Haiti

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 19°06′00″N 72°19′48″W / 19.1°N 72.33°W19.1; -72.33

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Posidura de Haiti in s'Amèrica
Bandera de Haiti

Haiti (frantzesu: Haïti [a.iti]; crèolu haitianu: Ayiti [ajiti]), uffitzialmente Repùblica de Haiti (République d'Haïti; Repiblik Ayiti), est unu istadu caraìbicu. Sa capitale est Port-au-Prince.

In frantzesu, su nomìngiu de sa natzione est La Perle des Antilles (Sa Pèrela de is Antillas), pro is bellesas de sa natura.

Geografia[modìfica | edit source]

Haiti s'agatat in sa parte uesta e prus pitia de s'ìsula de Hispaniola, in s'archipèlagu de is Antillas Majores, chi ispartzit cun sa repùblica Dominicana. Sunt de Haiti fintzas àteras ìsulas minores connotas pro su turismu, comente Île-à-Vache. Est sa natzione prus montosa de is Caraibes e su pitzu prus artu dest su Pic la Selle, chi lòmpet a artària de 2680 m.s.m.

Pro istèrrida Haiti est sa prus manna natzione caraìbica a segus de Cuba e de sa repùblica Dominicana, cun 27.750 km2 (prus o mancu is dimensiones de is Hawaii o de su Bèlgiu). A populatzione Haiti est sa segunda de is Caràibes, cun unos 10,7 milliones de bividores, de chie pagu prus pagu de unu millione bivet in sa capitale, Port-au-Prince.

Istòria[modìfica | edit source]

Sa posidura regionale, istòrica e etno-linguìstica de Haiti est ùnica pro medas resones.

In orìgine bìvida de su pobulu indìgenu Taìno, s'ìsula fiat iscoberta de Cristolu Columbu in su primu viàgiu atraessu s'ocèanu Atlànticu in su 1492. Comente Columbu fiat isbarcadu in sa parte uesta de s'ìsula, aiat pentzadu de àere agatadu s'Ìndia o s'Àsia, Sa nave sua, sa Santa Maria, aiat sarpadu a pustis de s'èssere arenada su 25 de nadale in sa costera de norti de sa chi oe est Haiti. Una borta detzìdidu de s'acusorgiare in s'àrea, bi fiat lassadu unu contingente de òmines in unu logu inauguradu cun nòmine de La Navidad, sigomente chi su desacatu fiat acuntèssidu sa die de paschighedda. S'agataiat in su norti de sa chi oe est sa bidda de Limonade.

Balangende s'indipendèntzia in su 1804, Haiti fiat sa prima natzione indipendente de s'Amèrica Latina e de is Caràibes, sa segunda repùblica chi teniat sutzèssu in una gherra de indipendèntzia contra unu poderiu coloniale de s'Europa in is Amèricas, sa sola natzione in s'emisferu otzidentale chi aiat derrotadu tres super-potèntzias europeas (Rennu Aunidu, Frantza e Ispagna) e sa sola natzione in su mundu istabilida che resultadu de una rebellia de iscravos.

Sa rebellia chi aiat tentu inghitzu in su 1791, fiat ghiada de Toussaint Louverture chi fiat cabudianamente istadu issu etotu iscravu e a coa su primu generale nieddu de s'esèrtzitu frantzesu. Su gèniu militare e s'agudesa polìtica suos, fiant istados capatzos de cunvèrtere totu una sotziedade de iscravos in unu istadu indipendente.

A sa morte sua in una presone de sa Frantza, fiat sutzèdidu de su logutenente suo, Jean-Jacques Dessalines, chie aiat decraradu sa soberania de Haiti e a coa diat diventare su primu imperadore suo, Jacques I. Custa rivolutzione fortunada conduta de iscravos at tentu durada de una deghina de annos e foras pro su primu presidente de sa repùblica, Alexandre Pétion, totu is primos ghiadores de guvernu fiant ex-iscravos.

Sa Citadelle Laferrière, est sa prus manna fortalesa de is Amèricas posta in su norti de Haiti, fraigada de Henri Christophe. Giai istadu iscravu, e giai istadu in s'esèrtzitu frantzesu in sa Rivolutzione Americana impare a prus de àteros 500 volunteris de Haiti, Christophe diat pois diventare su primu re de s'istadu: Henri I. Sa fortalesa dd'aiat fata fraigare intre su 1805 e su 1820 cun iscopu de apòmpiu a unu dàbile atacu benidore de s'Europa. In die de oe b'est chie dda cunsìderat giai che sa de oto maravìllias de su mundu.

Sotziedade[modìfica | edit source]

Cun 10,4 milliones de bividores , Haiti est su prus populadu istadu mermu de sa Caribbean Community (CARICOM). Est fintzas mermu de s'Unione Latina. In su 2012, Haiti at postu bandu de intentzione a chircare de otènnere status de mermu de s'Unione Africana.

Haiti tenet su prus bàsciu ìndighe de isvilupu umanu de is Amèricas. Sa violèntzia polìtica est acontèssida fetianamente in s'istòria sua, betende a unu pisinu in su guvernu. Est de pagus tempus, in su freàrgiu de su 2004, chi unu corpu de istadu originadu in su norti de sa natzione at apretadu su presidente Jean-Bertrand Aristide a is dimissiones e su disterru. Unu guvernu provisòriu at pigadu cuntrollu cun sa seguresa fornida de su United Nations Stabilization Mission in Haiti (MINUSTAH). Michel Martelly, su presidente currente, est istadu elèghidu in su 2011.

Àteros progetos[modìfica | edit source]