Saint-Pierre e Miquelon

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 46°49′30″N 56°16′30″W / 46.825°N 56.275°W46.825; -56.275

Bandera
Mapa de s'artzipèlagu

Saint-Pierre e Miquelon (in frantzesu Saint-Pierre-et-Miquelon, in bascu Saint-Pierre eta Mikelune, in brètone Sant-Pêr-har-Mìkelon), est una colletividade ultramarina de Frantza. Est costiuida de unu grupu de deghessete ìsulas montosas postas in s'otzèanu Atlànticu a sud de Terranoa. S'ìsula prus istèrrida est s'ìsula de Miquelon (216 km²), istesiada dae s'ìsula de Saint-Pierre (26 km²) dae s'istrintu de La Baie. Sa tirada totale est de 242 km2 pro unos 6.274 bividores, su cabulogu est Saint-Pierre.

Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Postu a illargu de sa costera otzidentale de sa penìsula de Burin in s'ìsula de Terranoa, s'artzipèlagu de Saint Pierre e Miquelon est cumpostu de oto ìsulas (pro unu totale de 242 km²) de chi petzi duas funt populadas.[1] Is ìsulas sunt susetotus de roca, cun costeras percossosas e sunt geologicamente parte de sa làcana norte-esta de is montes Apalacos impare cun Terranoa.[2]

Miquelon-Langlade, s'ìsula prus manna, si partzit de fatu in duas ìsulas; s'ìsula de Miquelon (fintzas narada Grande Miquelon, 110 chilòmetros cuadrados) est unida a s'ìsula de Langlade (Petite Miquelon, 91 chilòmetros cuadrados) dae sa Dune de Langlade (fintzas naradu Istmu de Langlade), una tula de arena longa unos 10 km.[3] Una temporada manna ddas aiat ischirriadas in su sèculu XVIII, faghende·nde duas ìsulas a berus durante medas de deghes de annos, in antis chi is currentadas diant torrare a fraigare s'istmu.[4] Morne de la Grande Montagne, su puntu prus artu de su territòriu, arribbat a 240m e s'agatat in Grande Miquelon.[5]

S'ìsula de Saint Pierre, cun istèrrida prus minore, 26 chilòmetros cuadrados, est sa prus populada e su tzentru de cummèrtzios e de s'amministratzione de s'artzipèlagu. S'àeroportu de Saint Pierre est in atividade dae su 1999 e achipagiadu pro bolos a raju-longu dae Frantza.[6]

Una de tres ìsulas, in tempus coladu populada, est Île-aux-Marins, connota che a Île-aux-Chiens fintzas a su 1931. Custa s'agatat pagu a tesu dae su portu de Saint-Pierre. Est ispopulada dae su 1963.[7] Àteras ìsulas printzipales sunt Grand Colombier, Île aux Vainqueurs, e Île aux Pigeons.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dae cumintzos de su de 17 sèculos, s'artzipèlagu de St-Pierre-et-Miquelon at serbidu de base pro sa pisca istajonale de su merlutzu pro normannos e brètones, e pro sa cassa de sa balena, acumprida dae baleneris bascos. Su matessi nùmene de s'ìsula de Miquelon est de orìgine basca, derivadu dae s'antropònimu Mikel[8], giai ca cust'ìsula fiat utilizada dae piscadores de Donibane Lohizune.

Noantimes, sa prima esploratzione ufitziae fiat istada sa de su navigadore portughesu João Alvares Fagundes, chi aiat iscobertu sas ìsulas su 20 de santugaine de su 1520 e ddas aiat batijadas Ìsulas de s'artzipèlagu de sas Ùndighi Mìgia Vìrgines (Ilhas do Arcepelleguo das Onza Mil Virgens). Custa denùmenatzione non fiat mai intrada in usu, e giai in s'annu 1536 fiat impreadu su nùmene de ìsulas de Saint-Pierre[9].

In su de 18 sèculos, is ìsulas fiant abbandonadas cun sa ratìfica de su Tratadu de Utrecht, pro èssere a pustis coberadas torra ufitzialmente dae sa Frantza pro mèdiu de su Tratadu de Parigi de su 1763. In resposta de s'apògiu frantzesu a sos indipendentistas nordamericanos in sa Gherra de Indipendèntzia americana, is fortzas britànnicas presentes in Noa Iscòtzia aiant afracadu s'artzipèlagu in su 1778 e aiant obligadu sa populatzione a torrare a movere cara a Frantza. Su Tratadu de Versalles de 1783 aiat torradu s'artzipèlagu a sa Frantza e unos seschentos acadianos bi fiant pòdidos torrare.

Posidura in su mundu

Durante sa Rivolutzione Frantzesa, sa comunidade acadiana aiat dèpidu abbandonare torra Saint-Pierre e Miquelon, giai ca in ie s'esèrtzitu republicanu frantzesu fiat derrotadu su 14 de maju de su 1793. Custu perìodu nou de dominatzione britànnica petzi aiat duradu tres annos, sende chi in su 1796, s'ammiràlliu frantzesu Richerie aiat coberadu torra s'artzipèlagu. Is istatzos de pisca fiant istados iscagiados e fintzas a su 1816 is ìsulas fiant abarradas ispopuladas.

Su Tratadu de Amiens de su 1802 aiat reconnotu sa soberania frantzesa subra s'artzipèlagu[10]. Sa Frantza aiat torradu però a ddu pèrdere s'annu a sighire durante is gherras napoleònicas.

Tocat a isetare fintzas a sa restauratzione de Luisi XVIII pro chi s'ùrtima reconchista de Saint-Pierre e Miquelon esseret definitiva. Aici, in su mese de làmpadas de su 1816, is colonos antigos fiant torrados a s'artzipèlagu.

Durante sa segunda metade de su de 19 sèculos, s'artzipèlagu de Saint-Pierre et Miquelon aiat connotu una impèllida econòmica importante gràtzias a sa pisca de su merlutzu.

Durante sa Segunda Guerra Mundiale, su Cànada aiat aparitzadu unu progetu de isbarcu a s'artzipèlagu pro nde pigare possessu. Custu progetu, chi contaiat de s'aproatzione de sos Istados Unidos de Amèrica, no fiat postu in pràtica pro càusa de sa prudèntzia de su primu ministru canadesu William Lyon Mackenzie King.

De custa manera, sa liberatzione de s'artzipèlagu, controlladu dae su règimene de Vichy, fiat abarrada in càrrigu a sa resistèntzia frantzesa. Suta sos òrdines de Charles de Gaulle, s'ammirallu Émile Muselier aiat preparadu sa liberatzione de Saint-Pierre e Miquelon a iscusi e contra sa voluntade de sas autoridades nordamericanas e canadesas.[11] Saint-Pierre et Miquelon fiat istadu unu de is primos territòrios frantzesos in s'unire in sa Frantza liberada.

S'artzipèlagu est divenidu unu territòriu ultramarinu (TOM) in su 1946, e a pustis, in su 1976, dipartimentu ultramarinu (DOM), in antis de otènnere s'istatus atuale peri sa lege n° 85-595 de 11 de làmpadas de su 1985, acabadu dae sos disponimentos de sa revisione costitutzionale de 28 de martzu de su 2003, chi at criadu sa categoria genèrica de is colletividades ultramarinas (COM).

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is bividores si sunt bìvidos traditzionalmente de sa pisca praticada a illargu de sa costa de Terranoa.[12] Su clima, su territòriu pagu istèrridu e fintzas pagu saliosu no ant favorèssidu sa messaria.[13] Dae su 1992 s'economia de su pische est bivende unu declinu lestru, fintzas pro neghe de is lìmites de pisca impostos dae su guvernu canadesu.[14] Pro su benidore sa colletividade ultramarina est imbestende in su turismu e in s'acuacultura, ma fintzas galu in una pisca prus diversificada[15]. In paris tempus si faghent esploratziones pro agatare setziduras de petròliu e gasu de bogare.[16]

Demografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa seu de Saint-Pierre e Miquelon, intitulada a Pedru apòstolu

Sa populatzione de Saint-Pierre e Miquelon arribat a 6.274 bividores. Est massimamente de orìgine normanna, basca, brètone (is istemmas de is tres populatziones sunt fintzas inditados in sa bandera de s'ìsula) e acadiana. Sa limba ufitziale est su frantzesu. Sa limba basca, su cale impreu fiat tramandadu dae carchi famìlia de sa zona, s'est ispèrdida a sa fine de sos annos '50 de su de 20 sèculos.[17] Sa populatzione est in manna majoria cristiana, in piessignu catòlicu-romana.[18]

Istatus amministrativu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'artzipèlagu de Saint-Pierre-et-Miquelon est una colletividade ultramarina sutaposta a su regìmene de s'artìculu 74 de sa Costitutzione e est denumenada a livellu amministrativu "colletividade territoriale de Saint-Pierre-et-Miquelon".[19] No est duncas ne unu dipartimentu ne una regione.

Su frantzesu est s'ùnica limba reconnota e recherida pro is servìtzios ufitziales: sende gasi, una bona parte de sa populatzione (2011) dimustrat unu connoschimentu bonu, chi no òtimu, fintzas de s'inglesu,[20] sende fintzas ca is turistas e visitadores americanos e canadesos non-francòfonos sunt numerosos.

Saint-Pierre-et-Miquelon non faghet parte de s'Unione Europea, a diferèntzia de is regiones ultraperifèricas frantzesas reconnotas dae su tratadu de Amsterdam de su 1997. S'istatus suo, in respetu a s'UE, est su de paisu e territòriu ultramarinu (PTOM).

Is bividores de St-Pierre-et-Miquelon votant in is eletziones natzionales e europeas paris a totu is tzitadinos de Frantza, mancari sa comunidade non fatzat parte de su territòriu metropolitanu frantzesu nen partenet a s'àrea Schengen.

Comente in is regiones frantzesas, sa moneda ufitziale adotada est s'èuro dae su 1999 (in antis fiat istadu su francu CFA fintzas a su 1973, remplasadu a coa dae su francu frantzesu).[21]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. SAINT-PIERRE2010 SAINT-PIERRE-ET-MIQUELON ET-MIQUELON (PDF), in iedom.fr.
  2. Explore All Countries - Saint Pierre and Miquelon, in cia.gov.
  3. Le recensement de la population à Saint-Pierre-et-Miquelon en 2006, in insee.fr (archiviadu dae s'url originale su 5 santandria 2012).
  4. Le recensement de la population à Saint-Pierre-et-Miquelon (PDF), in insee.fr (archiviadu dae s'url originale su 19 santugaine 2012).
  5. Explore All Countries - Saint Pierre and Miquelon, in cia.gov.
  6. Le recensement de la population à Saint-Pierre-et-Miquelon en 2006, in insee.fr (archiviadu dae s'url originale su 5 santandria 2012).
  7. Le recensement de la population à Saint-Pierre-et-Miquelon (PDF), in insee.fr (archiviadu dae s'url originale su 19 santugaine 2012).
  8. The Basques of Saint Pierre and Miquelon, in buber.net.
  9. Saint-Pierre-et-Miquelon, in geo.fr.
  10. "Over by Christmas." The Liberation of Saint Pierre and Miquelon, in worldatwar.net.
  11. "Over by Christmas." The Liberation of Saint Pierre and Miquelon, in worldatwar.net.
  12. Explore All Countries - Saint Pierre and Miquelon, in cia.gov.
  13. Economie – L'Outre-Mer, in outre-mer.gouv.fr (archiviadu dae s'url originale su 22 maju 2012).
  14. French islands bid for oil-rich sea, in news.bbc.co.uk.
  15. Explore All Countries - Saint Pierre and Miquelon, in cia.gov.
  16. Le recensement de la population à Saint-Pierre-et-Miquelon en 2006, in insee.fr (archiviadu dae s'url originale su 5 santandria 2012).
  17. The French Atlantic: Travels in Culture and History, in books.google.de.
  18. Saint-Pierre and Miquelon archipelago, North America, in britannica.com.
  19. Article LO6411-1, in legifrance.gouv.fr.
  20. Language in Canada, Cambridge University Press, 1998.
  21. L’outre-mer français et l’euro (PDF), in banque-france.fr.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]