Gherra de su Golfu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Sa gherra de su Golfu (2 austu 1990 – 28 freàrgiu 1991), narada fintzas prima gherra de su Golfu in relatzione a sa gai narada segunda gherra de su Golfu, est su cunflitu chi at opostu s'Iraq a una coalitzione assentada dae 35 istados chi si fiat formada in suta de s'ègida de s'ONU e ghiada dae sos Istados Unidos, chi si proponiat de restaurare sa soberania de su emiradu minore de su Kuwait, a pustis chi custu fiat istadu invàdidu e atacadu dae s'Iraq.[1][2]

Sa prima gherra de su Golfu est istada fintzas un'eventu mediàticu chi at signadu unu partiabbas in s'istòria de sos mèdias. Est istada difatis definida Sa prima gherra de su bidditzolu globale.[3]

Càusas iscadenantes[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su 2 austu de su 1990 su raʾīs (presidente) irachenu Saddam Hussein invàdiat s'istadu bighinu de su Kuwait pro more de[tzitatzione netzessària] sas riservas a beru mannas de petròliu. Sas resones de s'invasione cherent sebestadas subra duos livellos: su primu, cunsistit in una proa de fortza cun sos Istados Unidos e sos alleados issoro, comente cunsighèntzia de sa polìtica dòpia mediorientale tirada a in antis dae su guvernu de Washington; su segundu pretendende sa pertenèntzia de su Kuwait a sa comunidade natzionale irachena, in sinu a su passadu cumunu otomanu e de una sustantziale identidade ètnica, manacari nointames s'Iraq aeret reconnotu s'indipendèntzia de su Emiradu minore de su golfu Pèrsicu cando custu fiat istadu ammìtidu a sa Liga àraba.

S'invasione aiat provocadu sas machìtzias prontas dae s'ONU chi aiat afiladu un'ultimatum, imponende su ritiru de sas tropas irachenas. Sa recherta no at cunsighidu resurtados e su 17 ghennàrgiu 1991 sas tropas de sos Istados Unidos, suportadas dae sos contingentes de sa coalitzione fiant penetradas in Iràq. Sas operatziones de àera e de terra sunt istadas mutidas dae sas fortzas armadas de sa coalitzione Operation Desert Storm, resone pro sa cale s'ispissu nche si referit a sa gherra impreende sa locutzione "Traschia in su desertu". S'interventu de sa coalitzione anti-irachena at agatadu sa motivatzione sua prus cuncreta in sas risursas de petròliu e in su blocu de sos capitales kuwaitianos in sas pratzas finantziàrias americanas, asiàticas e europeas, causadu dae s'invasione irachena.

Risolutzione ONU[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pagas oras de s'invasione de su 2 austu 1990, sa populatzione de su Kuwait e sas delegatziones istadunidensas ant rechertu sa cunvoca de su Cussìgiu de Seguridade de sas Natziones Unidas, chi aiat aprovadu sa risolutzione 660, in ue fiiat cundennada s'invasione e fiiat recheridu su retiru de sas tropas irachenas. Su 6 austu, sa risolutzione 661 at aprovadu de sas machìtzias econòmicas contra s'Iràq.

Possibilidade de atacu a s'Aràbia Saudita[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa detzisione pigada dae s'otzidente de refudare s'invasione irachena est istada incoragida dae sa potentziale minetza irachena a s'Aràbia Saudita. Sa resessida lestra de s'esèrtzitu irachenu aiat difatis espostu in manera perigulosa su serente campu petrolìferu de Hana a eventuales curreras irachenas. Tra s'Iràq e s'Aràbia fiant presentes diversos cuntrastos: sos dèpidos generados dae sa gherra Iràn-Iràq cara a s'Aràbia assumaiant a 26 milliardos de dòllaros e sa làcana tra sas duas natziones fiatpagu dislindada. Annotamala sa positzione saudita in su giogu diplomàticu frenedigosu chi aiat pretzèdidu s'invasione aiat dadu a s'Iraq crara dimustratzione de comente a sos propòsitos de su presidente suo (esponente de s'ala panaraba de su partidu sotzialista Baath) no esserent cumpartzidos dae su Sultanu de Riad. Luegus a pustis de sa vitòria in su Kuwait, Hussein aiat incumentzadu a atacare in manera verbale sa dinastia saudita, afirmende chi sas natziones amigas de sos Istados Unidos fiant guardianas illegìtimas de sas tzitades santas de Sa Mecca e de Medina. Hussein (sunnita) aiat cumbinadu su limbàgiu de sos grupos islàmicos chi fiant istados pagu a in antis cumbàtidos in Afganistàn cun sa retòrica impreada dae s'Iràn (sciita) pro atacare sos sauditas.

Operatzione Desert Shield[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa nave USS Wisconsin est istada unu de sos medas vascellos ispinnigados pro sa missione Desert Shield. Sa nave, torrada a ativare, aiat abertu su fogu contra bresàllios inimigos pro sa prima borta a pustis de sa gherra de Corea.

