Jump to content

Limba brètone

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.


Artìculu in LSC

Isparghidura atuale

Su brètone est una limba tzèltica faeddada in s'ovest de sa Bretagna, in Frantza. In incuida mancari sos tentativos pro la torrare a abbiatzare, si càrculat chi la faeddant unas 500.000 persones (prus de unu millione a cumintzu de su de 20 sèculos). Si documentat dae su de 5 sèculos e orìginat dae sa limba de sos emigrantes de s'Ìsula de Bretagna o Britànnia Manna, cun un'influèntzia minore de sa limba de Gàllia.

Sas caraterìsticas linguìsticas chi cherent mentovadas b'ant sos pronùmenes chi fundent cun sas prepositziones, e s'òrdine de sa fràsia flessìbile meda. S'iscriet in alfabetu latinu e s'utilizat pro sa majoria sa grafia unida o istandard ma b'at duos àteros sistemas de ortografia in impreu (s'elaboradu dae su canònicu Fransez Falc'hun e s'àteru naradu interdialetale).

Sos primos iscritos in brètone remontant a su de 9 sèculos. In die de oe s'istatus legale contras e s'esclusione totale de sa vida pùblica e in s'iscola sunt frenende meda sa trasmissione de sa limba. Est pro custu chi s'UNESCO cunsìderat su brètone una de sas limbas europeas in prus sèriu perìgulu dae s'ispèrdere.