Gherra de Indipendèntzia de Istados Unidos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Pinturas de sa Gherra de Indipendèntzia de Istados Unidos In sensu de ralògiu de in artu a manca, rapresentant: - Batalla de Bunker Hill - Batalla de Québec - Batalla de Cowpens - Assìtiu de Yorktown

Sa Gherra de Indipendenèntzia Americana, narada fintzas Rivolutzione Americana (in inglesu American Revolutionary War o American Revolution), est istada una rebellia chi intre su 1775 e su 1783 is trèighi colònias norti-americanas ant opostu a sa Grandu Britànnia, tando pàtria issoro.

In s'inghitzu sa gherra pertocaiat petzi su territòriu de is colònias, ma s'intrusida de àteras potèntzias coloniales de Frantza e Ispagna in agiudu issoro e de Assia e Eletoradu de Hannover in agiude de is britànnicos, at tentu a cusseguèntzia s'ispaghinadura de is cumbatimentos a s'Europa, is Antillas e Ìndias Orientales.

Sa gherra at tentu orìgine comente rempellu de medas americanos a is tassas impostas de su parlamentu britànnicu, chi a pàrrere de issos fiant illegìtimas.

Cuntestu Istòricu[modìfica | edit source]

Su Parlamentu de Londra esigiat chi is sugetos americanos cuntribuirent a is pagamentas de is ispesas de s'Impèriu de Amèrica de norti. Sa gherra de is sete annos fiat finida isceti de pagu tempus e s'Inghilterra s'agataiat economicamente in aprentu mannu.

Chirchende de torrare a s'assentare aiat tando pigados duas mèdidas: su Sugar Act, chi poniat impostas pro s'importatzione de prodotos a is colònias, e su Stamp Act, chi imponiat bullos subra documentas uffitziales e giornales.

Controiat intames onni possibilidade bera de isvilupu autònomu de is colònias, chi fiant bidas che logos de coberada de materiales primàrgios, lassende duncas a sa Grandu Britànnia monopòliu industriale.

In paris tempus sa dominatzione frantzesa fiat agabbada cun sa gherra de is sete annos, chi permitiat a is colònias de non tènnere prus bisòngiu de cuss'amparu istrintu chi fintzas a tando fiat istadu resone printzipale de ligòngiu a sa pàtria.

Su debodu fiat creschende fintzas pro ite is colònos fiant delùdidas chi non ddi èsseret permìtidu de s'ispaghinare in is regiones de su cuntinente a s'estu de su Mississippi - chi cun sa gherra fiant passadas a s'impèriu britànnicu - e iscuntressados de totu is privilègios chi sa Grandu Britànnia teniat a dannu de issos.

Tributos[modìfica | edit source]

A custu cuadru andaiat a s'azunghere sa boluntade de su Parlamentu de ddis impònnere òbbligu de pagamenta in benes de importu pro is americanos.

In su 1765 su guvernu inglesu aiat impostu a is colònias una tassa de bullu, chi giai si pagaiat in sa Grandu Britànnia, segundu chi s'usu cale chi siat de paperi cheriat pagadu, cun unu bullu.

Segundu is printzìpios de libertade inglesos is tassas cherint adduidas de is cuntribuentes pro èssere balidas. Is colònos, contrarios, aint postu a cunditzione de pòdere elèghere rapresentantes issoro pro su Parlamentu de Londra, o de èssere esonerados de onni tassa.

In fache a custas protestas e cunditziones su bullu fiat fulliadu e cambiadu cun impostas inderetas subra unas cantas mertzes (paperi, vernissu, prumbu, te) chi is colònias betiant de Inghilterra.

S'importu econòmicu de custas tassas fiat mingu, teniat mescamente bàlida simbòlica, pro cumproare s'archidu chi su Parlamentu teniat de cumandare tributos a totu is sugetos de s'impèriu.

Is colònos sighiant nointames a no èssere de acòrdiu, sa chistione no aiat agatadu determinu e in su 1770 totu is tassas fiant abolidas, franca sa pro su te.

Cumpangia de Ìndias Orientales[modìfica | edit source]

Pintura de su Boston Tea Party

In su 1773 sa Cumpangia Inglesa de Ìndias Orientales aiat otentu de su Parlamentu deretu de bendere in esclusiva su te chi betiat de Tzina, boghende·nche is americanos de su giru de affàrios subra chi fintzas a tando issos si fiant pòdidos apoderare.

Is cummertzantes americanos de te aiant duncas cuncordadu una boicotadura de is mertzes inglesas, cun s'agiudu de s'opinione publica e de s'organizatzione populare Sons of Liberty (Figios de sa Libertade).

S'efetu prus ladinu de sa protesta fiat acuntèssidu su 16 de nadale 1773, cando unos cantos òmines chi faghiant parte de is Sons of Liberty, fiant artziados a naves de sa Cumpangia in su portu de Boston e nch'aiant ghetadu a mare totu su càrrigu de te (acuntèssida nodia comente Boston Tea Party - Sa Festa de su Te de Boston).

Su guvernu inglesu aiat tando blocadu su portu e chircadu de bogare a su Massachusetts onni autonomia amministrativa, mandende·nche unu grupu de funtzionàrios nominados de su re.

Cuntrollu de s'Ispaghinadura Territoriale[modìfica | edit source]

A custa cunditzione, giai meda tostada, si fiant azuntas s'aprobatzione in su Parlamentu de leges, cunsideradas de is colònos non subiscàbiles (Intolerable Acts).

A segus de custas fiat aprobada fintzas sa Lege subra su Quebec (Quebec Act), chi afiantzaiat a is noos sugetos de Cànada de natzionalidade frantzesa libertade religiosa e tzivile, e chi assignaiat a su Cànada totu is territòrios a su norti de su frùmene Ohio, chi is bividores de is trèighi colònias ammeriaiant de ocupare.

S'Inghilterra cheriat duncas limitare s'ispaghinadura territoriale de sas trèighi colònias e chirchende de ddos allacanare a s'estu de is montes Apalacos, ma fintzas pro ite bolliat lassare terras a is indigenos.

Is colònos aiant retzidu custa detzisione che unu atu ispòticu e unu lìmite a sa libertade issoro, chi de su restu pediant de ochire totu is populos nativos pro si nde faghere meres de is terras. Is indianos fiant difatis bidos che pessones inferiores chi biviant in logu de eremidu.

A is Leges non Subiscàbiles, si depet su fàghere prus lestra sa rebellia.

Pèdidas de su Cungressu Cuntinentale[modìfica | edit source]

Pintura de Benjamin Franklin, unu de is babos de is Istados Unidos de Amèrica

In s'atòngiu 1774 su Cungressu cuntinentale si fiat atobiadu in Filadèlfia. Totu is rapresentantes de is colònias francu sa Geòrgia b'aiant pigadu parte.

Aiant dètzididu pro s'autonomia amministrativa e sa boicotadura sistemàtica de is mertzes inglesas, chi cheriat impòsta fintzas a fortza a is chi refudarent de ddu fàghere de contu issoro.

Non si chistionaiat galu de ischirriadura e tando Benjamin Franklin s'agataiat in Inghilterra, traballende pro unu progetu de costitutzione de unu impèriu federale in ue onni colònia diat tènnere manna autonomia mancari fidele a su re.

In realidade, in is colònias de norti giai si naraiat ca sa solutzione prus de cumbènnidu diat èssere s'indipendèntzia ebbia.

Sa Gherra[modìfica | edit source]

A s'inghitzu de sa gherra is colònos teniant petzi sordados volunteris, is minutemen.

Fiat gràtzias a su cuntributu de su generale prussianu Friedrich Wilhelm von Steuben, in su 1778, e de s'interventu frantzesu chi is tropas americanas ant pòdidu èssere addestradas de manera chi podiant acarare unu esèrtzitu comente su de s'Imperiu Britànnicu.

Fiant alleados inglesos fintzas is nativos Mohawk e is Irochesos ghiados de su capu Thayendanegea, naradu in inglesu Joseph Brant, ma custos fiant ochidos de su generale de Istados Unidos Sullivan in su 1778. Is 30.000 mertzenàrios de Assia ghiados de su generale August Nettardt fiant imbetzes bìnchidos in su 1783 e torrados a mandare in pàtria.

Batallas de Lexington e Concord[modìfica | edit source]

Su primos cumbatimentos fiant acuntèssidos in s'abrile de su 1775 in in biddas de Lexington e Concord.

In lexington is tropas americanas fiant abisadas in antibìtzu de s'arribu de is inglesos e si nche fiant ispèrdios in antis chi bi lomperent.In Concord aint tentu durada de una bintina de minutos, e a sa fine is minutemen si nche fiant fuidos lassende oto mortos e deghe ingotos, contra petzi unu ingotos intre is inglesos.

Imbàtidos in Concord is britànnicos aiant postu fogu a si depòsitos prenos e fiant mòvidos fache a Boston. Fiant però atacados de 450 colònos e mancari cun medas difficultades èsserent resissidos a tocare de in antis fiant torrados a segus chentza finire de cumbatere is colònos, chi ddis fiant curtos in fatu e ddus aiant afracados in unos cantos apostamentos.

Cun custas acuntèssidas aiat tentu inghitzu sa gherra. Sa formatzione de unu esèrtzitu Cuntinentale aiat tentu logu su 31 de maju 1775, e su cumandu fiat pigadu su 15 de làmpadas de George Washington.

Batalla de Bunker Hill[modìfica | edit source]

Pintura de sa Batalla de Bunker Hill

A fatu de s'ordìngiu de s'esèrtzitu, is sordados americanos aiant chircadu de atacare Boston, ma fiant resissidos a cunchistare petzi duos montigros in is intòrinos: Bunker Hill e Breeds Hill, intre su 12 e su 15 de làmpadas 1775.

A mangianu de su 17 de làmpadas is iglesos aiant cannonadu Bunker Hill, de in ue is americanos, ischiende chi diant èssere atacados aiant giai trasferidos is tropas a Breeds Hill, prus arta e difendibile.

In sa lòmpida a su montigru is inglesos aiant a fines bìnchidu sa batalla, ma a prètziu caru, sende ca aiant pèrdidu 304 sordados, 741 fiant ingotos e 5 ispèrdidos. Is americanos aiant tentu isceti 172 mortos e 273 ingotos, e a coa si fiant pòdidos retirare.

Su resurtadu fiat a balangiu de is americanos chi, mancari aerent perdidu, fiant resissidos a acarare unu esèrtzitu meda prus nùmerosu e addestradu de su de issos. S'Esèrtzitu Cuntinentale fiat difatis cumpostu de òmines ammesturados impare chentza de règulas e cun pagu achipàgiu e mancu cannones.

Campagna Canadesa[modìfica | edit source]

Fortzas anglo-canadesas rebusant s'Esèrtzitu Cuntinentale in Québec.

Una de is timorias prus mannas de s'Esèrtzitu Cuntinentale fiat chi de is bases inglesas de Cànada poderent arribare atacos de terra, chi fiant prus simpres de organizare e teniant costos prus baratos. Sa cunchista de is tzitades canadesas non pariat incolliosa de otènnere, pro ite is fortzas militares briànnicas non fiant cumpostas de prus de 1000 òmines in ie, e fintzas pro ite pentzaiant de retzire agiudu de is anglo-canadesos. Detzidiant tando de atacare.

In realidade sa campagna canadesa, de totu de sa gherra de indipendèntizia est istada unu de is isciàscios prus graes penados de is colonos.

S'ispeditzione fiat cumposta de 8.000 òmines partzidos un duas colonnas deretas s'una a Montréal e s'àtera a Québec. Partidas in su cabudanni de su 1775, giai a s'iscumpassu de sa làcana cun su Cànada is tropas si fiant acatadas chi ne is anglòfonos ne is francòfonos ddos bidiant comente liberadores e pagus meda fiant is chi ddos cheriant agiudare.

Su 13 de santandria Montréal fiat nointames ocupada. In ierru is duas colonnas si fiant torradas a aunire a curtzu de sa tzitade de Québec, ma fiant in cunditziones malas, cun prus de 500 òmines mortos, paris nùmeru de disertores e unos milli òmines chi si fiant refudados de torrare a firmare sa ferma voluntària a s'iscàdere. Su fritu fiat faghende maladiare is sordados e susetotu si fiat ispaghinende su vailogu.

