Èuru

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Euro)
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Diagramma de disinnu de su sìmbulu de s'èuru.

S'èuru (plurale: èuros) est sa moneda comuna ufitziale de s'Unione europea e s'ùnica impreada in custu momentu dae 19 de sos 28 Istados membros de s'Unione, chi aderint a s'Unione econòmica e monetària de s'Unione europea (UEM). Cussos sunt: Àustria, Bèlgiu, Tzipru, Estònia, Finlàndia, Frantza, Germània, Grètzia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Lussemburgu, Malta, Paisos Bàscios, Portugallu, Islovàchia, Islovènia e Ispagna. Sas ùrtimas natziones a àere adotadu sa moneda sunt istadas sa Letònia e sa Lituània,de pare a pare su 1 ghennàrgiu 2014 e su 1º ghennàrgiu 2015. Su cumplessu de custos istados, connotos in manera informale comente zona èuru (o fintzas eurozona o eurolàndia), contat una populatzione de prus de 335 milliones de abitantes; pighende in cunsìderu fintzas cussos istados esternos chi impreant monedas ligadas a s'èuru, sa moneda ùnica interessat diretamente prus de 480 milliones de persones in totu su mundu. In paris a sos membros de s'eurozona, sa moneda ùnica europea est impreada fintzas in àteros ses Istados europeos, a pustis de acordos internatzionales o a de un'adotzione unilaterale. Bator microistados, est a nàrrere Andorra, sa Tzitade de su Vaticanu, su Printzipadu de Mònacu e Santu Marinu, ant adotadu s'èuru in virtude de sas preesistentes cunditziones de unione monetària cun Paisos membros de s'UE. Infines fintzas su Montenegru e su Kosovo ant adotadu unilateralmente s'èuru.

Istados europeos in ue benit impreadu s'èuru.

S'èuru est sa moneda ufitziale fintzas in totu sos dipartimentos de oltremare e sas colletividades de oltremare frantzesas: Mayotte (Àfrica), Riunione (Àfrica), Guadalupa (Nordamerica), Martinica (Nordamerica), St-Pierre-et-Miquelon (Nordamerica), Saint Barthélemy (Nordamerica), Saint-Martin (Nordamerica), Guajana Frantzesa (Sudamerica). S'èuru est sa moneda currente fintzas in Ceuta e Melilla, tzitades autònomas ispagnolas in nord Àfrica, in sas Canàrias, comunidade autònoma de s'Ispagna in nord Àfrica, in sos possedimentos ispagnolos de su nord Àfrica (Plazas de soberanía) e in sas regiones autònomas de su Portugallu, sas Azorras e Madèira. Sa nàschida ufitziale de sa moneda ùnica europea b'est istada su 1u de ghennàrgiu de su 1999, cun unu comunicadu de su Cussìgiu de sos Ministros europeos.

S'intrada de s'èuru in sos mercados finantziàrios est de su 1999, e sa tzirculatzione monetària est incumentzada s'1 de ghennàrgiu de su 2002 in sos dòighi Paisos de s'Unione chi pro primos ant adotadu sa moneda. Sa moneda est partzida in 100 tzentèsimos.

S'èuru est amministradu dae sa Banca tzentrale europea, cun sede a Francoforte in su Meno, e de su Sistema europeu de sas bancas tzentrales; su primu organismu est responsàbile ùnicu de sas polìticas monetàrias comunas, e cooperat cun su segundu pro cantu riguardat su còniu e sa distributzione de banconotas e monedas in sos istados membros.