Ungheria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 47°N 19°E / 47°N 19°E47; 19

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Bandera
Posidura in Europa

S'Ungheria (in ungheresu : Magyarország, [ˈmɒɟɒɾoɾsaːg]) est una repùblica costitùtzionale unitària de s'Europa tzentrale. Sa capitale e prus manna bidda est Budapest, sa limba uffitziale est s'ungheresu, sa moneda su fiorinu.

Sa bandera est formada dae tres tiras orizontales, ruja, bianca e birde. S'innu natzionale est s'Himnusz.

S'Ungheria est membru de su Grupu de Visegrád, de s'Unione europea, de sa NATO, de s'ONU, de s'OMC.

Geografia[modìfica | edit source]

S'Ungheria tenet istèrrida de 93 030 km2 e populatzione de unos 9.937.000 bividores. Allàcanat in s'uestu cun s'Austria, in su norti cun s'Islovàchia, in su norti est cun s'Ucraina, in s'est sud-estu cun sa Romania, in su sud cun Sèrbia e Croàtzia e in su sud-uestu cun s'Islovènia.

S'artària mèdia de s'Ungheria est de 200 metros subra su mare. Mancari bi s'agatet carchi monte, petzi su 2% de su territòriu natzionale lompet a prus de 300 metros de artària. Su pitzu prus artu est su Kékes, in sos montes Mátra, chi tocat a 1 014 metros. Se puntu prus de basciura s'agatat in Csongrád, a curtzu de su frùmene Tisza, a 77,6 m de artària. Sos frùmenes printzipales chi dd'atraessant sunt su Danùbiu e sa Tisza, de chi 444 km sunt navigàbiles.

Istòria[modìfica | edit source]

A fatu de sèculos cando su territòriu atuale de s'Ungheria fiat populadu dae celtos, romanos, unnos, islavos, gèpidos e avaros, s'Ungheria fiat fundada a sa fine de su de 9 sèculos dae su printzipe e cumandante militare Árpád chi aiat cunchistadu su territòriu (honfoglalás). Su nebode, Istèvene I de Ungheria, in s'annu 1000 aiat cunvèrtidu su paisu a su catolitzèsimu. A fatu de sa batalla de Mohács, in su 1526, s'Ungheria aiat pèrdidu sa soberania a lucuru de s'impèriu otomanu (1541-1699). Fiat passada pois suta amparu de sos Habsburgos e prus a tradu fiat parte de s'Impèriu Àustro-Ungheresu(1867-1918).

Sas fronteras atuales sunt istadas istabilidas in su 1920 cun su tratadu de Trianon, cando su paisu at pèrdidu su 71% de sos territòrios chi ddi aparteniant in antis e su 32% de sos bividores magiaròfonos, chi s'agataiant a bivere ispartos in sos territòrios de Islovàchia (Cecoslovàchia fintzas a su 1992), Transilvània (Romania) e Sèrbia, Croàtzia e Islovènia (fintzas a sos primos annos '90 aunidos in sa Jugoslàvia).

Sa situatzione de sas populatziones ungheresas chi s'agataiant a foras de sas làcanas natzionales est sa resone printzipale pro ite s'istadu apat sighidu a fatu de sa costitutzione in su 1920, una polìtica irredentista sentzilla e apat a coa istrintu alliàntzia cun sa Germània nazista.

A fatu de sa segunda gherra mundiale s'Ungheria at acaradu bator deghinas de annos suta unu regìmene comunista (dae su 1947 a su 1989), atirende s'atentzione internatzionale in antis cun sa rivolutzione de su 1956, a pustis cun s'aberta de sa frontera cun s'Àustria in su 1989, chi at allestradu sa ruta de su blocu sovièticu.

Economia[modìfica | edit source]

Oe in die s'Ungheria est una potèntzia mèdia in ambitu europeu. S'economia capitalista est caraterizada dae unu setore pùblicu galu importante. Paris a medas àteros istados comunistas, in su modellu produtivi suo est istadu dominadu s'indùstria (fraigadura de cambios, àutobus, materiale ferroviàriu e motores in su cuadru de su COMECON). Sa capatzidade agrìcola est meda elevada, ma su setore est istadu disaurradude una parte importante de sa manudòpera, a benefìtziu de sa modernizatzione.

S'economia s'est cunsiderabilmente tertziarizada in sos ùrtimos annos. S'Ungheria s'iscerat in su setore de sa chirca e de s'innovatzione tecnològica.

Demografia[modìfica | edit source]

Sa populatzione est imminorighende dae s'iscomintzu de sos annos '80. S'istimat chi fache a su 2050 s'Ungheria no at a contare prus de 6-7 milliones de bividores. Su 95-98% de sa populatzione faeddat ungheresu, limba ugro-fìnnica meda diferente de totu sas chi sunt faeddadas in sos istados a làcana. S'agatant minorias ètnicas, comente sos roms (1,9%), tedescos (2%), islovàcos (1%), croatos (0,8%), romunos (0,3%), islovenos (0,03%).

su 75% de sos ungheresos sunt cristianos. De custos su 54,5% sunt catòlicos, su 19,5% protestantes, sos ortodossos sunt su 0,2%. Sos ebreos rapresentant su 0,1% de sa populatzione, sos àteos su 14,5%. Unu 11% no at declaradu una fide religiosa particulare.

Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria

Àteros progetos[modìfica | edit source]