Paisos Bàscios

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 52°19′N 5°33′E / 52.316667°N 5.55°E52.316667; 5.55

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bandera
Posidura in Europa e in su mundu

Sos Paisos Bàscios o Paisos Bassos (in olandesu: Nederland, [ˈneːdərˌlɑnt] [ˈneːdərˌlɑnt]) sunt unu paisu costituente (land) de su Rènniu de sos Paisos Bàscios e istadu membru de s'Unione Europea. In prus de èssere su tzentru organitzativu e amministrativu de su Rènniu, si b'agatant sas seus ufitziales de sa monarchia e sas autoridades esecutivas, legislativas e giuditziàrias.

Sa capitale costitutzionale est Amsterdam, mentras ca s'esecutiva e legislativa est S'Aja. Is àteras duas tzitades printzipales sunt Rotterdam e Utrecht.

Sas provìntzias chi cumponent sos Paisos Bàscios sunt situadas in su norte-ovest de Europa e si ghetant in su norte e in s'ovest in su mare de su Nord, in su sud pigant làcana cun su Bèlgiu e in s'estu cun sa Germània. Sas munitzipalidades ispetziales de Bonaire, Sint Eustatius e Saba, situadas in sos Caràibes, cumpletant su territòriu olandesu. S'istadu est una de sas zonas prus densamente populadas de su mundu e unu de sos istados prus isvilupados: in su 2011 ocupaiat sa de tres posiduras in s'inditu de isvilupu umanu publicadu dae sas Natziones Unidas.

Sa subrafache totale de sos Paisos Bàscios est de 41 543 km² (paragonàbile a sa de s'Isvitzera). Sa caraterìstica printzipale de sa geografia olandesa est su praniore de su territòriu. Gasi comente inditat su nùmene, su territòriu de s'istadu est formadu dae terras (land) bàscias (neder) de sas cales aprossimadamente sa de bator partes una s'agatat a su livellu de su mare o in suta suo. Una cadena de dunas a longu a longu de sas costeras e de sas ribas de is frùmenes majores impeigant chi is zonas in suta de su mare siant inundadas, mentras ca unas cantas istatziones de pompadura aprovident a nde bogare s'abba proina de demasia. Sa luta pro nde pigare su territòriu a su mare est unu tema recurrente in s'istòria e in sa geografia olandesa. Una parte de su territòriu est costituidu dae polder, chi benint a èssere terras arrancadas a su mare, a lagunas o paules de sas costeras. Su puntu prus artu de sos Paisos Bàscios est su Vaalserberg (321 m s.l.m.), in s'istremu sud-estu de su paisu.

S'impreu de su nùmene «Olanda» pro si refèrrere a sos Paisos Bàscios, est dèpidu a su primore econòmicu e istòricu de custa regione. Custa denominatzione est impretzisa, podet resurtare fintzas ofensiva pro sos olandesos chi apròliant de àteras regiones de s'istadu e est paragonàbile a s'impreu incurretu de su nùmene «Inghilterra» pro si refèrrere in su Regnu Unidu.

Sos Paisos Bàscios puru si confundent a s'ispissu cun s'unione duanera de su Benelux chi cumponent impare a su Bèlgiu e a su Lussemburgu. Sa denominatzione de custa unione naschet de s'acòrdiu de cooperatzione intergovernativa firmadu in su 1944.

Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Tzipru - Croàtzia - Danimarca - Estònia - Finlàndia - Frantza‎ - Geòrgia - Germània - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvètzia - Isvìtzera - Itàlia - Kosovo - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Mònaco - Montenegru - Norvègia - Paisos Bàscios - Polònia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Rùssia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria