Timor Orientale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 8°58′S 125°45′E / 8.966667°S 125.75°E-8.966667; 125.75

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

Timor Orientale (nùmene ufitziale Repùblica Democràtica de Timor Oientale) est un'istadu de su sud-estu asiàticu.

Est cumpostu assentadu dae sa metade orientale de s'ìsula de Timor, dae s'exclave de Oecusse in sa costa nord de su cantone otzidentale de Timor, dae s'ìsula de Atauro, in su norte, e de s'isuledda de Jaco, a illargu de s'atza orientale de s'ìsula.

Timor Orientale tneet subrafache de 18 900 km² e contat pupulatzione de unos 1.124.000 milliones de bividores. Sa sola làcana terrestre de Timor Orientale est cumpartzida cun s'Indonèsia. Sas abbas territoriales de Timor Orientale faghent làcana in su sud cun sas abbas australianas in su Mare de Timor. Sa capitale est Dili, tzitade posta in sa costera setentrionale de s'ìsula.

Connotu in passadu che a Timor portughesu in cantu s'sitadu est istadu una colònia de su Portugallu fintzas a su 1975. S'indipendèntzia est istada decrarada unilateralmente su 28 santandria de s'annu matessi, a òpera de fatziones filo-comunistas. Sa timoria de tènnere unu guvernu comunista indipendente in intro de s'archipèlagu indonesianu in sas fases prus affalotadas de sa gherra frita at induidu s'Indonèsia a invàdere Timor Orientale, fintzas cun su suportu de sos guvernos otzidentale, in su nadale 1975 e a lu decrarare sa de 27 provìntzias su 17 trìulas 1976, cun nùmene de Timor Timur.

Su 30 austu 1999 sos bividores de Timor Orientale ant optadu pro s'indipendèntzia in unu referendum organizadu dae sas Natziones Unidas, aprovadu a manna majoria dae sa populatzione. Est istada sa prima Natzione acudende a s'indipendèntzia in su de 21 sèculos.

Sa limba printzipale parlata a Timor Orientale est istada s'indonesianu pro sos 25 annos de ocupatzione militare, ma oe est sa limba tetum, prus faeddada in sa capitale. Su tetum e portughesu sunt sas duas limbas ufitziales de s'istadu, chi pertenet a sa Comunidade de sos Paisos de limba portughesa. S'indonesianu e inglesu, annotamala, sunt classificados dae sa Costitutzione de Timor Orientale comente a limbas de traballu, indispensàbiles pro sos raportos cumertziales cun sos Paisos de sa regione.

Est unu de sos duos istados prevalentemente catòlicos presentes in totu s'Àsia, s'àteru est s'archipelagu de sas Filipinas.

Timor Orientale galu in su 2017 est unu istadu meda pòberu economicamente; dae su 2008 però s'economia timoresa est registrende una crèschida econòmica lestra, gràtzias a s'iscoberta e a s'isfrutamentu de paritzas riservas de petròliu, e s'aumentu costante de sos investimentos siat internos siat èsteros in s'istadu.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]