Indonèsia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 2°S 118°E / 2°S 118°E-2; 118

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

S'Indonèsia, connota ufitzialmente che Repùblica de Indonèsia, est un'istadu de su sud-estu asiàticu. Cumpostu dae 17.508 ìsulas (datu ufitziale de su guvernu indonesianu, ministèriu de su coordinamentu marìtimu, de su 27 maju 2018), est su prus mannu istadu-artzipèlagu de su mundu.[1][2][3] Tenet istèrrida de 1.904.569 km² e cun populatzione de unos 270.461.776 bividores est su de bator Paisos prus populados de su mundu a pustis de Tzina, Ìndia e sos Istados Unidos e in antis de Pakistàn, Nigèria e Brasile, annotamala est su paisu a majoria musulmana cun prus bividores de su mundu.

S'Indonèsia est una repùblica democràtica presidentziale. Sa capitale natzionale est sa tzitade de Giacarta, situada in s'ìsula de Giava. Sas fronteras terrestres sunt cun Malaìsia in s'ìsula de su Bòrneu, cun Pàpua Noa Guinea in s'ìsula de Noa Guinea e cun Timor Orientale in s'ìsula de Timor. Unos àteros istados a curtzu sunt Singapore, Filipinas, Brunei, Austràlia e Ìndia (ìsulas Andamanas e Nicòbares).

S'importu cumertziale cara a sa regione de s'artzipèlagu malesu remontat a su nessi a su de 7 sèculos, cando su Regnu Srivijaya giai cummertziaiat cun Tzina e Ìndia. Sos soberanos locales aiant adotadu gradualmente de s'Ìndia su modellu culturale, religiosu e polìticu giai dae sos primos sèculos a pustis de Cristu, cun sa froridura de regnos indùs e buddhistas. S'istòria indonesiana est istada influentziada dae sas potèntzias istràngias, interessadas a sas mannas risursas naturales chi podiat ofèrrere custa terra.

S'Islam est istadu intradu dae sos mercantes istràngios. Sas potèntzias europeas si fiant dèpidas gherrare pare·pare a su fine de monopolizare su cummèrtziu de sas ìsulas de sa Sonda e de sas Molucas durante s'Edade de sas Iscobertas. A pustis de tres sèculos e mesu de colonialismu olandesu, s'Indonèsia si fiat asseguradu s'indipendèntzia a pustis de sa segunda gherra mundiale. S'istòria reghente de s'artzipèlagu s'est luegus fata treulada, cun disafios postos dae calamidades naturales, dae su problema de su separatismu, dae su protzessu de democratizatzione, e de sos perìodos de mudàntzias econòmicas lestras.

Sende chi est fata de numerosas ìsulas, s'Indonèsia s'assentat in isvariados grupos ètnicos, linguìsticos, religiosos. Cussu giavanesu est su grupu ètnicu prus numerosu e dominante.

Comente istadu unitàriu e natzione, s'Indonèsia at isvilupadu un'identidade cumpartzida basada in una limba natzionale, una diversidade ètnica, unu pluralismu religiosu in sinu a una populatzione de majoria musulmana, e un'istòria de colonialismu e de rebellia a issu matessi.

Su motu natzionale indonesianu, chi s'agatat poderadu de sa legendària Garuda, est a nàrrere s'àbbile mitològicu chi odrìngiat s'istendarte, est emblemàticu in custu sensu: Bhinneka tunggal ika ("Unidos in sa diversidade", literalmente "Medas, ma unu"). Nointames sas tensiones e su separatismu ant batidu a iscontròrios violentos chi ant a bortas arruinadu s'istabilidade polìtica e econòmica.

S'Indonèsia est un'istadu de cuntrastos: possedit ampras àreas ispopuladas e arestes, chi sustentant una de sas majores biodiversidades de su praneta, e ìsulas densamente pobuladas (petzi Giava a sola contat 148 milliones de bividores). Mannas sunt sas risursas naturales, in parte galu no isfrutadas, ma sa poberesa, a cumintzu de su de 21 sèculos, est galu una realidade pro una parte manna de sa populatzione.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN)Ian Burnet, Archipelago: A Journey Across Indonesia, Rosenberg Publications, 2015, ISBN 978-19-25-07871-8.
  2. (EN)Mohammad Zulfan Tadjoeddin; Anis Chowdhury, Employment and Re-Industrialisation in Post Soeharto Indonesia, Springer, 2018, ISBN 978-11-37-50566-8, p. 26.
  3. (EN) Bruce Elleman; Stephen Kotkin; Clive Schofield, Beijing's Power and China's Borders, M.E.Sharpe, 2015, ISBN 978-07-65-62766-7, p. 62.