In su 1980 su tando presidente Jimmy Carter aiat fatu sa sighente decraratzione chi pertocaiat sa seguridade de sa regione de su golfu Pèrsicu, chi est devènnida nòdida che sa dotrina Carter:

« ...su cumprou de una fortza de foras de cuntrollare sa regone de su golfu Pèrsicu at a èssere cunsideradu che un'assàltiu a sos interèssios vidales de sos Istados Unidos de Amèrica, e che tales at a èssere rebusadu cun totu sos mèdios pretzisos, incluende sa fortza militare »

Su presidente Ronald Reagan aiat illustradu in su 1981 custa polìtica decrarende chi sos Istados Unidos diant àere impreadu sa fortza pro amparare s'Aràbia Saudita, sa cale seguridade fiat minetzada dae sa gherra tra Iràn e Iràq. In base a custu e timende chi s'esèrtzitu irachenu si poderet afilare in un'invasione de s'Aràbia, su presidente George H. W. Bush aiat annuntziadu chi sos Istados Unidos diant printzipare a una missione "in totu difensiva" mutida operatzione Desert Shield pro prevènnere un'invasione de s'Aràbia a banda de sos irachenos. Sas tropas istadunidensas fiant istadas imbiadas a Aràbia su 7 de austu de su 1990.[4] Su 8 austu s'Iràq aiat decraradu chi partes de su Kuwait diant èssere annessionadas a sa provìntzia de Bassora mentras su restu diat costituire sa de 19 provìntzias de s'Iràq.[5]

Sa Marina istadunidensa aiat mobilitadu duos grupos navales, sas portabiones USS Dwight D. Eisenhower e s'USS Independence presentes in s'àrea paris a sas iscortas issoro. Unu totale de 48 F-15 Eagle de su 1st Fighter Wing a sa base aèrea de Langley in Virginia fiant lòmpidos in Aràbia Saudita, incumentzende luegus patruliamentos de sa làcana irachena pro rilevare e prevènnere sobradas irachenas. Sas tropas de terra fiant imbàtidas a 500 000 unidades. Manna parte de su materiale logìsticu fiat istadu carradu peri abiones o pro mèdiu de naves de càrrigu lestras. Nointames sos analistas militares cuncordaiant in sa bisura chi sas fortzas istadunidensas diant èssere istadas insufitzientes pro firmare una dabile invasione irachena de s'Aràbia Saudita.

Costitutzione de sa coalitzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Tra sas vàrias risolutziones ONU, sa prus importante est istadu sa nùmeru 678, aprovada dae su Cussìgiu de Seguridade su 29 santandria, chi fissaiat s'ultimatum pro sa mezzanotte de su 15 ghennàrgiu 1991 Eastern Istandard Time (altrimenti oras 08:00 antimeridianas de su 16 ghennàrgiu 1991, oras locale dèpida a una diferèntzia de 8 oras tra su fusu oràriu de Washington e cuddu de Baghdad) pro su ritiru de sas tropas irachenas e fiant autorizados "totu sos mèdios netzessàrios pro sustentare e ativare sa risolutzione 660", una fòrmula diplomàtica chi cunsistiat in s'aprovatzione de s'impreu de sa fortza.

Sos Istados Unidos assemblarono una coalitzione de fortzas contra s'Iràq. Issa fiat costituida dae 34 natziones, tra cales: Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Bahrain, Bangladèsh, Brasile, Canadà, Tzile, Colòmbia, Danimarca, Egitu, Emirados Àrabos Unidos, Frantza, Germània, Grètzia, Honduras, Itàlia, Kuwait, Marrocu, Zelanda Noa, Niger, Norvègia, Paisos Bàscios, Omàn, Portugallu, Qatàr, Regnu Unidu, Senegàl, Ispagna, Sudàfrica, Corea de su Sud e l'istare Istados Unidos de Amèrica

S'Itàlia at partetzipadu ischierende in su golfu Persico sin de su cumintzu de s'invasione de su Kuwait una fortza navale in s'Operatzione Golfu 2 e partetzipadu a sos bombardamentos cun unos cacciabombardieri Tornado IDS. Su generale Mario Arpino est istadu capu de s'unidade de coordinamentu aèreu in su cursu de sas operatziones bèllicas in Aràbia Saudita de su santugaine 1990 a su martzu 1991. A su tèrmine de sas disamistades carchi cacciamine de sa marina militare italiana ant sighidu a operare in sa zona pro bonificare sas abbas de minas navales.

Cronologia de sos avenimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Rivendicatziones irachenas in su Kuwait[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • 17 trìulas 1990 - Saddam Hussein pronùntzia a sa televisione un'arresonu chi acusat Emirados Àrabos e Kuwait de superare in manera deliberada sos coberturas de bogadura de su greggio a su fine de iscalabrare economicamente s'Iràq.
  • 18 trìulas - su ministru irachenu Tareq Aziz imbiat unu messàgiu ufitziale a sa Lega Àraba acusende su Kuwait de àere furadu petròliu a s'Iràq boghende·lu longu sos 120 chilòmetros de frontera comuna, e de tènnere inflazionato su mercadu petrolifero pro fàghere rùere su prètziu de su greggio. Pro custu, esigit s'annullamentu de una crentia de 10 milliardos de dollaros, chi su Kuwait bantat in sos cunfrontos suos. SOS tonos s'inaspriscono e s'Iràq detzidet de dispiegare de sas fortzas de terra longu sa frontera.
  • 27 trìulas - de sighida a sas rechestas irachenas, s'OPEC detzidet, sa prima borta de su nadale 1986, de crèschere su prètziu de su barile de 18 a 21 dollaros. Su balàngiu de 4 milliardos de dollaros in un'annu no at a èssere comente si siat sufitziente a cugugiare sos fabbisogni de s'Iràq.
  • 29 trìulas - Saddam Hussein pedit a su Kuwait comente a rifata dannet sas ìsulas de Bubiyan e Warbah, chi s'agatant in positzione istratègica respetu a su golfu Persico.

