Uzbekistàn

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 41°N 66°E / 41°N 66°E41; 66

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura de s'Uzbekistàn in su mundu

S'Uzbekistàn, ufitzialmente Repùblica de Uzbekistàn (in uzbecu: O‘zbekiston Respublikasi, Ўзбекистон Республикаси) est un'istadu de s'Àsia tzentrale, giai parte de s'Unione Soviètica. Sa capitale sua est Tashkent, chi contat prus de 2,3 milliones de bividores.

S'istadu tenet istèrrida de 447.400 km² e contat populatzione de unos 22.444.000 bividores. Làcanat in su norte e in s'ovest cun su Kazachistàn, in s'estu cun su Kirghisistàn e su Tagikistàn, in su sud cun s'Afganistàn e su Turkmenistàn; paris a su Liechtenstein est s'ùnicu istadu in su mundu dapiamente chentza de isbucos a su mare, overas non tenet isbucu a su mare e làcanat cun istados issos e totu privos de isbucu a su mare. Sa limba ufitziale est s'uzbecu.

Su territòriu de s'Uzbekistàn fiat in passadu parte de s'impèriu samànida fintzas a cando fiat passadu a sa dinastia Timùrida. Sa regione fiat conchistada in su de 16 sèculos dae sos nòmades uzbecos, chi faeddaiant unu dialetu turcu orientale, faeddadu galu oe in die de sa majoria de sa populatzione de s'istadu. S'Uzbekistàn fiat incorporadu in s'Impèriu Russu in su de 19 sèculos e in su 1924 s'aiat costituidu in repùblica soviètica in sinu a sa neocostituida Unione de sas Repùblicas Sotzialistas Sovièticas suta nùmene de República Sotzialista Soviética de Uzbekistàn. Aiat balangiadu a fines indipendèntzia in su mese de nadale de su 1991 a pustis de sa ruta de URSS.

S'economia de Uzbekistàn s'apoderat subra sa produtzione de materias primas, comente cotone, oro, uràniu e gas naturale. Cuntantu chi apat declaradu s'intentu de si cunvèrtere in una economia de lìberu mercadu, oe che oe sighit mantenede cuntrollos chirdinos, chi a bias iscoràgint sos imbestidores istràngios. Sa polìtica de transitzione graduale, istrintamente controllada at produidu comente chi siat resultados in su progressu econòmicu a partire de su 1995. Sa polìtica interna pro su chi pertocat sos deretos umanos e sas libertades individuales est fatu·fatu criticada de sas organizatziones internatzionales.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]