Ìsula Clipperton

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 10°17′38″N 109°13′02″W / 10.293889°N 109.217222°W10.293889; -109.217222

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Mapa de s'ìsula Clipperton
Posidura in su mundu e cun respetu a sa Frantza (fiat pati de su Mèssico fintzas a su 1931). S'ìsula est inchircada in ruju

S'ìsula Clipperton o ìsula de sa Passione (in frantzesu île de la Passion) est un'atollu de coraddu ispopuladu de 6 km² de superfìtzie e 8 km de tzircunferèntzia, postu in s'otzèanu Patzìficu setentrionale, 1.100 km a su sud-ovest de Punta Tejupán, in Michoacán (Mèssicu), chi est su puntu de terra firma prus a curtzu. Est unu poderiu de Frantza amministradu dae sa Polinèsia Frantzesa pro mèdiu de s'artu commisariadu de sa metròpoli. S'agatat 4.930 chilòmetros a tesu de sas Hawaii e 4.018 de Nuku Hiva, in is ìsulas Marchesas.

In su 1914 su Governu de su Mèssico scarescit soldaus cun fèminas e pipius. Cussos chi fiant aparraus bius fiant stètius salvaus in su 1917.

Cun totu chi in is abbas territoriales de s'ìsula, sunt istadas identificadas 115 ispètzies cummertziales, sa tunina est s'ùnica chi est istada isfrutada. Foras de sa pisca, s'ìsula fiat isfrutada po su fosfatu e po su guano. A causa de sa forma anulare de s'ìsula, sa laguna interiore est tancada dae agiomai unu sèculu faghet. S'abba de sa laguna est agheda e aressa. Sa roca Clipperton est su puntu prus artu, cun 21 m de artària.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]