S'invasione de su Kuwait e sos tentativos de solutzione paghiosa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • 2 austu - s'esèrtzitu irachenu invadet a s'arbèschida su Kuwait cun 100 000 òmines e 300 carros armados, binchende in bator oras sa resistèntzia de s'Emiradu. Su sceicco Jaber A su-Ahmed A su Sabah, soberanu de su Bistadu, acontzat cun sa famìlia in Aràbia Saudita, mentras frade suo Fahd abarrat ochidu, intre unas àteras 200 persones, in sos iscontros de Kuwait City. Medas tra sos aeroplanos de sa Royal Kuwait Air Force ﺍﻟﻘﻮﺍﺙ ﺍﻟﺠﻮﻳـة ﺍﻟﻜﻮﻴﺘﻴـة (A su-Quwwat a su-Jawwiyya a su-Kuwaytiyya), a pustis de àere fatu carchi missione de cumbata contra sas colunnas irachenas avanzanti, si rifugiano in Aràbia Saudita. Su Cussìgiu de Seguridade de s'ONU cun una risolutzione cundennat s'invasione.
  • In sos Istados Unidos, su presidente George H. W. Bush cunvocat un' unidade de crisi assentada intre sos àteros de James Baker, segretàriu de Bistadu, Colent Powell, capu de s'esèrtzitu IMPREAT, Norman Schwarzkopf, generale de sas fortzas armades in su Golfu, Richard Cheney, segretàriu a sa Defensa. Peristantu telèfonat personalmente a prus de sessanta capos de Istadu pro impàrere unu fronte comunu a su fine de ischierare contra Saddam, in casu de cunfrontu, non solu sos Istados Unidos, ma su mundu intreu.
  • 4 austu - sa Domo Bianca ìntima a s'Iràq de si retirare de su Kuwait.
  • 6 austu - 13 de sos 15 membros de su Cussìgiu de Seguridade de sas Natziones Unidas botant a praghere de tostas santziones econòmicas e cumertziales contra s'Iràq (s'astengono Jemen e Cuba)
  • 7 austu - Saddam proclamat in un'arresonu televisivu chi su 2 austu s'est averguadu «su naturale isbocu de sa vitòria de Baghdad in s'Iràn», e chi «s'annessione de s'Emiradu de su Kuwait a su territòriu irachenu est totale e irreversibile».
  • Sos Istados Unidos annùntziant peristantu l'imbio de fortzas militares in su golfu Persico, dende su bia a s'Operatzione Desert Shield (Iscudu in su Desertu).
  • 9 austu - s'Iràq cùngiat sas fronteras, impedinde a belle diecimila istràngios bènnidos de paisos otzidentales de torrare in pàtria.
  • 10 austu - sa Lega Àraba, in unu summit a su Cairo si dividit in sa chistione irachena: una risicata majoria s'impinnat a tramudare unidades militares longu sa frontera tra Iràq e Aràbia Saudita, a su fine de evitare s'interventu de sos Istados Unidos. Favorèvoles a Saddam so Gheddafi e Arafat, mentras s'astengono Algeria, Tunisia e Jemen.
  • 15 austu - a pustis de oto annos de gherra, s'Iràq a s'ispessada detzidet de firmare sa paghe cun s'Iràn, rendende 2600 chilòmetros cuadrados de territòriu conchistados, reconnoschende sas làcanas istabilidas in su 1975 cun su tratadu de Algeri, e cunsignende a Teheràn su controllu totale in su Shatt a su-'Arab. Su totu in càmbiu de sa neutralidade iraniana.
  • 18 austu - Saddam "cumbidat" sos tzitadinos otzidentales blocados a abarrare in Iràq e annùntziat chi ant a èssere "acasagiados" in unos sitos ispetziales. S'intentzione sua est cussa de los impreare comente a iscudos umanos. Sos istràngios bènnidos de Àsia e paisos àrabos podent imbetzes lassare s'Iràq, sena però sa possibilidade de batire cun sese sos pròpios averi.
  • 20 austu - Benint at cungiadu sas ambasciadas istràngias a Kuwait City e su personale diplomàticu benit fatu rimpatriare. Abarrant abertas solu sas ambasciadas de Frantza, Regnu Unidu, Itàlia e IMPREAT, e su personale faghet iscorta de viveri pro subravìvere sena abba, energia elètrica e servìtzios a s'internu de sos edifìtzios.
  • 23 austu - Benit difùndidu unu vìdeu de Saddam Hussein inghiriadu dae ostaggi britànnicos: totu su mundadu est indignato in su lu bìdere accarezzare sa conca de unu pipiu de 5 annos de nùmene Stuart Lockwood.
  • 25 austu - In sas abbas de su Mediterràneu, de su golfu Persico e de su mare Ruju sunt presentes unidades navales de sete paisos otzidentales.
  • 28 austu - Consapevole de su sentidu provocadu dae su vìdeu de su 23 austu, Saddam detzidet de rinviare in pàtria sas don e sos pipios otzidentales tentos in ostaggio. Custu faghet isperare sos ambientes diplomàticos in una solutzione non militare de sa crisi.
  • 9 cabudanni - Mihail Gorbačëv e George Bush s'adobiant a Hèlsinki e, in su cundennare s'agressione, torrant a nàrrere sa voluntade issoro de risòlvere sa crisi in manera paghiosa. Saddam minetzat: «Tengiamus de s'ala nostra unu milliardu de musulmanos».
  • 11 cabudanni - su Cungressu IMPREAT, in sessione plenària, aplaudit Bush pro su primu bilantzu in s'operatzione desert shield e pro s'intesa de Hèlsinki cun su leader sovièticu.
  • 12 cabudanni - Giulio Andreotti, in calidade de presidente de turnu de sa CEE, lantza un'apellu pro una solutzione paghiosa de sa crisi in su Golfu.
  • 14 cabudanni - A sas unidades giai presentes in su Golfu, s'Itàlia agiunghet 8 cacciabombardieri Tornado e sa frigada Zeffiro.
