Romania

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 46°N 25°E / 46°N 25°E46; 25

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Sa bandera ufitziale
Posidura in Europa

Sa Romania (in limba romuna: România [romɨˈni.a]) est una repùblica unitària semi-presidentziale, posta in su chirru sud-estu de s'Europa tzentrale, membru de s'Unione europea. Sa capitale est Bucarest.

Sa Romania bantat una istòria culturale meda rica, essende terra de nàschida de medas artistas, musitzistas, imbentores e isportivos famados. Impare a sa Moldova est sa natzione a majoria de faeddadores de limba romanza prus esta de Europa.

Geografia[modìfica | edit source]

S'istadu tenet istèrrida de 238.391 km² e populatzione de unos 19.950.000 bividores, chi nde faghent su de 7 prus populados istados de Unione europea. Allacanat in su norti cun s'Ucraina, in su norti-estu cun sa Moldova, in su sud cun sa Bulgaria, in su sud-uestu cun sa Sèrbia, in su norti-uestu cun s'Ungheria e in s'estu tenet bessida a su Mare Nieddu. Totu sa làcana meridionale est dada de su Danùbiu, chi est su segundu prus longu frùmene de su continente. Sa cadena montosa de is Carpatzos atraessat sa Romania de norti fache a sud-uestu, azunghende a artària majore de 2544 metros, cun su pitzu Moldoveanu.

Istòria[modìfica | edit source]

Sa Romania moderna est formada aprossimadamente de is territòrios de s'antiga provìntzia romana de sa Dàcia e est istada costituida in su 1859 cun s'aunimentu de is printzipados de Moldàvia e de Valàchia. S'istadu, chi aiat assumidu su nùmene atuale giai dae su 1966, at balangiadu indipendèntzia dae s'impèriu Otomanu in su 1877. A s'acabu de sa prima gherra mundiale ddi fiant annessionadas Transilvània, Bucovina e Bessaràbia.

A fatu de sa segunda gherra mundiale is territòrios chi oe currespondent a sa Moldova e a s'istremu sud-uestu de s'Ucraina, fiant ocupados dae is tropas sovièticas e tzèdidos. Durante sa gherra frida sa Romania est istada una repùblica sotzialista, membru de su patu de Varsàvia. A sa fine de su nadale 1989 una rivolutzione populare at betidu a sa ruta de su regìmene comunista ghiadu dae su conducator (faeddu romunu chi currespondet a s'italianu duce) Nicolae Ceaușescu e sa tramudantza a una forma de istadu democràticu cun economia de mercadu.

Economia[modìfica | edit source]

Oe s'economia romuna s'apoderat mescamente subra sos serbìtzios e s'esportatzione de màchinas e energia elètrica. Dae sa prima deghina de annos de su de 21 sèculos s'economia at tentu crèschida lestra, fintzas is standard de calidade de sa vida si sunt addelantados e sa Romania tenet inditos de isvilupu umanu artos. Tocat a nàrrere però ca, posta in cumparàntzia cun is àteros membros de s'Unione europea, abarrat unu de is istados prus poberos, cun rèdditos e cunditziones de vida prus incuidos.

Mapa ètnica de Romania

Demografia[modìfica | edit source]

Sa Romania est membru de sa NATO dae su 2004 e de s'Unione europea dae su 2007. Unu 90% de sa populatzione s'identìficat che cristianos ortodossos e tenet su romunu che limba mama. Sa minoria linguìstica prus manna est rapresentada dae s'ungheresu, faeddadu in sa regione tzentru-setentrionale de Transilvània. In ie s'agatat fintzas sa segunda minoria linguìstica, costituida dae tedescos.

Àteros progetos[modìfica | edit source]

Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria