Tagikistàn

Artìculu in LSC

Bandera

Posidura in su mundu

Su Tagikistàn (in tagikuТоҷикистон [tɔd͡ʒikɪsˈtɔn]), uffitzialmente Repùblica de Tagikistàn (in tagiku: Ҷумҳурии Тоҷикистон, Çumhuriji Toçikiston/Jumhuriyi Tojikiston; in persianu: جمهوری تاجیکستان‎; in russu: Респу́блика Таджикистан, Respublika Tadzhikistan) est una repùblica presindetziale de s'Àsia tzentrale. Sa capitale est Dushanbe, sa limba uffitzile su tagiku.

Cun populatzione istimada a unos 8 milliones de bividores, est su de 98 istados prus populados de su mundu. S'istèrrida de 143.100 km² nde faghet intames su de 96 istados prus mannos.

Allàcanat a sud cun s'Afganistàn, a s'uestu cun s'Uzbekistàn, a su norte cun su Kyrgysistan, in s'estu cun sa Tzina. Su 90% de su territòriu est costituidu dae montes.

Durante s'istòria, su territòriu chi oe format su Tagikistan est istadu populadu dae medas culturas antigas. Intre custas sa tzitade de Sarazm de su Neolìticu e Edade de su brunzu. In tempus afatante fiat colonizadu dae pòpulos disvariados chi bi ant istabilidu sos rennos issoro, comente sa tziviltade batrianu-margiana, sa cultura de Andronovo, Buddhismu, sa Crèsia de oriente, su zoroastrismu e su manicheismu.

Sa regione fiat dominada dae numerosos impèrios e dinastias, comente s'impèriu achemenide, s'impèriu eftalitu, s'impèriu samanidu, s'impèriu mongolu, s'impèriu Timuride e s'impèriu russu. Cun sa costitutzione de s'Unione Soviètica su Tagikistan fiat fatu repùblica soviètica e a s'iscontzu at otentu indipendèntzia in su 1991, sighida giai luegus dae una gherra tzivile chi at tentu durada de su 1992 a su 1997.

Dae s'acabu de sa gherra su Tagikistan at agatadu istabilidade polìtica e gratzias fintzas a giudos esteros s'economia sua est como crèschende. Atualmente in transitzione cun unu sistema capitalista, s'economia dipendet in manna parte de sa bogada de allumìniu e su cunòtibu de su cotone.

Sa prus parte de sos bividores suos apartenit a su grupu ètnicu tagiku e faeddat sa limba tagika, chi est unu dialetu de su persianu. Sunt medas fintzas sos chi ischint faeddare fintzas su russu.