  • A Kuwait City benint at pigadu de assaltu sas ambasciadas de Canadà, Paisos Bàscios e Frantza. Tres prepostos de custu ùrtima benint secuestrados.
  • 15 cabudanni - François Mitterrand s'impinnat a rispòndere a s'atzione de su regìmene de Baghdad e faghet espèllere sos irachenos presentes in su territòriu frantzesu.
  • 23 cabudanni - Saddam Hussein minetza de corfire sos putzos petroliferi de su Mèdiu Oriente
  • 24 cabudanni - A sa minetza de Saddam su prètziu de su barile oltrepassa sa barriera de sos 40 dollaros e sos mercados borsistici isperimentant una die niedda, cun derrotas in totus sas pratzas de Tòkyo a Wall Street.
  • 1º santugaine - in un'arresonu a sas Natziones Unidas in sèida plenària, Bush decrarat chi sa gherra cun s'Iràq est istransire e chi su guvernu suo chircat una solutzione polìtica, atzinnende a sa possibilidade de risòlvere sa cuntierra àraba-israeliana si su Kuwait benneret evacuadu. SOS diplomàticos non cumprendent su detzisu de ligare sa chistione de sos territòrios ocupados a sa risolutzione de sa crisi de su Golfu. In sas dies imbenientes si riaccende s'ativismu de sos Palestinesos e a nord de Beirut unu commando aberit su fogu subra 5 000 dimostranti sighidores de su generale cristianu Michel Aoun. Sos Istados Unidos lassant fàghere pro ite sa Sìria at promìtidu a sos IMPREAT 10 000 òmines e 200 carros armados pro s'operatzione desert shield.
  • 6 santugaine - A Kuwait City benit cungiada s'ambasciada italiana. SOS diplomàticos benint acasagiados acanta s'Ambasciada italiana a Bagdad, àncora in manera prena operativa.
  • 10 santugaine - dae in antis su Cungressu istadunidensu, una giòvana mediorientale de 15 annos, connota cun su nùmene de Nayirah, frunit pranghende una testimonia de sos ispreos commitidos dae s'esèrtzitu irachenu in Kuwait. S'avenimentu at a èssere videotrasmesso in totu su mundu, ma sa testimonia at a resurtare de sighida in manera cumprida farsa: sa giòvana don est sa fìgia de s'ambasciadore de su Kuwait a Washington e sa montatura est istada architettata de un' agèntzia publitzitària, pagada dae un' assòtziu de fuorusciti kuwaitianos pro promòvere sa gherra in su Golfu.[tzita netzessària]
  • 23 santugaine - emìtidos sos ùrtimos 300 ostaggi frantzesos tratentos in Iràq. Sos àteros otzidentales ant a èssere emìtidos a pagu a pagu, cun s'interessamentu de personalidade de guvernu de sos vàrios paisos. A Roma, peristantu, unu grupu de familiares de sos ostaggi manifesta dae in antis su Parlamentu pro s'emito de sos tzitadinos italianos àncoras blocados.
  • 29 santugaine - a sas Natziones Unidas su Cussìgiu de seguridade botat sa de deghe risolutziones de cundenna de su regìmene de Saddam pro sos crìmines de gherra e pro violatzione de sos deretos umanos.
  • 4 santandria - George Baker negòtziat cun Gorbačëv sa neutralidade in càmbiu de agiudos econòmicos e de unu remenu a sa no ingerenza in casu de decraru de indipendèntzia de sos paisos de su Bàlticu e de su Càucasu.
  • 19 santandria - unos àteros 250 000 òmines sunt imbiados dae Baghdad in Kuwait. Aparit craru chi s'Iràq disponet àncora de largas at risòrgidu in antis chi si fatzant sentire sos efetos de s'embargu, e su Pentàgonu at atzertadu chi sos irachenos sunt preparende lìnias difensivas suterràneas e tenent intentzione de sabotare sos putzos petroliferi de su Kuwait.
  • 29 santandria - su Cussìgiu de Seguridade ONU botat sa risolutzione 678, cun cale legìtima s'impreu de sa fortza contra s'Iràq e fissa a sa mezzanotte de su 15 ghennàrgiu 1991 su tèrmine pro su ritiru de sas tropas de su Kuwait.
  • 30 santandria - in un'ùrtimu tentativu de risòlvere sa crisi in manera diplomàtica, Bush cumbidat Tareq Aziz a sa Domo Bianca e detzidet de imbiare Baker a Baghdad, ma s'ùnicu adòbiu chi si realizat at a èssere cuddu tra Baker e Aziz a Ginevra su 9 ghennàrgiu 1991.
  • 6 nadale - Saddam lìbera sos ùrtimos 300 ostaggi otzidentales tratentos e afirmat: «Semus bastante fortes de pòdere fàghere a prus pagu de sos iscudos umanos». Sos Ambasciadores otzidentales lassant s'Iràq a etzetzione de cussu italianu, chi abarrat fintzas in rapresentàntzia de sa Presidèntzia de turnu de s'Unione Europea.
  • 3 ghennàrgiu - a Washington benit posta a sos votos su detzisu de Bush de impreare sa fortza contra s'Iràq: aposentu e senadu l'aprovant, ma unu sondaggio rivelat chi solu su 47% de sos istadunidensos est favorèvole a sa gherra (a austu fiat su 73%).
  • 16 ghennàrgiu - a sas 00,00 oras locale de Washington (UTC -5) chi currispondent a sas 08:00 de Baghdad (UTC +3) iscadit s'ultimatum de sas Natziones Unidas.
  • 17 ghennàrgiu - 18 oras e 38 minutos a pustis de s'iscadèntzia de s'ultimatum de s'ONU, a sas 02:38 de su mangianu oras de Baghdad tenet cumintzu s'operatzione Desert Storm, sa prus imponente atzione militare alleada de su 1945 in posca.

