Arkansas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 34°48′N 92°12′W / 34.8°N 92.2°W34.8; -92.2

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'Arkansas, inditadu in ruju in sos Istados Unidos de Amèrica
Bandera de s'Arkansas

S'Arkansas (/ˈɑrkənsɔː/) est unu istadu federadu de sos Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione de sos Istados Unidos de Sud. Sa capitale e prus manna tzitade est Little Rock.

Su nòmene de Arkansas benit de unu faeddu Sioux chi ìnditat sos indianos Quapaw.

In bisura comuna s'Arkansas est bidu comente unu istadu poburu de biddajos chi sonant su banjo, e depet custa fama a cando, in su comintzu de su sèculu XIX fiat galu istadu de frontiera cun s'Ovest.

De s'Arkansas benint pessonàgios de importu comente s'ex-presidente de sos USA Bill Clinton e su musitzista Johnny Cash.

Su nòmingiu de est The Natural State (S'Istadu Naturale).

Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Allàcanat in su Nord cun s'istadu federadu de Missouri, in s'Est cun Mississippi e Tennessee, in su Sud cun sa Louisiana, in su Sud-Ovest cun su Texas e in s'Ovest cun s'Oklahoma. Sa làcana de Est dda faghet giai de intrenu de su frùmene Mississippi.

Sa geografia de s'istadu est meda bària, agantende·sì a su Nord zona de montes in sos montes Ozark e Ouachita, zona de padentes a su Sud e zona de campura in s'Est, a cara de su frùmene Mississippi.

S'Arkansas est su de 29 prus istèrridos istados e su de 32 prus populados in sos USA.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Est istadu ammìtidu in s'Unione su 15 de làmpadas 1836 comente istadu de 25.

In tempus de sa Gherra Tzivile aiat lassadu sos Istados Unidos pro s'aunire a sos Istados Cunfederados. A fatu de sa gherra tzivile s'economia at tenu medas difficultades a si·nche torrare a pesare, pro ite fintzas a tando s'apoderaiat subra una massaria chi dipendiat de su traballu de sos iscravos. Duncas s'istadu fiat meda incuidu siat economicamente siat sotzialmente.

Cun s'acabu de sa II Gherra Mundiale s'economia at torradu a crèschere e a si disvariare.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]