Sa note de su 30 de nadale Québec fiat atacada. Su resurtadu fiat unu degòlliu pro is colonos, cun 500 mortos in su campu de gherra e 200 in is dies a sighire pro is feridas. Sa perta de òmines fiant tropu e su cuntrollu de Montréal fiat a sa fine torradu a is inglesos.

Cunchista de Boston[modìfica | edit source]

William Howe, generale de s'Esèrtzitu Inglesu

S'esèrtzitu americanu fiat impertantu e mancari totu comintzende a tènnere unu òrdine. Is sordados teniant a fines una montura paris pro si connoschere in su campu de batalla, is fàbricas de Massachusetts e Pennsylvania fiant produende armas, is cannones fiant istados percurados e susetotus is òmines, medas de chie no aiant mai cumbàtidu, teniant unu pagu de annestru.

S'esèrtzitu inglesu fiat intames chirchende de agatare s'atrèmenu pro annichilare is rempellos ma torrare a ammasedare is colònias chentza de riscu de faghere revessas chi iscontzarent is raportos una borta pro totus.

Sa ghiadura de is operatziones militares fiat dada a su generale William Howe, chi aiat regortu 1600 òmines e ddos aiat mandados a ocupare sa Carolina de Nord, in ue però su 27 de friàrgiu 1776 fiant abruverados in sa Batalla de Moore's Creek Bridge, in is intòrinos de sa oe narada Wilmington.

Howe aiat dètzididu tando de si retirade de Boston, in ue is inglesos fiant istabilidos e de movere in una tzitade prus fidada e defendìbile.

De su cantone americanu, su generale George Washington, in paris tempus fiat resissidu a ocupare su montigru de Dorcester High e puntaiat su portu cun is cannones.

Cando aiat bidu chi is inglesos fiant giai imbarchende·sì subra de naves e andende·si·nche, aiat firmadu s'atacu. Duas chidas a pustis su 17 de martzu, cun is ùrtimos sordados inglesos andados, fiant calados a sa bidda, e acabidados che liberadores. Fiat sa prima borta chi unu territòriu de colònos non fiat tentu a suta de su cuntrollu miltare britànnicu.

Firma de sa Decraratzione de Indipendèntzia[modìfica | edit source]

Decraratzione de Indipendèntzia de Istados Unidos

Is inglesos fiant iscarcados in Halifax, Cànada e aiant giai tentu una atèra derrota chirchende de cunchistare Charleston, in Carolina de Sud.

Su 7 de làmpadas de su 1776 su Cungressu si fiat atobiadu pro si consultare subra sa proposta de indipendèntzia. Su generale Howe a ddis aiat respostu a tenora, ghiende unu esèrtzitu de 22.000 òmines inglesos e de s'alleada Àssia, isbarchende a Staten Island, a fache de New York.

Sa primatzìa in sordados de is iglesos fiat tropu. Non aende possibilidades de binchere, su generale Washington aiat detzìdidu de si cuntzentrale pro impedumare s'auniamentu de s'esèrtzidu ghiadu de Howe cun un'àteru, ghiadu de su generale John Burgoyne chi fiat assortende de Cànada.

Su 4 de trìulas de cuss'annu in Filadelfia fiat impertantu istadu aprontadu unu documentu de Thomas Jefferson, John Adams e Benjamin Franklin, firmadu de is delegados de totu is trèighi colònias: New Hampshire, Massachusetts, Rhode Island, Connecticut, New York, New Jersey, Pennsylvania, Delaware, Maryland, Virgìnia, Carolina de Nord, Carolina de Sud e Geòrgia si costituiant in s'istadu nou de Istados Unidos de Amèrica.

In paris tempus in Europa is bisuras de is guvernos subra su chi fiat suntzedende in Amèrica fiant cambiende e Benjamin Franklin fiat partidu a manu de Parigi pro cumbinchere su re de Frantza, Luisu su XVI a s'alleare cun issos.