Bermuda
Coordinadas: 32°19′12″N 64°44′24″W / 32.32°N 64.74°W
Bermuda o sas Ìsulas Bermudas (in inglesu: Bermuda)[1][2] est unu territòriu britànnicu ultramarinu membru de sa comunidade de is Caràibes situadu in un'artzipèlagu de s'otzèanu Atlànticu setentrionale, cara a sa costera esta de sos Istados Unidos de Amèrica. Su puntu de su continente americanu prus pròssimu a sas ìsulas est cabu Hatteras in Carolina de su Norte, postu 1030 km in su nord-ovest, mentras sa tzitade de Miami s'agatat 1770 km in su sud-ovest. Sa capitale de is Bermudes est Hamilton. Est unu de is deghessete territòrios no autònomos suta supervisione de su Comitadu de Decolonizatzione de is Natziones Unidas.
Is Bermudas fiant istadas iscobertas in su 1505[3] e pretèndidas a parte de s'Impèriu Ispagnolu[4] dae su navigadore de Huelva Juan Bermúdez,[5] dae chie aiant retzidu su nùmene. Custu marineri aiat visitadu sas ìsulas in duas ocasiones, pero no aiat postu mai pee in sa terra ca no aiat chèrfidu rugrare navighende s'iscòlliu perigulosu chi inghìriat s'artzipèlagu. In su 1609 sa Virginia Company, chi aiat fundadu sa colònia de Virgínia e sa tzitade de Jamestown in su continente duos annos in antis, aiat criadu un'aposentamentu in sas ìsulas a pustis chi un'uraganu aiat ispintu s'achipàgiu de sa nae Sea Venture[6][7] in rugrare s'iscòlliu e arribare a terra.
Fintzas a su 1614 is Bermudes fiant istadas amministradas dae sa Cumpannia comente parte de su territòriu de sa colònia de Virgínia, e dae tando fintzas a su 1684 aiat fatu su matessi sa sighidora sua, sa Cumpannia de sas ìsulas Somers. In cust'annu fiat istada annuddada sa litzèntzia de sa cumpannia e sa corona britànnica si fiat fata càrrigu de s'amministratzione de s'artzipèlagu. In 1707, cun s'unione de is parlamentos de Iscòtzia e Inghilterra chi aiat dadu logu a su naschimentu de su Regnu Unidu de Bretagna Manna, is ìsulas fiant fatas in colònia britànnica. Dae su 1949, cando s'ìsula de Terranoa fiat passada a èssere parte de su Canada, is Bermudas sunt su territòriu britànnicu ultramarinu prus antigu. Gasi etotu, sa prima capitale, sa tzitade de Saint George, est s'aposentamentu britànnicu in Amèrica chi sighit abbitadu de prus tempus.[8]
S'economia de is Bermudas si basat subra sas asseguratziones e reasseguratziones, gasi comente subra su turismu,[9] gràtzias a chi chi is bividores de s'artzipèlagu ant gosadu dae prus de unu sèculu de una de is rendas peròmine prus artas de su mundu. Is ìsulas tenent unu clima tropicale[10] e in prus formant sa puntera norte de su famadu Triàngulu de is Bermudas, zona marìtima manna in ue segundu sa ligenda sunt isparèssidas naes e aeroplanos medas in sircunstàntzias no ispricadas.
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ (EN) Contributions from the Bermuda Biological Station for Research, in books.google.co.ve.
- ↑ (EN) The Naturalist in Bermuda, in books.google.co.ve.
- ↑ (ES) Incursión a lo desconocido, in books.google.co.ve.
- ↑ (ES) El gobierno del imperio español: los Austrias (1517-1700), in books.google.co.ve.
- ↑ (ES) Roberto Barreiro-Meiro, Las Islas Bermudas y Juan Bermúdez, 1970.
- ↑ (EN) Caroline Cox, Ken Albala e John Stewart Bowman, Maurice Isserman, Opening Up North America, 1497-1800, 2005.
- ↑ (EN) Kieran Doherty, Sea Venture: Shipwreck, Survival, and the Salvation of Jamestown, 2007.
- ↑ (EN) Bermuda - History and Heritage, in smithsonianmag.com. URL consultadu su 28 santandria 2023 (archiviadu dae s'url originale su 31 trìulas 2013).
- ↑ (EN) Bermuda - History and Heritage, in smithsonianmag.com. URL consultadu su 28 santandria 2023 (archiviadu dae s'url originale su 31 trìulas 2013).
- ↑ (EN) Bermuda's Climate, Weather & Hurricane conditions, in bermuda-online.org.
Àteros progetos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Category:Bermuda |
|
Controllu de autoridade | VIAF (EN) 126599932 · BNE (ES) XX453621 (data) · GND (DE) 4005759-8 · KulturNav 6d219093-02b3-4bdd-9444-cc56e0585f98 · LCCN (EN) n79115394 · MusicBrainz df3bbd94-6a4c-3fc3-bb6e-cd701623db8a · NARA 10044636 · NKC (EN, CS) ge128751 · NLI (EN, HE) 000976953 · RERO 02-A022932464 · SUDOC (FR) 027237362 · WorldCat Identities (EN) n79-115394 |
---|