Paisos nòrdicos
Artìculu in LSC
Cun paisos nòrdicos s'inditat una regione geogràfica e culturale chi tirat a chimbe istados de s'Europa setentrionale:
A custos sunt azuntos fintzas sas regiones autònomas de Ìsulas Føroyar, Groenlàndia e Ìsulas Åland. Sunt totus acapiados de istiles de vida, istòria, limbas e istruturas sotziales simbigiantes.
Traditzionalmente Estònia e Letònia fiant cumpresas in custu grupu, ma sas ùrtimas acontessidas istòricas las ant istesiadas e si las cunsìderant a parte in su grupu de sos istados bàlticos, mancari susetotus s'Estònia ambissionat a bi torrare a èssere parte.
Sos paisos nòrdicos s'agatant in sas primas posiduras de medas inditos mundiales, comente sos chi pertocant educatzione, economia, competitividade, deretos tziviles, calidade de sa vida e isvilupu umanu.[1]
Sos chimbe paisos nòrdicos e sas tres dipendèntzias cun istatutos ispetziales costituint su cunsìgiu nòrdicu, un aorganizatzione interparlamentària de cooperatzione.
Datos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Intre sos paisos nòrdicos s'Isvètzia est su prus istèrridu e populadu, s'Islanda su prus pagu populadu e sa Danimarca su cun subrafache prus minore. Sa Finlàndia è su solu istadu de su grupu a chi fetzat parte de sa zona Euro; de s'Unione Europea, de chi sunt parte fintzas Isvètzia e Danimarca, mancari cunserbent moneda locale.
S'Islanda est negotziende s'intrada in s'Unione Europea. In Norvegia intames, a fatu de duos tentativos fallidos, no est dàbile chi nde dimandet s'intrada in tempus imbeniente.
Istados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
| Nùmene | Istèrrida (km2) |
Populatzione (bividores) |
EU/Euro | |
|---|---|---|---|---|
|
Danimarca | 43.094 | 5.475.791 | 
|
|
Finlandia | 338.424 | 5.336.458 | 
|
|
Islanda | 103.125 | 319.756 | |
|
Isvètzia | 449.964 | 9.082.995 |
|
|
Norvegia | 385.199 | 4.623.000 | |
| Paisos nòrdicos | 1.319.806 | 24.838.000 |
Regiones autònomas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
| Nùmene | Istèrrida (km2) |
Populatzione (bividores) |
EU/Euro | |
|---|---|---|---|---|
|
Groenlàndia | 2.166.086 | 57.695 | |
|
Ìsulas Åland | 13.517 | 27.153 |
|
|
Ìsulas Føroyar | 1.396 | 49 057 |
|
Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Sa regione geogràfica s'isterret pro una subrafache de casi 3,5 milliones de km², ma prus de sa metade de su territòriu no est bivìbile sende chi ammuntadu de una capa de àstragu (mescamente sa Groenlàndia). Contat populatzione de unos 26 milliones de bividores.
Demografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Sa majoria de sa populatzione de Finlàndia tenet orìgines ètnicas deferentes dae isvedesos, norvegesos e danesos, sa limba de majoria faghet parte de su grupu ugro-fìnnicu, contra sos àteros chi faeddant limbas germànicas. Sa segunda limba uffitziale de Finlandia est comente chi siat s'isvedesu, èssende istada sugeta a sa dominatzione de s'Isvtzia pro unos 550 annos.
In sa regione de norti intre Isvètzia, Norvègia e Finlàndia (fintzas sa Rùssia), s'agatat sa Lapònia, regione in ue bivet su pòpulu sami, minoria chi faeddat limba de su brancu ugro-fìnnicu, comente su finlandesu. Sa populatzione de sa Groenlàndia est formada de sos inuit, unu pòpulu de orìgine amerindia.
Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
 |
Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Paisos nòrdicos |