Paraguay

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 23°30′S 58°00′W / 23.5°S 58°W-23.5; -58

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandella de su Paraguay
Posidura in su mundu

Su Paraguay (in guaranì: Paraguái), ufitzialmente Repùbbrica de Paraguay (in ispagnolu: República del Paraguay; in guaranì: Tetã Paraguái), est unu istadu chene bessida a mare chi s'agatat in s'àrea tzentrale de s'Amèrica meridionale, lacanende in su sud e sud estu cun s'Argentina, in s'estu e norte-estu cun su Brasile, in su norte-ovest cun sa Bolìvia. S'istadu est atraessadu de su riu Paraguay chi bi colat in mesu, de norte manu a sud. Sende postu in posidura tzentrale, carchi borta si faghet riferimentu a su Paraguay che Coro de su Sudamèrica. Sa capitale est Asunción.

Su Paraguay tenet populatzione istimada a unos 6.7 milliones de bividores , sa magoria de sos cales bivet in s'àrea sud-orientale de s'istadu. Sa capitale, Asunción, contat casi su de tres unu de totu sa populatzione de s'istadu.

Su pòpulu indìgenu guaranì at bìvidu in s'estu de s'atuale paraguay pro a su nessi unu mellènniu in antis chi sos ispagnolos arribarent in su de 16 sèculos. Su Paraguay de ponente, su Gran Chaco, fiat populadu dae nòmades intre chie sos prus numerosos fiant sos guayucuru. In su de 17 sèculos, una missione gesuita aiat intradu su cristianèsimu e sa cultura ispagnola in sa regione. Su Paraguay fiat una colònia perifèrica de s'impèriu Ispagnolu, cun pagos tzentros urbanos e bividores. A fatu de s'indipendèntzia dae Ispagna, ganada in su 1811, fiat guvernadu dae una nera de ditadores chi generalmente incoragiant polìticas isolatzionistas e protetzionistas.

A fatu de sa gherra paraguaiana de su 1864-1870, s'istadu aiat pèrdidu du 60-70% de sa populatzione che cussighèntzia de sa gherra e de sas maladias, e fintzas unos 140.000 km², su de bator unu de su territòriu, chi fiat annessionadu dae Argentina e Brasile.

Durante su de 20 sèculos, su Paraguay aiat sighidu a aguantare guvernos autoritàrios, fintzas a su regìmene de Alfredo Stroessner, a chie si depet sa prus ditadura militare de prus longa durada in totu s'istòria de su Sudamèrica, dae su 1954 a su 1989. Fiat bogadu de unu corpu de istadu militare. Sas primas eletziones lìberas e multi-partìticas (e sa legalizatzione de su partidu comunista), fiant ordingiadas in su 1993. Unu annu a sighire, su Parguay impare a s'Argentina, a su Brasile e a s'Uruguay aiant fundadu su Mercosur, un'organizatzione e cooperatzione econòmica.

Contrassemper a sa majoria de s'Amèrica latina, sa cultura e sa limba indìgena, su guaranì, abarrant meda influentes. Sa majoria de sa populatzione si definit metitzu, fatu chi isprigat s'ammesturu intre diferentes grupos ètnicos. Su guaranì est reconnotu che limba ufitziale paris a s'ispagnolu e ambaduas sas limbas sunt amprosamente faeddadas in s'istadu.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]