos '90, durante sas protestas contra sa Guerra de su Golfu . Durante su perìodu universitàriu, at istudiadu a Milanu cun sa bursa Erasmus. At traballadu in televisione comente a reporter de gherra.

Tenet unu fìgiu, naschidu in su 2011.

Creatzione de IPA[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 2009 Ada Colau est istada una de is organizadores de sa prataforma de sas persones afetadas de ipoteca a Barcellona, chi at riunidu diversos movimentos relativos a custu problema sotziale, cuntzentrende·si subra su dèpidu ipotecàriu e isgòmberos, e rivendichende su pagamentu in natura. Cando a fatu is isgòmberos aiant cumintzadu a si multiplicare, is IPA pùblicant, in sa santandria 2010, sa campagna STOP Isfratos. Su Movimentu 15-M e sa prataforma de democratzia bera in su 2011 ant contribuidu in modu detzisivu a rivelare sas diferentes prataformas, e de collaborare in manera ativa, medas de is membros suos in sa campagna STOP Isfratos. In su cursu de su 2012 Ada Colau achirit notoriedade mediàtica in Ispagna che printzipale rapresentante e portaboghe de su IPA.

Est coautora de su libru Vidas fincadu, publicadu originariamente in cadalanu in su 2012.

In su freàrgiu 2013, Ada Colau est istada incarrigada de presentare, a nùmene de s'IPA, su Osservatòriu in is deretos econòmicos, sotziales e culturales de unos àteros movimentos sotziales pro un' initziativa legislativa pobulare a su Cungressu de is Deputados. Sustentada cun 1.402.845 firmas de tzitadinos, cuntenet unu disinnu de lege pro sa regulamentatzione de tres aspetos fundamentales: su pagamentu in natura, che fòrmula preferida pro s'estintzione de su dèpidu in is cunfrontos de sas bancas; sa moratoria subra totu is isgòmberos e s'estensione de allògios in locatzione sotziale de propiedade de sas bancas.

Sìndigu de Barcellona[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su 7 maju 2014, Ada Colau at annuntziadu de lassare s'IPA. Unu mese prus a tàrdiu, cun diversas persones ligadas a is movimentos sotziales, Colau presentat Guanyem Barcellona , una prataforma tzìvica creada cun su obietivu de "costruire un' oferta alternativa" in bista de sas eletziones comunales de su 2015 in sa capitale catalana. A pustis de diversos meses de traballu, a freàrgiu 2015 sa coalitzione eletorale est presentada comente a Barcelona in Comú (BC), cun sa confluèntzia de Initziativa pro sa Catalogna Birdes, Manca Unida, Ecuànime ,Proces costituente, Podemos e sa prataforma Guanyem. Su 15 martzu 2015, Ada Colau est proclamada capu de sa lista, in fatu de unu protzessu de primàrias abertas, in ue fiat s'ùnicu candidadu. In su maju 2015, Barcellona en Comú binchet sas eletziones comunales, otenende 11 cussigeris in unu totale de 41.