Dakota de Sud

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 44°30′N 100°00′W / 44.5°N 100°W44.5; -100

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Inditadu in ruju s'istadu de Dakota de Sud, in sos Istados Unidos de Amèrica
Bandera de su Dakota de Sud

Su Dakota de Sud (in ingresu South Dakota/ˌsaʊθ dəˈkoʊtə/) est unu istadu federadu de sos Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione de Midwest.

S'istadu pigat nòmene de sas tribùs nativas Sioux de Dakota e Lakota. Sa capitale est Pierre e sa prus manna tzitade Sioux Falls.

Su nomìngiu de su Dakota de Sud est "The Mount Rushmore State" (S'istadu de su Monte Rushmore).

Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su Dakota de sud est su de 17 istados prus istèrridos, su de 5 cun populatzione e densidade pru bàscia intre sos 50 istados federados. Est intradu in s'Unione su 2 de onniasantu 1889, impare a su Dakota de Nord.

Allàcanat in su Nord cun su Dakota de Nord, in s'Est cun su Minnesota e s'Iowa, in su Sud cun su Nebraska e in s'Ovest cun Montana e Wyoming. S'istadu est chirriadu de su frùmene Missouri in duas partes chi si distinghent siat sotzialmente siat geograficamente, naradas de sos residentes "Riba Est" e "Riba Ovest".

Clima[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su clima de su Dakota de Nord est continentale, cun frecuèntzia de proidura majore in s'Est, s'Ovest est semi-àrridu.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa regione de s'istadu fiat populada de s'òmine giai de antighidade e in su sèculu XIX su pòpulu dominadore fiat su Sioux. Cussòrgias numerosas de europeos ant inghitzadu bi·nch'èssere cun sa cursa a s'oru e su fràigu de ferrovias de s'Est. S'intrusida de sos minadores in su territòriu at batidu a iscontròrios fitianos cun sos nativos, chi at tentu agabbu cun su degòlliu de Wounded Knees, in su 1890.

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa "Riba Est" benit a èssere sa parte de istadu prus populada cun economia basada subra sa massaria, sa "Riba Ovest" bivet mascamente de turismu e de investimentos militares.

Logos de atraida[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su Sud-Ovest de s'istadu s'agatat unu cumplessu de montigros chi pigant nòmine de Black Hills, chi sunt sacras a sos nativos Sioux e in ue s'agatat unu logu turìsticu de importu: su Monte Rushmore. Àteros logos de atraida sunt su monumentu in memòria de "Crazy Horse" (Caddu Macu), su parcu natzionale de Badlands and Wind Cave, su parcu Custer State.

Curiosidades[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mancari sos rapresentantes chi su Dakota de Sud eleghet pro su cungressu siant sa prus parte de sas bortas democràticos, sa presidèntzia de s'istadu est tenta mescamente de republicanos.


Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]