Martinica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 14°40′N 61°00′W / 14.666667°N 61°W14.666667; -61

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu cun respetu a sa Frantza
Bista de s'ispàtziu

Sa Martinica (in frantzesu Martinique, in crèolu Matnik) est un'ìsula chi costituit una regione e unu dipartimentu ultramarinu (ROM-DOM) frantzesu. Posta in sas Antillas Minores, intre su mare de is Caràibes in s'ovest e s'otzèanu Atlànticu in s'estu, est ischirriada dae s'ìsula de Dominica, in su norte, dae su passu de sa Martinica, e de Saint Lucia, in su sud, dae su canale de Saint Lucia. Est cunsiderada regione ultraperifèrica de s'Unione Europea. Tenet istèrrida de 1.128 km2 e contat 393.000 bividores (segundu s'istima de su 2004). Sa capitale est Fort-de-France.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'ìsula, comente àteras de is Caràibes, giai fiat bìvida in su 6000 a.C. Su populamentu est bènnidu fortsis dae s'Orinoco e dae s'ìsula de Trinidad, cun una sotziedade chentza de una divisione ispetziale de fainas e chentza de gerarchia sotziale peruna, in comunidades organizadas in cussòrgias minores. Fiat ocupada su 15 de cabudanni de su 1635 dae Pierre Belain de Esnambuc e 150 colonos in nùmene de sa Frantza, chia aiant fundadu sa tzitade de Saint-Pierre, sa prima frantzesa permanente in is Caràibes.

Populatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ratzialmente su 91,4% de sa pobulatzione est niedda o mulata, chi benit de Àfrica e faeddat su crèolu naradu creole, resurtadu dae su cuntatu de su frantzesu cun limbas africanas e caraìbicas. Su 5,1% de sa pobulatzione est costituida dae biancos de raighinas frantzesas, narados béké o bétjé (unos 3000). Unu 1,9% de is bividores sunt asiàticos (mescamente indùs, tzinesos e àteros asiàticos). Pro su chi pertocat is religiones, su 85,3% de sos martinichesos sunt catòlicos romanos, e de sos àteros su 3,1% sunt aventistes de sa de sete dies, su 0,6% testimòngios de Gèova, su 0,5% baha’e, su 0,5% sunt musulmanos e unu 0,5% induistas.

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa massaria si fundat subra su cultivu de sa canna de tzùcaru, banana, ananassu tropicale e sa manioca, economia de is antigas prantedos coloniales. B'ant indùstrias de tzùcaru, de lambicadura de rum e de cunservas de fruta, e fintzas isfrutamentu forestale e de pisca. Su turismu est sa printzipale atividade econòmica. Su 73% de sa populatzione ativa traballat in su setore tertziàriu, mentras chi unu 17% traballat in s'indùstria e petzi unu 10% in su setore agràriu. Su cummèrtziu e isfrutu de sa massaria, dedicada de su totu a s'esportatzione, est unu monopòliu de sa Frantza metropolitana. In ùrtimu si mantenet gràtzias a sos agiudos de Frantza e de s'Unione Europea, sende chi unu 20% de is produtos importados sunt alimentares. Essende s'economia tantis dipendente dae foras, sunfrit unu tassu de disimpreu endèmicu de su 25%, cosa chi puru at provocadu emigratziones a sa metropolitana. In s'ìsula non b'ant ferrovias.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]