Suriname

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 4°N 56°W / 4°N 56°W4; -56

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Posidura de su Suriname in s'Amèrica de su Sud
Bandera de su Suriname

Su Suriname, uffitzialmente Repùblica de Suriname (in olandesu: Republiek Suriname [ˌrepyˈbliːk ˌsyriˈnaːmə], in sranan tongo Ripoliku Sranan), est unu istadu chi s'agatat in su norti-estu de s'Amèrica de su Sud, a cara de sa costera atlàntica.

Sa capitale est Paramaribo, sa limba uffitziale est s'olandesu, impatadu impare a sa limba franca, su sranan tongo, crèolu chi benit de s'inglesu cun fortes influèntzias de s'olandesu, portughesu e ispagnolu. Chistionadas sunt fintzas àteras limbas, mescamente, dialetos de s'hindi, su giavanesu, su cinesu e limbas amerindas.

Geografia[modìfica | edit source]

S'istadu tenet istèrrida de 163.270 km² e populatzione de unos 539.000 bividores, chi bivent mescamente in su chirru setentrionale, a cara de sa costera. Allàcanat in s'estu cun sa Guyana Frantzesa, in su sud cun su Brasile, in s'uestu cun sa Guyana e in su norti si ghetat in s'ocèanu Atlànticu.

Istòria[modìfica | edit source]

Su Suriname fiat colonizadu de is britànnicos] e de is olandesos in su sècule de 17. Cunchistadu de is olandesos in su 1667, est abarradu a suta de su cuntrollu suo cun nùmene de Guyana Olandesa fintzas a su 1954. Fiantza a tando fiat cunsideradu parte costituente de is territòrios (in olandesu landen) de su Rènniu de is Paisos Bàscios, a costadu cun is Paisos Bàscios e is Antillas Olandesas.

Su 25 de santandria 1975, s'istadu de Suriname at lassadu su Rènniu, e est diventadu indipendente. Mermu de su CARICOM, est cunsideradu culturalmente parte de is Caràibes. Sa de is Caràibes est difatis sa regione cun chi tenet cambiapares printzipales culturales cummertziales.

Economia[modìfica | edit source]

Is atividades estrativas minerarias sunt is risursas economicas printzipales de su Suriname, in particolare sa de baucsite, de prus pagu tempus at tentu inghitzu s'isfrutu de is reservas de petròliu. Sa massaria est comente chi siat sa faina printzipale de su 25% de sa populatzione.

S'economia de s'istadu est noantames meda dipendente de is comunàrgios esteros, chi sunt is Paisos Bàscios, is Istados Unidos e is istados caraìbicos.

Àteros progetos[modìfica | edit source]