Groenlàndia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 72°N 40°W / 72°N 40°W72; -40

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Posidura de sa Groenlàndia in s'emisfèriu boreale
Bandera de sa Groenlàndia

Sa Groenlàndia (in groenlandesu: Kalaallit Nunaat), est una ìsula danesa chi s'agatat in s'otzèanu Atlànticu, in posidura norti-esta a su Nordamèrica. Est unu paisu costitutivu de su Rènniu de Danimarca e territòriu ultra-marinu assotziadu a s'Unione Europea. Sa capitale est Nuuk, sa limba uffitziale su groenlandesu, sa moneda sa corona danesa, e s'innu Nunarput utoqqarsuanngoravit. Sa bandera est formada de duos mesu-chircos intro duas bandas rujuas e biancas.

Sa Groenlàndia tenet istèrrida de 2 166 086 km² e populatzione de unos 56 370 bividores. Est su territòriu cun densidade de bividores prus bàsciu de su mundu.

In su 1984, sa Danimarca at firmadu unu tratadu cun s'Unione Europea pro pretzisare sa situatzione de sa Groenlàndia. Su territòriu est istadu leadu de is acòrdios subra su crabone es'atzàrgiu (CECA) e de is acòrdios subra s'energia atòmica. Sunt istadas cumbènnidas fintzas dispositziones pro amparare sa pisca.

Sa Groenlàndia benefìtziant nointames de sa libera tzirculatzione de is europeos, segundu sa cunventzione de Schengen. A fatu de sa lege subra s'autònomia votada de su parlamentu danesu su 19 de maju 2009, sa Groenlàndia at balangiadu unu afortiamentu de s'autònomia de chi giai godiat. Sa Danimarca dd'at tzèdidu 32 domìnios e cumpetèntzias, comente su de sa politzia e de sa giustìtzia. Moneda, defensa, e polìtica istrangia abarrant imbètzes suta su cuntrollu danesu.

Sa riforma de s'autònomia est cunsighida a unu referendum consultativu chi at tentu logu in Groenlàndia su 25 de onniasantu 2008.