Repùblica Dominicana

Coordinadas: 18°48′N 70°12′W / 18.8°N 70.2°W18.8; -70.2

Artìculu in LSC

Sa Repùblica Dominicana est una democratzia rapresentativa chi òcupat is de tres duas partes orientales de s'ìsula caraibica de Hispaniola, in is Antillas Majores. Sa capitale est Santo Domingo, sa limba ufitziale est s'ispagnolu Allàcanat in s'ovest cun sa repùblica de Haiti, e si ghetat in su norte de s'Otzèanu Atlànticu, in su sud de su Mare de is Caràibes e in s'estu s'agatat ischirriada dae su Puerto Rico tràmite su Canale de sa Mona.

Istòria

Su 5 nadale 1492 sas caravellas de Cristolu Columbu fiant isbarcadas in s'ìsula, chi fiat narada La Española. Columbu b'aiat lassadu un'aposentamentu de 39 marineris, naradu La Navidad. S'annu sighente, torrende in su segundu biàgiu, dd'aiat agatadu distrùidu e aiat detzìdidu de fundare unu aposentamentu nou prus a estu, in su territòriu de s'atuale Repùblica Dominicana, ponende·ddi a nùmene La Isabela, cunsideradu su primu aposentamentu europeu a berus in is Amèricas. S'ìsula fiat fata colònia ispagnola. De is primos annos de poderiu ispagnolu s'ammentat s'ischema de sas fatorias (haciendas): basadu subra s'esperièntzia portughesa in sa costa otzidentale de s'Àfrica, cunsistiat in s'isfrutu de su traballu pagadu de sos ispagnolos e unu regìmene de iscravidade pro sas populatziones nativas. S'isfrutu de sas richesas naturales e de sa fortza traballu indìgena podiat acontèssere petzi a lùcuru de sa corona ispagnola e no de sos privados. Sas maneras cun sas cales fiant tratados sos indìgenos nd'aiat provocadu una ruta de sas cunditziones fìsicas issoro e de s'isperu de bida. Sos taino fiant arribbados a si suitzidare in massa e a realizare abortos che a ùnica bia de salvamentu de s'iscravidade; sa populatzione fiat basciada dae sas casi 400 000 persones contadas in su 1492 a 60 000 in su 1508. Petzi cun s'introduzione de sa traballadura intensiva de sa canna de tzùcuru sa populatzione aiat incumentzadu a crèschere, e cun issa aiat incumentzadu fintzas sa trata de sos iscraos nieddos de s'Àfrica. A metade de su de 16 sèculos si contat chi esserent presentes in s'ìsula prus de 20 000 africanos bènnidos de tribùs diferentes, mentras sos tainos fiant praticamente isperdidos. Gherrare su contrabbandu e sos atacos de sos piratas aiat provocadu a su cumintzu de su 1600 un'impoberimentu generale de s'economia de s'ìsula. In su 1791 una rebellia de iscraos ghiados dae Toussaint Louverture aiat signadu s'indipendèntzia de sa colònia frantzesa de Haiti de sa madrepatria e sa cunsighente unificatzione de s'ìsula pro manu de sos haitianos. Su primu cumbènnidu chi fiat pigada fiat s'abolitzione de s'iscravidade. Sos frantzesos fiant abarrados a cuntrollare sos territòrios a est cun capitale Santo Domingo gràtzias a s'apògiu de sos ex-colonos ispagnolos chi aiant refudadu sa dominatzione de ex-iscraos non reconnoschende·si nieddos, prusaprestu ispagnolos mulatos. A pustis de una torrada curtza in suta de su domìniu de s'Ispagna (1808) e un' indipendèntzia efìmera (1821), in su 1822 sa Repùblica Dominicana (o Repùblica de Haiti Ispagnola, comente si ddi naraiat in su 1821) fiat invàdida dae Haiti. In su perìodu sighente (fintzas a su 1844) s'aiat registradu s'abolitzione de s'iscravidade, una reforma agrària e sa ridistributzione de sas terras, s'istitutzione de s'educatzione obligatòria, làica e gratùita, totus reformas male suportadas dae sa populatzione locale. In su 1844 unu movimentu de sullevadura populare ghiadu dae Juan Pablo Duarte aiat batidu a s'indipendèntzia de sa Repùblica Dominicana. S'istadu nàschidu si dibatiat intre sos chi cheriant s'indipendèntzia assoluta e sos chi preferiant su sèberu de protetoradu de una natzione isvilupada. In su 1860 su presidente dominicanu Santana aiat firmadu unu tratadu chi torraiat a amìtere s'istadu a Ispagna (1861). A concluida de una gherra definida de Restauratzione, aiat torradu a balangiare s'indipendèntzia (1863). A càusa de s'insolvèntzia in su dèpidu èsteru cun sos Istados Unidos de Amèrica, ma mescamente pro amparare sos interèssios istadunidenses ligados a sos cultivos de canna de tzùcuru, custos ùrtimos aiant ocupadu militarmente s'ìsula in su 1916. In su su momentu chi sos Istados Unidos aiant lassadu s'istadu aiant postu a guvernu su ditadore Rafael Leónidas Trujillo cun s'incàrrigu de amparare sos interèssios econòmicos americanos. Sa ditadura sua aiat duradu fintzas a su 1961. A sa morte de su ditadore, ochidu dae una congiura, sas primas eletziones lìberas fiant bintas dae Juan Bosch Gaviño. Sas positziones suas, cunsideradas polìticamente inatzetàbiles de s'amministratzione istadunidense aiant batidu a una segunda invasione militare. A pustis de su retiru de sos Istados Unidos, in su 1966, fiat elèghidu presidente Joaquín Balaguer. In su 1978 fiat elèghidu Antonio Guzmán Fernández, de su Partido Revolucionario Dominicanu (PRD) fintzas a tando a s'opositzione. Su guvernu suo fiat acabadu cun su suitzìdiu de Guzmán in su 1982 e sa torrada de Balaguer in su 1986. In fatu a sa pressione internatzionale, Balaguer at acunsentidu a organizare noas eletziones in su 1996 pro sas cales non si diat candidare.

Economia

S'economia de sa Repùblica Dominicana est basada essentzialmente in s'agricultura, a sa cale si dedicat su 20% de sa fortza traballu, fintzas si su setore abarrat meda vulnerabile siat respetu a sos fenòmenos naturales (ùrtimu in òrdine de tempus s'uraganu Georges chi at bisestradu s'ìsula in su cabudanne 1998), siat pro sa dipendèntzia dae sos mercados mundiales.

[E-1] 1.0 ^1.1 ^1.2 ^1.3 ^1.4 ^1.5 ^1.6 Dipendèntzia de su Regnu Unidu

[D-2] 2.0 ^2.1 ^2.2 ^2.3 ^2.4 ^2.5 Natzione costitutiva de su Regnu de is Paisos Bàscios

[A-3] Dipendèntzia de sa Danimarca

[B-4] 4.0 ^4.1 ^4.2 ^4.3 ^4.4 ^4.5 ^4.6 Dipartimentu, colletividade o territòriu ultramarinu de Frantza

[C-5] 5.0 ^5.1 ^5.2 Dipendèntzia de Istados Unidos de Amèrica

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]