Sas operatziones militares[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa campagna aèrea[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Operatzione Instant Thunder[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'operatzione Instant Thunder est istadu su nùmene preliminare datu a s'atacu aèreu pianificato de sos Istados Unidos durante sa gherra de su Golfu.[6] Est istadu pianificata comente a un'atacu in fortzas chi diat àere dèpidu bisestrare sas fortzas militare irachenas cun pèrderes mìnimas de tziviles.[7][8] Sa pianificatzione at impreadu su mollu de su chimbe aneddos.

S'operatzione fiat costituida dae tres fases separadas. Sa prus #curtzu est istadu s'in antis, chi diat àere impreadu sa "supressione de sas defensas" pro istabilire su controllu de s'ispàtziu aèreu irachenu e kuwaitianu, eliminende sos radars inimigos, seghende sas lìnias de trasportu impreadas dae s'esèrtzitu irachenu e neutralizende totus sas baterias antiaèreas. Sa prima fase de s'operatzione includiat fintzas su bombardamentu de totus sas postazioni de cumandu militares e de sos sitiados suspetados de cuntènnere armas chìmicas. Sa segunda fase diat àere dèpidu disabilitare s'esèrtzitu irachenu, paris a sas infrastruturas de sa natzione. Pro cunsighire custos giustos diant èssere istados bombardados sos depòsitos de armas, sas rafinerias e unas àteras istruturas crìticas, torrende impossìbile acontzare o costruire sos armamentos.

Unos àteros bersàllios diant èssere istadas sas infrastruturas tziviles, comente a tzentrales elètricas e lìnias telefònicas. Infines, s'ùrtima fase diat àere cumprèndidu sa cumbata dirìgida cun sas fortzas irachenas. Romanidas dae sas primas duas fases, s'esèrtzitu non diat àere frunidu meda resistèntzia.

Sa pianificatzione de s'operatzione Instant Thunder at incumentzadu su 5 austu 1990. Cando ant incumentzadu sas disamistades su 17 ghennàrgiu 1991, sas tres fases s'ant consolidadu in s'operatzione Traschia in su Desertu, ca est bènnidu cunsiderada fintzas un' ofensiva de terra.

Inghitzu de sa campagna aèrea[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unu cassa stealth F-117 Nighthawk, unu de sos primos aeroplanos tecnològicos impreados durante s'Operatzione Desert Storm

Sa die imbeniente a s'iscadèntzia de s'ultimatum, sa coalitzione at afiladu una massitza campagna aèrea cun su nùmene in còdighe de Operatzione Traschia in su Desertu, cun prus de 1000 bessidas a sa die. At incumentzadu cun sa destruidura de duas sitiados radars irachenos a banda de 8 elicòteros AH-64 Apache e duos elicòteros Pavelow longu sa làcana Àraba-Irachena a sas 2:38 oras de Baghdad. A sas 2:43 duas EF-111 Raven ant ghiadu 22 F-15 Eagle contra sos aeroportos H-2 e H-3 in s'Iràq otzidentale. Carchi minutu a pustis de unu de sos EF-111 at postu a sinnu su primu abbatimentu contra unu Dassault Mirage irachenu.

A sas 3, deghe stealth F-117 Nighthawk in suta de s'amparu de sos EF-111 ant bombardadu sa capitale Baghdad. In tantu vàrios bersàllios de sa tzitade fiant corfidos dae sos mìssiles cruise BGM-109 Tomahawk, mentras unos àteros bersàllios fiant corfidos dae aeroplanos de sa coalitzione. S'atacu at sighidu pro oras. Su quartier generale de su guvernu, sas istatziones televisivas, sas pistas de s'aviatzione e sos palatzos presidentziales sunt istados distrùidos.

Una famìlia israeliana si rifugia de sos atacos de sos Scud cun mascaras antigas

Unas àteras armas impreadas in sa campagna aèrea sunt istados fintzas sas gai naradas "bombas intelligentes" e sos mìssiles de crusiera, paris a sas bombas a budrone e sas bombas "TagliaMargherite". S'Iràq at rispòndidu afilende sa die imbeniente oto mìssiles Scud contra Israele. Custos tipos de atacos ant sighidu pro totu sa durada de sa cuntierra. In totale contra Israele ant a bènnere afilados 42 Scud. Israele no at reagidu, in s'intentu de tènnere unida sa coalitzione, assentada fintzas de paisos àrabos chi in casu de reatzione israeliana diant àere defezionato.

Sa prioridade de sas fortzas de sa coalitzione est istadu sa destruidura de sa fortza aèrea e antiaèrea irachena, un'obietivu chi est bènnidu segudadu curre·curre. De cunsighèntzia, sos aeroplanos de sa coalitzione ant pòdidu operare sena tropas dificultades. Fintzas si las capatzidades antiaèreas irachenas sunt istados superioras a su previstu, solu unu F/A-18 Hornet est bènnidu aterradu in sa prima die de sas operatziones. Sas installatziones de mìssiles terra-àera (SAM) irachenas sunt istados distrùidas pro mèdiu de s'impreu de EA-6B, EF-111, F-4G, F-16C, F/A-18 e sos F-117, e posca ant pòdidu èssere imbiados in seguridade sos àteros aeroplanos. Sas missiones sunt bènnidos lantzadas printzipalmente de sas bases de s'Aràbia Saudita e de ses portaerei de sa coalitzione postas in su golfu Persico e in su mare Ruju. In su golfu Persico fiant presentes s'USS Midway (CV 41), s'USS John F. Kennedy (CV-67) e s'USS Ranger (CV-61) (classe Forrestal) mentras s'USS Amèrica (CV-66), s'USS Theodore Roosevelt (CVN-71) e s'USS Saratoga (CV-60) in su mare Ruju. De custas naves partiant sos F-14 Tomcat, impreados pro annientare sas defensas aèreas irachenas; difatis ant aterradu numerosos MiG-29, Mirage F-1, MiG-23, MiG-25.

A-10A Thunderbolt-II istadunidensu pro su suportu aèreu subra a chirchet de irrigatzione de su trigu

Fua de sas fortzas aèreas in Iràn[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa prima chida de sas operatziones at bidu numerosas sortite a banda de sos pilotas irachenos espertos in sa cumbata aèrea a bassa cuota. Cun s'usu unos MiG ghiados dae sos mègius pilotas ant chessidu a neutralizare medas atacos a postazioni radars e antiaèreas o de obietivos sensìbiles. Sas postazioni antiaèreas irachenas ant aterradu 2 F-15e strike Eagle e 1 F-14 Tomcat. A pustis de 3 dies de intensas batallas in sos chelos irachenos 8 MiG e 26 Mirage irachenos sunt istados aterrados dae sos aeroplanos de sa coalitzione (printzipalmente F-14 Tomcat e F-15 Eagle) e subidu a pustis de sas fortzas aèreas irachenas ant incumentzadu a si dirìgere cara a s'Iràn.[9] Custu èsodu de massa (de 115 a 140 aèreos) in Iràn at pigadu in contropiede sas fortzas de sa coalitzione, ca si suponiat chi si diant èssere dirìgidos in Giordània, una natzione prus amistosa cara a s'Iràq de s'Iràn, chi est istadu pro longu tempus una natzione ostile. Sa coalitzione aiat difatis postu de sos aeroplanos in s'Iràq otzidentale pro firmare una tale ritirada cara a sa Giordània, e no est istadu in gradu de blocare su coladòrgiu cara a s'Iràn.

Fuoriuscita de petròliu in su Golfu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su 23 ghennàrgiu, s'Iràq est bènnidu acusadu de àere ghetadu in mare 400 milliones de gallones de petròliu in su golfu Persico, provochende sa prus manna fuoriuscita de petròliu de s'istòria.[10] S'acusa de àere atacadu in manera deliberada sas risursas naturales pro blocare s'isbarcu de sos Marines est istadu negada dae su guvernu irachenu, segundu su cale fiat istadu causadu dae su bombardamentu de sa coalitzione chi diat àere distrùidu de sas petroliere irachenas atracadas.

Bombardamentu de sas infrastruturas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa de tres e prus manna fase de sa campagna aèrea fiat dedicada a sa destruidura de obietivos militares, tra cales: lanciatori de mìssiles Scud-B, sitiados continentes armas de destruidura de massa, tzentros de chirca militares e fortzas navales. Belle su tres unu de sa potèntzia aèrea est istadu cuntzentradu in s'atacu de sas postazioni de Scud, chi fiant subra mesos mòbiles e fiant difìtziles de localizare. Annotamala, carchi giustos fiant ùtiles fintzas pro sos tziviles, comente a tzentrales elètricas, sistemas de telecomunicatzione, istruturas portuales, rafinerias, ferrovias e pontes. Sas tzentrales elètricas sunt istados distrùidas in totu su paisu, e a sa fine de sa gherra s'elettricità prodùida fiat falada a su 4% respetu a sa produtzione in antis de sa gherra. Sas bombas ant distrùidu totu sas printzipales digas, sas istatziones de rifornimentu e medas tzentros de tratamentu de sas abbas de iscàrrigu.

SOS bersàllios irachenos sunt istados localizados tràmite fotografias aèreas impreende las coordinades GPS in riferimentu a cussas de s'ambasciada istadunidensa a Baghdad. Custas coordinadas sunt istados rilevadas cun pretzisione de un'ufitziale de s'aereonàutica in s'austu de su 1990.[11]

Sa campagna terrestre[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas fortzas de sa coalitzione ant dominadu s'àera gràtzias a sa supremazia tecnològica, ma su divàriu tecnològicu pro sas fortzas de terra fiat addiritura superiora. Sas tropas de sa coalitzione possediant su mannu avantàgiu de operare in suta de s'amparu de sa supremazia aèrea creada dae sa fortza aèrea in antis de s'inghitzu de s'ofensiva de terra. Ultres a custu possediant unos àteros duos avantàgios tecnològicos:

  1. SOS carros armados, comente a sos istadunidensos M1 Abrams, sos britànnicos Challenger 1 e sos kuwaitianos M-84 fiant de mannu longa superioras a sos mollos de saca de sos carros armados sovièticos T-72, T-55 (o còpias tzinesas), T-62 impreados dae sos irachenos, sende chi no esistiant aposentos tèrmicos pro pòdere iscobèrrere inimigos a distàntzias superioras e sas ballas in impreu fiant de calidade inferiora a cussos russos. Sos echipàgios fiant mègius addestrados e cun una dotrina bèllica superiora.
  2. S'impreu de su GPS at permìtidu a sas fortzas de sa coalitzione de s'iscostiare fintzas in ausèntzia de puntos de riferimentu. Custu resas possìbile s'atacu de unu bersàlliu dillindadu, essende a connoschimentu de sa pròpia positzione e de cussa de s'inimigu, imbetzes de vagare e adobiare s'inimigu pro casu.

