Gujana Frantzesa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Guyana Frantzesa)
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 3°59′55.9″N 52°59′59.78″W / 3.99886°N 52.99994°W3.99886; -52.99994

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Logo de sa Gujana Frantzesa
Posidura in su mundu
Mapa de su dipartimentu

Sa Guajana Frantzesa (in frantzesu Guyane o Guyane française; in crèolu gujanesu Lagwiyan) est una regione e unu dipartimentu ultremarinu de sa Frantza in s'Amèrica meridionale.

Pigat làcana in su sud e in s'estu cun su Brasile, in s'ovest cun su Suriname e si ghetat in su norte in s'Otzèanu Atlànticu. Cun una subrafache de unos 83846 km², sa Gujana rapresentat su prus mannu de sos dipartimentos frantzesos pro istèrrida, mancari siat su prus pagu densamente pobuladu e su cun ammuntadura majore de padentes (prus de su 96%). Su dipartimentu gujanesu costituit una de sas noe regiones ultraperifericas de s'Unione Europea, de chi costituit solu territòriu in Sudamèrica.

Su cabulogu de sa Guajana Frantzesa est sa Cajenna, sede de sa prefetura e pro fintzas de sa regione e de su dipartimentu, in s'àmbitu de su cale rapresentat siat sa tzitade prus populada siat cudda cun minore istèrrida territoriale.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa costera de Sa Gujana est fiat esplorada dae Cristolu Columbu a su 1498. In su 1503 fiant comintzados a acùdere frantzesos a sa zona de Cajenna. In su 1604, sa colònia de sa Gujana aiat pigadu nùmene de Frantza Ecuatoriale. Sa Gujana at a èssere una colònia frantzesa fintzas a su 19 de martzu de su 1946, cando at otentu s'istatutu de dipartimentu ultramarinu. Est istadu fintzas su logu de una colònia penale nodida fintzas a su 1951. Sa serrada de sa presone fiat otenta a pustis de sa Prima Gherra mundiale, a pustis de sa publicatzione de 27 artìculos de Albert Londres e suta s'impèllida de Gaston Monnerville. In su 1938 fiat mandada s'ùrtima caravana de "bagnards" (fortzados), ma no est istadu fintzas a su 1945 chi s'Assemblea Costituente frantzesa aiat detzìdidu de repatriare sos subrabìvidos chi ddu disigiaiant (pagos meda fiant abarrados). Su protzessu at duradu oto annos. In die de oe est connota mescamente pro sa base ispatziale de Kourou, dae ue si faghent sas ghetaduras de s'Agèntzia Ispatziale Europea. Actualment est connota susetotus pro sa base espacial de Kourou, dae in ue si faghent sos imbolos de s'Agentzia de Ispàtziu Europea.

Populatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su ghennàrgiu 2012, sa Gujana frantzesa teniat una populatzione istimada de 239.450 persones, sa majoria de sas cales cuntzentradas in sas tzitades de costera (metade de sa populatzione de su dipartimentu si cuntzentrat in Cajenna ebbia) e in parte fintzas a longu a longu de sos rios printzipales: a custos, si summat unu nùmeru de clandestinos chi vàriat segundu de sas fontes intre sos 30.000 e sos 60.000. Sa densidade abitativa mèdia de su dipartimentu intrenu est de unas 2,8 persones pro chilòmetru cuadradu, sa prus bàscia intre sas regiones de sa Frantza: in s'àrea de sa Cajenna imbatet antimes a sos 2725 bividores pro km², e in generale sos balores de densidades de populatzione a longu sa zona de costera ant decuplicadu (19 bividores/km²) in cumparàntzia cun sa mèdia regionale, mancari semper meda inferiore postu a pare de sa mèdia natzionale frantzesa.

Segundu unu tzensu de su 2010, petzi su 56,8% de sos bividores de sa Gujana frantzesa bi fiat fintzas nàschidu: de sos chi abarrant, su 9,3% fiat originàriu de sa Frantza metropolitana, su 3% de sas Antillas frantzesas e su 30% de unos àteros Paisos (mescamente Suriname, Haiti e Brasile).

Sa cumpositzione ètnica de su territòriu est estremamente eterogènea e contatuna chimbantina de grupos ètnicos diferentes: nointames, resurtat meda cumplicadu fàghere istimas pretzisas, in cantu sos iscandàllios frantzesos non tenent contu de fatores comente a etnia e colore de pedde.

Sanidade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In virtude de sa positzione ecuatoriale de sa Gujana frantzesa, in su dipartimentu sunt fitianas maladias tìpicas de climas ùmidos e tropicales, comente sa malària, sa dengue, sa calentura groga (pro sa cale est dimandadu su vatzinu pro aspirantes visitadores) e sa tisichèntzia.

Sas dificultades de atzessu a fontes de abba potàbile tratada in logu de comunidades medas, cun su cunsighente rifornimentu de abbas fluviales, sunt annotamala a sa base de aumentos periòdicos de su pesu de maladias enteriche.

Sos inditos de mortalidade perinatale, materna e infantile abarrant àncora meda artos, cumparàbiles a sos chi s'agatat in àteros istados in bia de isvilupu.

Sa Guiana frantzesa bantat annotamala sa trista primatzia de dipartimentu cun prus manna intzidèntzia de AIDS, chi in ie est agiomai deghe bortas prus artu de sa mèdia natzionale frantzesa.

Criminalidade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 2013, est bessidu a pitzu dae carchi raportu chi su tassu de delincuèntzia comuna (violèntzia, tepismu) in Guajana Frantzesa est su prus artu de sa Frantza intrena, cun unu tassu de ochiduras paris a su de unos àteros istados comente Brasile e Guyana e unu nùmeru de reatos de tipu econòmicu/finantziàriu segundu solu a sa Còrsica.

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'economia gujanesa est giuigada in bia de isvilupu, in cantu in manna parte dipendente dae sos agiudos econòmicos de sa madrepatria e de su Centre Spatial Guyanais de Kourou, chi produet a solu giai su de bator unu de su PIB de su dipartimentu e impreat annotamala su 1% de sa fortza sua traballu: su setore prus isvilupadu abarrat su primàriu.

Su PIB de sa Gujana frantzesa est istimadu in 3,145 milliardos de èuros (14.100 € peròmine, faghende·nde sa de bintisete regiones frantzesas pro PIB e sa de ùndighi in Amèrica meridionale), in crèschida de su 3,2%.

Sa manorberia contat 70.701 persones. De su 2004, sa Gujana est ogetu de una tzerta crèschida de s'impreu, ispetzialmente in su setore estrativu e de su fraigu: mancari custu fatu su tassu de disimpreu abarrat in estremamente artu (prus de su 21%, però bascende respetu a sos primos annos 2000 cando lompiat giai giai a su 30%).