Ossètzia de Sud

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 42°14′N 43°58′E / 42.233333°N 43.966667°E42.233333; 43.966667

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Ossètzia de Sud, inditada cun colore de aràngiu in sa mapa
Bandera de s'Ossètia de Sud

S'Ossètzia de Sud, o Regione de Tskhinvali est unu territòriu perricadu e in parte reconnòschidu comente istadu, chi s'agatat in su Càucasu. Pèdidu de sa Geòrgia comente territòriu suo, s'Ossètzia de Sud est de facto una repùblica indipendente.

S'istèrrida est de 3.900 km² e sa populatzione de unos 55.000 bividores, de chie sa prus parte bivet in sa capitale Tskhinvali, chi contat unos 35.000 residentes.

S'istadu at decraradu indipendèntzia de sa Geòrgia su 28 de onniasanti 1991. Sa resposta de su guvernu georgianu est istada de abolire s'autonomia de chi sa regione gosaiat, chirchende de dda torrare a cuntrollare cun sa fortza. A custos fatos est sighida una gherra, cumbàtida intre su 1991 e su 1992. Sa Geòrgia at pois ghiadu àteros cumbatimentos contra s'Ossetzia de Sud in su 2004 e 2008, s'ùrtimu de chi at tentu comente efetu una gherra intre Rùssia e Geòrgia, in ue is tropas russas ant torradu a cunchistare totu is territòrios chi cumponiant s'Oblast autònomu de Ossètzia de Sud.

A s'iscomintzu de sa gherra de su 2008, Rùssia, Nicaràgua, Venezuela e Nauru ant reconnòschidu s'indipendèntzia de s'istadu, intames de sa Geòrgia chi no nde reconnòschet s'esistèntzia comente entidade polìtica.

Sa Geòrgia, paris a manna parte de sa comunidade internatzionale, cunsìderat s'Ossètzia de Sud comente ocupada militarmente de is tropas russas e de su restu, s'istadu faghet aficu subra s'agiudu militare, polìticu e finantziàriu de sa Rùssia. Sa Rùssia non permitet a sa Cummissione de Monitoràgiu de s'Unione Europea de intrare in s'Ossètzia de Sud.

Comente Abcàsia, Nagorno-Karabakh e Transnìstria, s'Ossètzia de Sud est parte de cussas zonas post sovièticas cun cunflitos astrados. Custos bator istados tenent relatos bonos s'unu cun s'àteru e formant sa Comunidade pro sa Democràtzia e is Deretos de is Natziones.

Àteros progetos[modìfica | edit source]