Bolìvia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Su template {{Coord}} at tentu errores (istrutziones):

  • coordinatas non dislindadas

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Bandera de sa Bolìvia
Mapa de sa Bolìvia in su Sudamèrica

Sa Bolìvia est unu istadu chentza bessida a mare chi s'agatat in su tzentru-uestu de s'Amèrica meridionale. Sas capitales sunt Sucre e La Paz.

Geografia[modìfica | edit source]

Sa Bolìvia tenet istèrrida de 1.098.581 km² e populatzione de unos 10.028.000. Allàcanat in su norti cun su Brasile, in su sud-estu cun su Paraguay, in su sud cun s'Argentina, in s'estu cun Cile e Perù.

S'istadu est caraterizadu de ispàtzios geogràficos diferentes chi nde cunditziònanat clima e biodiversidade. S'iscerant tres regiones:

  • regione andina: s'agatat in su sud-estu de s'istadu rapresentende·nche unu 28% de su territòriu. Cun artària mèdia de prus de 3.000 metros subra su mare, contat unos de sos pitzos prus elevados de Amèrica cun sos montes Elevado Sajama (6.542 m.s.m) e Illimani (6.462 m.s.m). Bi si podet agatare fintzas su Lagu Titicaca, chi est su lagu navigàbile prus artu de su mundu (3.810 m.s.m).
  • regione sub-andina: posta in su tzentru-sud, rapresentat unu 13% de su territòriu natzionale. Est formadu de baddes e de yungas (tretos de padentes chi s'agatant in sas costeras estas de sas Andes). Gràtzias a su clima temperadu e càlidu custa regione est dedicada a sa massaria.
  • regione de sos pranos: rapresentat unu 59% de sa subrafache, isterrende·si·nche de sas Andes a su riu Paraguay. S'agatat a artària mèdia prus bàscia de 400 m.s.m e est ammuntada in manna parte de padentes.

Istòria[modìfica | edit source]

In antighidade su territòriu de sa Bolìvia est istadu bìvidu de tzviltades comente sos Tiwanaku, la cultura idràulica de sas Lomas sos moxos. Sos Incas ant dominadu sa regione, sighidos in su de 16 sèculos de sos ispagnolos, de chi sa Bolìvia at balangiadu indipendèntzia in su 1825. Durante sa dominadura ispagnola s'àrea fiat nòdida cun nùmene de Perù Artu e amministradu de sa Corte Reale de Charcas.

Sos primos isfortzos de otènnere indipendèntzia de Ispagna torrant a su 1809. A pustis de unos 16 annos de gherras fiat istabilida sa repùblica, su 25 de austu 1825, e mudadu nùmene in s'atuale, in onore de Simón Bolívar. De tando sa Bolìvia at bìvidu bàrios perìodos de instabilidade, in ue at fintzas pèrdidu unos cantos terrìtòrios perifèricos e sos chi li daiant bessida a mare.

In die de oe est una repùblica democràtica partzida in noe dipartimentos.

Demografia[modìfica | edit source]

Sa populatzione boliviana est meda disvariada etnicamente, èssende difatis formada de s'ammesturu de amerìndios e europeos.

Sa limba printzipale est s'ispagnolu, ma fintzas s'aymara e su quechua sunt meda faeddados. Sa costitutzione de su 2009 reconnoschet unas 37 limbas uffitziales.

Economia[modìfica | edit source]

Sas fainas printzipales de sa Bolìvia sunt sa massaria, sa silvicultura, sa pisca, produtos de maniestu e s'indùstria estrativa, essende difatis ricas de metallos che istàngiu, prata e lìtiu.

S'inditu de poberesa lòmpet a unu 60% de sa populatzione.

Àteros progetos[modìfica | edit source]