Primas manovras in Iràq[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas primas unidades in territòriu irachenu sunt istados tres pattuglie de s'iscuadrone B de su Special Air Service britànnicu, cun su nùmene in còdighe de Bonu One Zero, Bonu Two Zero e Bonu Three Zero. Custas pattuglie, costituidas dae oto sordados, ant aterradu dae segus a sas lìnias inimigas pro collire informatziones de intelligence in sos movimentos de sos sistemas de làntziu Scud chi non podiant èssere rilevados dae su chelu. Sos giustos includiant fintzas sa destruidura de unu fàsciu de fibras òticas pro sas tzitas.

Sos elementos de sa 2ª brigada, 1ª partzidura cavalleria ant fatu un' operatzione de reconnoschimentu su 9 freàrgiu 1991, sighida dae una segunda operatzione de reconnoschimentu chi at distrùidu unu batallione irachenu. Su 22 freàrgiu s'Iràq at atzetadu un'acòrdiu de sessamentu de sa disamistade a banda de s'Unione Soviètica, chi previdiat su ritiru de sas tropas irachenas finas sas positzione pretzedentes a s'invasione intro ses chidas sighidu dae unu totale sessamentu de sas disamistades, in suta de su compudu de su cussìgiu de seguridade ONU. Sa coalitzione at refudadu sa proposta, ma at afirmadu chi sas fortzas irachenas non diant èssere istadas atacadas mentras si retiraiant. Pro custu sa coalitzione at afiladu su definitivu ultimatum in manera cabale a sas 12:00 pm Eastern Istandard Time de su 22 freàrgiu 1991 (20:00 oras locale a Baghdad) istabilinde unu perìodu de 24 oras intro su cale Saddam diat àere dèpidu retirare sas tropas incondizionatamente de su Kuwait sena èssere atacadu, pretzisamente s'ultimatum diat èssere iscadidu a sas 12:00 pm de sa die sighente (23 freàrgiu 1991), 20:00 oras locale a Baghdad. Su làntziu de s'ultimatum est istadu decraradu ufitzialmente de su presidente istadunidensu George H.W. Bush: "The coalition, will give Saddam Hussein, until noon Saturday, to do what he must do, begin, his immediatas, and unconditional withdraw from Kuwait. (sa coalitzione, at a dare a Saddam Hussein, finas mesudie de sàbadu, sa possibilidade de fàghere custa chi depet èssere fatu, est a nàrrere incumentzare s'immediatu e incondizionato ritiru de su Kuwait)".

Operatzione Desert Sabre[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A sas 04:00 a de note de su 24 freàrgiu 1991 sa 6ª partzidura lèbia frantzesa (chi includiat unidade de sa Legione istràngia frantzesa e chi fàghet ala de su de XVIII corpos de armada cumpostu ultres chi de sa 24ª Partzidura de fanteria mecanizada, de su 3º regimentu de cavalleria coratzada, de sa 82ª e de sa 101ª Partzidura aviotrasportata) at penetradu in Iràq pro medas km finu a s'aeroportu de a su-Salmān pro creare unu muru difensivu contra un'eventuale contrattacco irachenu de su nord; in manera simultànea sas tropas sauditas de sa 20 brigada coratzada ant penetradu longu sa costa de su Kuwait, e in su matessi tempus sa 1ª e sa 2ª partzidura marines (suportadas dae sa brigata Tiger de s'oramai smantellata 2ª partzidura coratzada de s'esèrtzitu istadunidensu de aposentu in sa repùbblica federale tedesca) sunt intrados finas issas in su Kuwait sena adobiare resistèntzia. Duas oras a pustis a sas 08:00 am sa 101ª partzidura aviotrasportata giughet un'atacu aèreu cun sos elicòteros UH-60 Black Hawk pro su fàbricu de una zona de rifornimentu pro sos elicòteros de atacu AH-64 Apache. Subidu a pustis de, su de VII Corpos istadunidensu, at afiladu un'atacu in Iràq a sas 14,35, a ovest de su Kuwait, pighende sas fortzas irachenas de ispantu.

Su de VII Corpos de armada fiat assentadu dae: sa 1ª partzidura de fanteria de s'esèrtzitu istadunidensu, sa 1ª e sa 3ª partzidura coratzada de s'esèrtzitu istadunidensu, sa 1ª partzidura coratzada britànnica, su 2º regimentu de cavalleria coratzada de s'esèrtzitu e de sa 1ª partzidura de cavalleria de s'esèrtzitu istadunidensu. Su 25 freàrgiu 1991 mentras sas batallas infuriavano sa partzidura de cavalleria fiat abarrada firma pro fàghere crèere a sos irachenos chi unu àteru atacu fiat imminente in su Wādī a su-Bāṭin, però oramai sa die pustis, su 26 freàrgiu, era oramai craru s'intentu de su de VII Corpos de armada: accerchiare girende cara a est, segare foras e annientare sa Guàrdia repubblicana irachena in sa làcana tra Iràq e Kuwait. De cunsighèntzia sa 1ª partzidura de cavalleria si ricongiunse cun su de VII Corpos de armada belle cumpletende s'accerchiamento. Su costàgiu destru fiat conchistadu imbetzes de sa fanteria de sa 1ª Partzidura coratzada britànnica, chi annientò unas àteras ùrtimas sacas de resistèntzia de sa guàrdia repubblicana.

