Andorra

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 42°33′30″N 1°33′19″E / 42.558333°N 1.555278°E42.558333; 1.555278

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Sa bandera
Posidura in Europa
Mapa de s'istadu

Andorra est un'Istadu natzioni de s'Europa otzidentale. Sa capitale sua est Sa Vella. Cunfinat a setentrioni cun sa Frantza e a meridioni cun s'Ispanna e s'estendit totalmenti in sa cadena de is Pirenèus. Tenet istèrrida de 467,63 km2.

S'Andorra, mancai siat meda piticcu, est su microistàdu prus mannu de is 6 europeanus (Santu Marinu, Liechtenstein, Malta, Tzitade de su Vaticanu, Printzipàdu de Monaco).

Mancai s'indipendèntzia sua est stètia decrarada in su 1278, est intrau a fai parti de s'ONU sceti in su 1993: prima fiat un'ispètzie de protetorau de s'Ispanna e de sa Frantza. Est puru unu de is istàdus prus àrtus de su mundu, cun d-un'artària mìnima de 870 m. e una màssima de 2409 m. Su clima est de montagna.

Sa popolatzioni andorresa est, ironicamenti, una minorantza in su istadu: su 33% sceti de is andorresus tenit sa tzitadinàntzia: s'arrestu est cumpostu pro sa prus parti dae ispannolus, portughesus e frantzesus. Sa limba prus foeddada est su catalanu, perou funt foeddaus su ispannolu, su portughesu e su frantzesu aici e totu.

S'economia est mera fròrida e si basat printzipalmenti in su turismu. Sa religioni prus sighia est su catolicèsimu.

Àtrus progetus[modìfica | edit source]


Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria