Massachusetts

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 42°18′N 71°48′W / 42.3°N 71.8°W42.3; -71.8

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Inditadu in ruju s'Istadu de se Massachusetts
Bandera de su Massachusetts

Su Massachusetts (mæsəˈtʃuːsɨts), uffitzialmente Commonwealth of Massachusetts, est unu istadu federadu de sos Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione de sa Noa Inghilterra, a su Nord-Est de sa natzione. Sa capitale est Boston.

Pigat làcana a Sud cun is istados federados de Connecticut e Rhode Island, a Ovest cun su de New York, a Nord cun is de Vermont e New Hampshire, a Est si ghetat in s'Ocèanu Atlanticu.

Su Massachusetts est su de 7 istados prus pitios de sa federatzione, ma su de 14 in bividores e su 3 in densidade. Est su prus populosu istadu de sa Noa Inghilterra e su de 6 prus ricu de is Istados Unidos.

Si podent iscerare duas àreas metropolitanas pretzisas: Greater Boston a s'Est in ue bivent is duas partes de tres de sa populatzione de s'istadu, e s'àrea metropolitana de Springfield in s'Ovest. Medas tzitades, biddas e conteas in su Massachusetts tenent metessi nòmene de àteras in Inghilterra.

In s'istòria americana at giogadu unu rolu meda importante, siat pro is acuntèssias istòricas siat pro cultura e cummèrtzios.

Plymouth est su logu de sa colònia fundada de is pilligrinos in su 1620; s'Harvard University, fundada in su 1692 est sa prus antiga universidade de sos Istados Unidos.

In su 1692 in sa bidda de Salem e intòrinos at tentu logu unu famosu protzessu pro brusceria. A sa fine de su seculu XVIII, sa tzitade de Boston fiat nodia comente "bàntzigu de Libertade" pro sas rebellias chi ant pois betidu a sa Rivolutzione Americana e a s'indipendèntzia de is colònias de su Rènniu Aunidu. In su 1777, su Generale Henry Knox aiat fundadu s'Armeria de Springfield, chi at permìtidu de faghere importantes avantzamentos tecnològicos cun sa rivolutzione industriale. In 1786, sa Rebellia de Shays, at betidu a sa Cunventzione Costitutzionale de sos Istados Unidos.

In antis de sa Gherra Tzivile Americana, su Massachusetts fiat s'istadu de is movimentos moralistas e abolitzionistas.

In su 1837, su Mount Holyoke College, fiat abertu su primu college pro fèminas. In su 2004 su Massachusetts fiat su primu istadu in sa federatzione a reconnòschere sa cogiada intre pessones de paris sessu. Su Massachusetts est fintzas s'istadu de in ue benint importantes figuras polìticas de is Istados Unidos, comente sa famillia Kennedy.

In custu istadu fiant fintzas imbentados is giogos de su basketball e volleyball.

S'economia de su Massachusetts s'apoderat subra de s'arta educatzione, sas tecnologias sanitàrias e servìtzios finatziàrios.

Immàgines[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]