Terras australes e antàrticas frantzesas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 49°15′00″S 69°10′01.2″E / 49.25°S 69.167°E-49.25; 69.167

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera de sas TAAF
Mapa de s'isparghidura de is terras autrales e antàrticas de Frantza

Is Terras australes e antàrticas frantzesas TAAF (in frantzesu: Terres australes et antarctiques françaises – TAAF) costituint unu territòriu ultramarinu de Frantza criadu cun sa lege n° 55-1052 de su 6 de austu 1955 in s'«istatutu de sas terras australes e antàrticas frantzesas e de s'ìsula de Clipperton».[1]

Custu territòriu est atualmente assentadu in chimbe distretos: tres de issos sunt subantarticos e postos in su sud de s'otzèanu Indianu (ìsulas Saint-Paul e Noa Amsterdam, Crozet e Kerguelen); su de bator est basadu in sa pretesa de una parte de su continente antàrticu (sa Terra Adèlia); infines su de chimbe est cumpostu de isuleddas pro sa majoria in su canale de su Mozambicu (sas ìsulas Isparghinadas); custu ùrtimu distretu est istadu agiuntu cun sa lege n° 2007-224 de su 21 freàrgiu 2007.[2][3]

Pro sa Terra Adèlia, sa soberania territoriale frantzesa s'esèrtzitat in su cuntestu de su Tratadu Antàrticu firmadu in Washington in su 1959 chi istabilit unu «cungelamentu» de sas pretesas territoriales in Antàrticu e afirmat sa libertade de chirca sientìfica subra totu su continente. Sa soberania de sa Frantza depet èssere tando cumpatìbile cun sos bisòngios de su tratadu, chi est istadu cumpletadu dae su Protocollu a su Tratadu in s'Antàrticu relativu a s'amparu de s'ambiente firmadu in Madrid in su 1991 e chi faghet difatis de custu continente una «reserva naturale cunsagrada a sa paghe e a sa sièntzia».

Niuna parte de su territòriu de is TAAF possedit una populatzione permanente, a parte de carchi efìmeru intentu de colonizatzione fatu in passadu. Sa Frantza b'assigurat nointames una presèntzia umana contìnua (logìstica, sientìfica o militare) gràtzias a su personale chi ddas abitant regularmente. Is tres distretos istòricos de sas TAAF (ìsulas Saint-Paul e Noa Amsterdam, Crozet e Kerguelen) formant dae su 2006 sa prus manna riserva naturale de Frantza (IUCN: Ia); sa cale istèrrida totale, est de 672 969 km², de is cales casi 7 700 km² de portzione terrestre.[4][5][6][7]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. legifrance.gouv.fr, 9 austu 1955, http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000879815.
  2. legifrance.gouv.fr, 22 freàrgiu 2007, http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000641099.
  3. taaf.fr, http://www.taaf.fr/IMG/pdf/no_33_-_1er_trimestre_2007.pdf.
  4. taaf.fr, http://www.taaf.fr/-La-reserve-naturelle-nationale-des-Terres-australes-francaises-.
  5. reserves-naturelles.org, http://www.reserves-naturelles.org/terres-australes-francaises.
  6. legifrance.gouv.fr, 3 santugaine 2006, http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000609736.
  7. legifrance.gouv.fr, 12 nadale 2016, http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000033584987.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]