A sa fine sos alleados sunt intrados in cuntatu cun sa guàrdia repubblicana in sa làcana annientandola belle in manera cumprida.

S'"Autostrada de sa morte"

S'avantzamentu de sa coalitzione est istadu prus lestra de cantu sos generales istadunidensos fagherent a arreare. Su 26 freàrgiu sas tropas irachenas ant incumentzadu a si retirare de su Kuwait, incendiando totus sos putzos petroliferi kuwaitianos chi ant adobiadu. Unu longu acumpangiamentu de tropas irachenas in ritirada s'at formadu longu sa printzipale autostrada tra Iràq e Kuwait. Custu acumpangiamentu est bènnidu bombardadu gai in manera crispa de sa coalitzione chi at devènnidu nòdidu cun su nùmene de "Autostrada de sa morte". Sas fortzas de sa coalitzione ant sighidu a inseguire sas fortzas irachenas ultres sa làcana e ultres, in antis de torrare cando sos irachenos s'ant agatadu a una distàntzia de 240 km de Baghdad.

Fogos de putzos petroliferi infuriano in foras de Kuwait City in su 1991

Una chentina de oras a pustis de s'inghitzu de sa campagna de terra a sas 04:00 am de su 24 freàrgiu, su presidente Bush at decraradu su sessamentu de sas disamistades e su 28 freàrgiu a sas oras 08:00 am a Baghdad (mezzanotte de su 27 freàrgiu EST) at decraradu sa liberatzione de su Kuwait e sa fine de sa gherra de su golfu.

Anàlisi post-bèllica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Fintzas si est bènnidu naradu chi su nùmeru de sas tropas irachenas oscillava a inghìriu a sas 545 000 unidades, a sa die de oe medas espertos retenent chi sos avaloramentos cuantitativos e calitativas de s'esèrtzitu irachenu sunt istados esageradas, ca includiant fintzas sas unidades temporales e ausiliàrias. Medas sordados irachenos fiant giòvanos, cun iscassas at risòrgidu e un'addestramentu inadeguadu.

Sa coalitzione at imbiadu 540 000 unidade, ultres a 100 000 sordados turcos chi sunt istados dispiegati longu sa làcana tra Turchia e Iràq. Custu at provocadu sa diluizione de sas fortzas irachenas chi s'ant dèpidu dispiegare longu totu sas làcanas de su paisu. Custu s'avantzada istadunidensa non solu est istadu avantagiada dae sa primatzia tecnològica, ma fintzas de sa cantidade majore de fortzas in campu.

Saddam Hussein at acuistadu equipaggiamento militare de belle totus sos printzipales fornidores presentes in su mercadu mundiale de sos armamentos. Custu non b'est àpidu una standardizzazione de s'esèrtzitu, chi era meda eterogèneu e sufriat de inadeguada preparatzione e motivatzione. Sa majore ala de sas fortzas coratzadas irachenas impreaiat de sos vecchi carros armados tzinesos Type-59 e Type-69, de sos T-55 sovièticos chi torrant a artziare a sos annos chimbanta e sessanta e carchi T-72 prus modernos. Custos veìculos non fiant echipagiados cun sos ùrtimos agatados bèllicos (a esèmpiu sa bisione tèrmica): nd'at cunsighidu chi s'eficatzidade issoro in cumbata est istadu meda limitada. Annotamala sos irachenos no ant chessidu a agatare de sas contromisure eficatzes pro sas visuales tèrmicas e sas ballas perforanti a emito de involucro impreados dae sos carros armados M1 Abrams e Challenger 1. Custa tecnologia at permìtidu a sos carros armados de sa coalitzione de arruolare e distrùere in manera eficatze sos carros irachenos de una distàntzia tres furriadas superiora a cussa de sos aversàrios issoro. Sos irachenos non possediant neppure de sas ballas eficatzes pro s'armadura Chobham de sos carros istadunidensos e britànnicos.

Sas fortzas irachenas no ant impreadu sas tècnicas de gherrilla urbana chi diant àere pòdidu isfrutare in sa tzitade de Kuwait City. Custu diant àere pòdidu annullare carchi avantàgiu tecnològicu de sa coalitzione. Ant intentadu de adotare sa dotrina soviètica isvilupada in sos annos chimbanta pro sos atacos in massa, ma s'implementazione at fallidu a càusa de s'iscassa preparatzione de sos cumandantes e de sos atacos aèreos preventivos istadunidensos contra bunker e tzentros de tzita.

Contierras[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sìndrome de sa gherra de su Golfu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

[tzitatzione netzessària]

Nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Public Broadcasting Service: Cronologia della guerra del Golfo, in pbs.org.
  2. unu tratadu àrabu cuntràriu a sa gherra nde contat 31
  3. Stefano Beltrame
  4. defenselink.mil, http://www.defenselink.mil/news/Aug2000/n08082000_20008088.html.
  5. defenselink.mil, http://www.defenselink.mil/news/newsarticle.aspx?id=14792.
  6. Charles Jaco, The Complete Idiot's Guide to the Gulf War, Alpha Books2002, 106 0-02-864324-0
  7. Template:Cita pubblicazione
  8. On target: organizing and executing the strategic air campaign against Iraq, DIANE Publishing, 75 1-4289-9024-0
  9. globalsecurity.org, http://www.globalsecurity.org/military/world/iraq/air-force-equipment-intro.htm.
  10. dukemagazine.duke.edu, http://www.dukemagazine.duke.edu/dukemag/issues/030403/oil1.html.
  11. Tom Clancy, Armored Cav , Berkley Books1994, 180 0-425-15836-5