Aràbia Saudita

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 23°43′N 44°07′E / 23.716667°N 44.116667°E23.716667; 44.116667

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

S'Aràbia Saudita (in àrabu: السعودية‎, al-Suʿūdiyya o al-Saʿūdiyya) ufitzialmente connota che Regnu de s'Aràbia Saudita (in àrabu: المَمْلَكَة العَرَبِيَة السَعُودِية‎, al-Mamlakaẗ al-ʿArabiyyaẗ al-Suʿūdiyyaẗ) est su prus mannu istadu àrabu de s'Àsia otzidentale pro subrafache e su segundu prus mannu de su mundu àrabu (a fatu de s'Algeria). Sa capitale est Riyad.

Sa populatzione arribat a prus de 31 milliones de persones e su paisu si ponet a su segundu logu a livellu mundiale pro nùmeru de immigrados retzidos in su territòriu suo. Tirat a 2.149.690 km² e làcanat cun Giordània e Iràq in su norte, cun su Kuwait in su nord-estu, cun su Qatàr e sos Emirados Àrabos Unidos in estu, s'Omàn in su sud-estu, su Jemen in su sud, su mare Ruju in s'ovest e su golfu Pèrsicu in s'estu.

Su Regnu de s'Aràbia Saudita est istadu fundadu in su 1932 de ʿAbd al-ʿAzīz b. Saʿūd (nòdidu durante sa majoria de su regnu suo che Ibn Saʿūd), fintzas chi sas conchistas chi infines ant batidu a sa creatzione de su Regnu aiant pigadu s'inghitzu in su 1902, cando issu e totu aiat conchistadu Riyad, logu de orìgine de sa famìlia sua, sa dinastia Saudita, denominada in àrabu Āl Saʿūd. Giai de su naschimentu suo, su guvernu de s'Aràbia Saudita fiat una monarchia assoluta e sighit sas lìnias ghia islàmicas in matèria de sutzessione. S'Aràbia Saudita est su logu de nàschida de s'Islam e su regnu est a bortas naradu "sa terra de sas duas moscheas sacras", in riferimentu a su al-Masjid a su-Ḥaram (de sa Meca) e a s'al-Masjid a su-Nabawī (de Medina), sos duos santuàrios prus sacros de s'Islam.

S'Aràbia Saudita tenet sas prus mannas riservas de petròliu in su mundu chi sunt cuntzentradas in manna parte in sa provìntzia orientale. Su petròliu rapresentat prus de su 95% de sas esportatziones e su 70% de sas intradas de su guvernu, fintzas chi sa cuota de economia non petrolìfera est andada reghentemente creschende. Custu at fatzilitadu sa mudadura de unu regnu desertu suta-isvilupadu in una de sas natziones prus ricas de su mundu. Ampros proventos de su petròliu ant permìtidu una modernizatzione lestra, comente pro esempru sa criatzione de un'istadu sotziale. Tenet annotamala sa de ses prus mannas reservas de gas naturale in su mundu. S'Aràbia Saudita est s'ùnicu istadu soberanu, paris cun sa Tzitade de su Vaticanu, a non tènnere unu parlamentu.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]