Jump to content

Tzecoslovàchia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 50°05′N 14°25′E / 50.083333°N 14.416667°E50.083333; 14.416667


Artìculu in LSC

Bandera
Tzecoslovàchia 1918-1939
Tzecoslovachia 1946-1992. S'istadu aiat perdidu is territòrios prus orientales

Sa Tzecoslovachia o Cecoslovàchia (in cecu Československo; in islovàcu Česko-Slovensko; in tedescu Tschechoslowakei; in ungheresuCsehszlovákia) fiat unu istadu europeu esistidu intre 1918 e 1939 e torradu a costituire cun sa fine de sa II Gherra Mundiale de su 1945 a su 1992, cando s'est divìdidu definitivamente in sos duos istados indipendentes de Repùblica Tzeca e Islovàchia. S'ischirriadura est acuntèssida in manera paghiosa a sighidu de una rebellia populare chi at pigadu pois nùmene de rivolutzione de velludu.

Lacanaiat in s'Ovest cun sa Germània e fintzas a su 1990 siat cun sa Repùblica Federale Tedesca, siat cun sa Repùblica Democràtica Tedesca, in su Nord cun sa Polònia, in s'est fintzas a su 1948 cun sa Romania, sighida s'Unione Soviètica fintzas a su 1991 e a ùrtima s'Ucraina indipendente, in su Sud-Est cun s'Ungheria e a su sud-ovest cun s'Àustria.

Sa Tzecoslovàchia fiat fintzas a sa II gherra mundiale unu istadu cun medas ètnias, in ue Ebreos, Tedescos, Ungheresos, Polacos, Ucraninos, Russos, Romunos cumponiant un 35% de sa populatzione totale. Sas tzitades printzipales fiant: Praga, Brno, Ostrava, Bratislava e Užhorod (custa de su 1948 in territòriu de s'Unione Soviètica, oe Ucraina).