Ecuadòr

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Ecuador)
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 1°S 78°W / 1°S 78°W-1; -78

Bandera de Ecuadòr
Posidura de s'Ecuadòr in su mundu

S'Ecuadòr, ufitzialmente Repùblica de s'Ecuadòr, est una repùblica presidentziale de su Sudamèrica. Sa capitale est Quito, sa limba ufitziale e interculturale est s'ispagnolu, mancari sa costitutzione de su 2010 reconnoschet ufitzialmente fintzas limbas amerìndias che a su quechua, su shuar, su tsafiki e unas àteras, chi sunt impreadas a s'internu de is grupos indìgenos.

Cun istèrrida territoriale de 283.561 km² e populatzione de 16.866.664 bividores, s'Ecuador s'agatat postu in s'ala nord-otzidentale de su Sudamerica, allacanende a norte cun sa Colòmbia, a estu e a sud cun su Perù, e a ovest s'incarat a s'Otzèanu Patzìicu; est rugradu dae s'ecuadore, desu cale pigat su nùmene.

Sa capitale est Quito, sa tzitade prus populada est Guayaquil, mentras Cuenca, sa de tres prus tzitades mannas, est impare a sa capitale Patrimòniu de s'Umanidade, ca est un'esempru òtimu de tzitade pranificada in istile coloniale ispagnolu. Faghet parte de s'Ecuadòr fintzas s'artzipelagu de sas Ìsulas Galápagos, situadu a unos 1.000 km a illargu de sa costa e ricu de ispètzies endèmicas, chi in su sèculu XIX fiant istados ogetu de istùdiu de su naturalista britànnicu Charles Darwin, chi fiat elaborende sa teoria de s'evolutzione, descrita a pustis in su libru nodidu S'orìgine de sas ispètzies.

S'Ecuadòr, indipendente de su 1830, est una repùblica de su 1832[1], a pustis de èssere istada colònia ispagnola pro una iscuta manna de tempus e a pustis de fàghere parte, durante unos cantos annos, de sa Colòmbia Manna, un'istadu chi cumprendiat fintzas is atuales Colòmbia, Venezuela e Panamà e fundadu dae Simón Bolívar, su liberadore de sas Amèricas (Libertador) dae su domìniu ispagnolu.

Foras de s'ispagnolu sa limba prus allegada est su quechua, prus propiamente kichwa in Ecuadòr, isparghinadu mescamente in s'àrea andina.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (ES)Historia e Independencia del Ecuador Archiviadu su 28 nadale 2012 in s'Internet Archive. En-Ecuador.com

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]