Islanda

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 64°49′50″N 17°59′12″W / 64.830556°N 17.986667°W64.830556; -17.986667

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Bandera
Posidura in Europa

Islanda (in islandesuÍsland; ['islant]) est una natzione insulare de s'Europa chi s'agatat in norti-uestu istremu de su cuntinente. Su territòriu suo est fomadu dae s'ìsula omònima e de àteras ìsulas minores o isuleddas chi dd'istant a curtzu, in s'otzèanu Atlànticu intre s'Europa e sa Groenlàndia. Sa capitale sua Reykjavík, sa limba uffitziale s'islandesu.

In su 2009 s'Islanda at abiadu sas tratativas de adillidura a s'Unione Europea.

Geografia[modìfica | edit source]

S'Islanda est situada in s'otzèanu Atlànticu a su sud de su tzìrculu polare àrticu, chi passat intames atraessu s'ìsula de Grímsey, posta a fache de sa costera setentrionale de s'ìsula. Diferentemente a sa Groenlàndia, chi dd'istat relativamente a curtzu, s'Islanda est geograficamente parte de Europa, non de s'Amèrica de su Norti, mancari geològicamente s'isla s'agatat posta intre ambas sas placas cuntinentales. S'Islanda est sa de 18 ìsulas prus mannas in su mundu e sa segunda de s'Europa a fatu de Britànnia Manna.

Sas ìsluas chi ddi sunt prus pròssimas sunt sa Groenlandia (a 287 km) e sas Ìsulas Føroyar (a 420 km). Sa distàntzia prus pròssima a sa parte cuntinentale de s'Europa est de 970 km, cun sa Norvègia.

S'isula tenet subrafache de 101 826 km², ma cun sos àteros territòrios insulares (unos 30) chi ddi apartenint azunghet a istèrrida 103 125 km². Contat populatzione de unos 331.000 bividores, chi bivent cuntzentrados mescamente in s'àrea de sa capitale Reykjavík.

A causa de sa posidura in sa dorsale mesoatlàntica, est un paìsu cun atividade vulcànica e geològica manna; custu fatore tenet efetos subras s'aèrgiu de su territòriu. Sa parte intranàbile cunsiste in una campeda caraterizada dae desertos, montes e biddiarzos. Gràtzias a s'influèntzia de sa currentada de su Gulfu, tenet unu clima temperadu in relatu cun sa latitùdine.

Istòria[modìfica | edit source]

Sas primas cussòrgias umanas in Islanda dàtant a s'874 cando, segundu su Landnámabók o «Lìburu de s'acussorgiadura», su lieder norvegesu Arnarson diventaiat su primu colonu permanente de s'ìsula. Àteros navigantes, comemnte su vichingu feroesu Naddoddr, possìbile iscoberridore, aiant visitadu s'ìsula dae s'annu 860 pro bi passare s'ierru. In sos sèculos a sighire, àteros grupos umanos de orìgine nòrdica e gaèlica si ddiant assentare in Islanda. Fintzas a su de 20 sèculos sa populatzione islandesa dipendiat dae sa pisca e dae sa massaria.

Dae su 1262 a su 1944 faghiat parte a primu de su rennu de Norvègia e a pustis de su de Danimarca. S'Islanda at declaradu s'indipendèntzia dae sa Danimarca in s'11 de nadale de su 1918 ma nd'at otentu su reconnoschimentu petzi in su 17 de làmpadas de su 1944. Dae tando s'economia sua at tentu isvilupu meda lestru.

In su 2008 su sistema finantziàriu islandesu at tentu unu collassu chi at causadu una incuda grae de s'economia e manifestatziones chi ant tentu su resurtu de betire a eletziones parlamentàrias, in ue Jóhanna Sigurðardóttir at balangiadu postu de prima ministra. Parallelamente at tentu logu sa chi est diventada famada comente Rivolutzione islandesa, una serie de protestas e movimentos de organizatzione tzitadina chi, impare a su guvernu nou, at betidu a s'incausamentu de su primu ministru cabudianu Geir Haarde, duos referendumes pro detzìdere subra su pagamentu de su depidu esteru de sas bancas natzionales e unu protzessu tzitadinu de mudàntzia a sa costitutzione, chi su 29 de trìulas de su 2011 at dadu unu progetu costitutzionale de dibatire in su parlamentu.

Economia[modìfica | edit source]

Oe in die s'Islanda s'apoderat subra una economia de mercadu chi godit de tassas prus bàscias de sa mèdia OCSE. S'islanda assegurat assistentzia sanitària e educatzione superiore gratuita pro totu sos tzitadinos. In su 2009 s'istadu est istadu classificadu dae s'ONU su de tres paisos prus isvilupados de su mundu.

Demografia[modìfica | edit source]

Sa sotziedade islandesa est isvilupada e tecnologicamente adelantada. Sa cultura sua s'apoderat subra su patrimòniu nordicu e sa populatzione est de origine tzelta e iscandinava.

Sa limba uffitziale est s'islandesu, limba germànica setentrionale meda aprossimada a su norvegesu otzidentale. S'istadu assegurat libertade de cultu prena a sos tzitadinos, mancari sa religione de istadu siat sa crèsia natzionale de Islanda, de apartenèntzia luterana, de chi s'80% de sos islandesos est membru.

Àteros progetos[modìfica | edit source]

Àrticulos ligados[modìfica | edit source]

Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria