Saint-Pierre e Miquelon

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 46°49′30″N 56°16′30″W / 46.825°N 56.275°W46.825; -56.275

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Mapa de s'artzipèlagu
Bandera

Saint-Pierre e Miquelon (in frantzesu Saint-Pierre-et-Miquelon, in bascu Saint-Pierre eta Mikelune, in brètone Sant-Pêr-har-Mìkelon), est una colletividade ultramarina de Frantza. Est costiuida de unu grupu de deghessete 'sulas montosas postas in s'otzèanu Atlànticu a sud de Terranoa. S'ìsula prus istèrrida est s'ìsula de Miquelon (216 km²), separada dae s'ìsula de Saint-Pierre (26 km²) de s'istrintu de La Baie. S'istèrrida totale est de 242 km2 pro unos 6.274 bividores, su cabulogu est Saint-Pierre.


Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dae cumintzos de su de 17 sèculos, s'artzipèlagu de St-Pierre-et-Miquelon at serbidu de base pro sa pisca istasonale de su merlutzu pro normannos e brètones, e pro sa cassa de sa balena, acumprida dae baleneris bascos. Pròpiu su nùmene de s'ìsula de Miquelon est de orìgine basca, derivadu dae s'antropònimu Mikel, giai chi custa ìsula fiat utilizada dae piscadores de Donibane Lohizune.

Noantimes, sa prima esploratzione ufitziale est istada sa de su portughesu navigadore João Alvares Fagundes, chi at iscobertu sas ìsulas su 20 de santugaine de su 1520 e las at batiadas comente sas Ìsulas de sas Ùndighi Mìgia Vìrgines (Ilhas do Arcepelleguo das Onza Mil Virgens). Custa denominatzione non s'est cunserbada, e giai in s'annu 1530 s'est impreadu su nùmene de ìsulas de Saint-Pierre.

In su de 18 sèculos, sas ìsulas fiant abandonadas cun sa ratìfica de su Tratadu de Utrecht, pro èssere a pustis recuperadas ufitzialmente dae sa Frantza mediante su Tratadu de Parigi de 1763. In resposta a s'apògiu frantzesu a sos indipendentistas nordamericanos in sa Gherra de Indipendèntzia americana, sas fortzas britànnicas presentes a Noa Iscòtzia aiant atacadu s'artzipèlagu su 1778 e ant obligadu sa populatzione a torrare a Frantza. Su Tratadu de Versalles de 1783 aiat torradu s'artzipèlagu a sa Frantza e unos seschentos acadianos b'aiant pòdidu torrare.

Posidura in su mundu

Durante sa Rivolutzione Frantzesa, sa comunidade acadiana aiat dèpidu abandonare torra Saint-Pierre e Miquelon, giai ca in ie s'esèrtzitu republicanu frantzesu fiat derrotadu su 14 de maju de su 1793. Custu perìodu nou de dominatzione britànnica petzi aiat duradu tres annos, sende chi su 1796, s'ammiràlliu frantzesu Richerie at recuperadu s'artzipèlagu. Sas istallatziones de pisca fiant istadas iscagiadas e fintzas a su 1816 sas ìsulas fiant abarrada ispopuladas.

Su Tratadu de Amiens de su 1802 at reconnotu sa soberania frantzesa subra s'artzipèlagu. Frantza aiat torradu però a ddu pèrdere s'annu a sighire durante sas gherras napoleònicas.

Tocat a isetare fintzas a sa restauratzione de Luisi XVIII pro chi s'ùrtima reconchista de Saint-Pierre e Miquelon esseret definitiva. Aici, in su mese de làmpadas de su 1816, sos colonos antigos fiant torrados a s'artzipèlagu.

Durante sa segunda metade de su de 19 sèculos, s'artzipèlagu de Saint-Pierre et Miquelon at connotu una impèllida econòmica importende gràtzias a sa pisca de su merlutzu.

Durante sa Segunda Guerra Mundiale, su Canada aiat preparadu unu progetu de isbarcu a s'artzipèlagu pro nde pigare possessu. Custu progetu, chi contaiat de s'aproatzione de sos Istados Unidos de Amèrica, no fiat postu in pràtica a càusa de sa prudèntzia de su primu ministru canadesu William Lyon Mackenzie King.

Aici, sa liberatzione de s'artzipèlagu, controlladu dae su règimene de Vichy, fiat andadu a càrrigu de sa resistèntzia frantzesa. Suta sos òrdines de Charles de Gaulle, s'ammiràlliu Émile Muselier aiat preparadu sa liberatzione de Saint-Pierre e Miquelon a iscusi e contra sa voluntade de sas autoridades nordamericanas e canadesas. Saint-Pierre et Miquelon est istadu unu de sos primos territòrios frantzesos in s'unire in sa Frantza liberada.

S'artzipèlagu est divenidu unu territòriu ultramarinu (TOM) in su 1946, e a pustis, in su 1976, dipartimentu ultramarinu (DOM), in antis de otènnere s'istadu atuale peri sa lege n° 85-595 de 11 de làmpadas de su 1985, acabadu dae sos disponimentos de sa revisione costitutzionale de 28 de martzu de su 2003, chi at creadu sa categoria genèrica de sas colletividades ultramarinas (COM).

Demografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa populatzione de Saint-Pierre e Miquelon arribat a 6.274 bividores. Sa populatzione est prevalentenente de orìgine normanna, basca, brètone e acadiana. Sa limba ufitziale est su frantzesu. Sa limba basca, su cale impreu fiat tramandadu dae carchi famìlia de sa zona, s'est ispèrdida a sa fine de sos annos '50 de su de 20 sèculos.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]