Pòpulu Sami

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Sos sami, o saami, fintzas connotos che làpones est unu pòpulu chi bivet in Lapònia, una regione chi s'iscampiat intre su norte de Finlàndia, Isvètzia, Norvègia e sa penìsula de Kola, in su norte-uestu de Rùssia. Si cumponet de unas 82.000 pessones, ispainadas aprossimadamente aici: unos 50.000 in Norvègia, unos 20.000 in Isvètzia, unos 10.000 in Finlàndia e unos 2000 in Rùssia.

Famìllia sami in su 1900
Bandera

Sos archeòlogos ant iscobertu rastas de unu pòpulu chi biviat de pisca i cassa de rennas arestes. Custas rastas inditant unu populamentu istàbile de sas costeras àrticas iscandìnavas in unu perìodu postu intre 7000 e 2000 annos a.C. Sunt istadas fintzas agatadas tzeràmicas de sos antepassados de sos sami chi datan a cara de su 500 a.C. Sin duda est dificultosu atribuire una filiatzione filolinguìstica o ètnica a custos grupos. Atualmente si cunsiderat che sos sami siant sa prima populatzione autòctona connota de Iscandinàvia e revengant su deretu issoro che pòpulu indìgenu.

Limbas[modìfica | edit source]

Is limbas de is sami sunt imparentadas cun sas limbas ugro-fìnnicas e s'Europa orientale e setentrionale. Esistint variedades diferentes de su làpone- Usualmente si partzint in tres grupos printzipales: orientale, tzentrale e meridionale. Is primas rastas iscritas remontant a su de 17 sèculos. Mancari sugetos a norvegizatzione intre sa fine de su de 19 e is primìtzios de su de 20 sèculos, sa limba aiat torradu a agatare importàntzia a fatu de sa segunda gherra mundiale.

Caraterìsticas ètnicas[modìfica | edit source]

Sos sami tenet carateristicas genèticas mascamente caucasoides, però sende chi faeddant limbas de sa famìllia linguistica uràlica, s'ipotizat chi siant frutu de ammesturos de populatziones europoides e monogloides, carateristica chi s'agatat avalorada fintzas dae sa frecuèntzia minore de biondismu e dae sa ligera plica mongòlica chi meda indivìduos tenent. Sunt su pòpulu prus bàsciu de Europa, mannos mediamente 157 cm.

Cultura[modìfica | edit source]

Sa cultura traditzionale at tentu influèntzias fortes dae sas aitivdades de sa cassa e sa pisca. In èpocas coladas, una de is printzipales aitividades fiat su pesamentu de sas rennas, oe in die a penas una proportzione iscarsa de sami (unu 10%) sighent a bìvere nòmades de sa paschimenta de custu animale. Noantimes, custa dimensione traditzionale tenet galu importu in sa cultura de custu pòpulu, comente fintzas sa pisca in sos fiordos.

Sa música traditzionale es narada cantu Yoik.

Organizatzione política[modìfica | edit source]

Sos sami ant resistidu durante prus de unu sèculu a sas cumproas de asimigiatzione de sa sotziedade no sami. In su 1903, unu giornale polìticu, su Sagai Muittalaegje, aiat denuntziadu cun fortza cunstu fatu. In su 1917 aiat tentu logu su primu cumbenidu de sami. A pustis de sa segunda gherra mundiale, fiat fundada s'Assòtziu de Allevadores de Rennas Sami. In su 1956, fiat criadu su Cussìgiu Nòrdicu de sos samu che òrganu de acàpiu intre sami norvegesos, finlandesos e isvedesos. Cun s'iscontzu de s'Unione Soviètica, sos sami de sa penìsula de Kola s'ant assotziadu a su Cussìgiu, chi fiat torradua batiare Cussìgiu Saami in su 1991. Sa criatzione de unu Parlamentu Sami (Sameting) in su 1989 at afortiadu sa connoschèntzia linguìstica, culturale e legale de is sami.

Comunidades sami e isparghidura

Su 6 de freàrgiu es sa Die Natzionale Sami[1] in ammentu a sa data de sa prima cunferèntzia Sami. Sa bandera sami est istada adotada in su 1986: su chircu in sa metade ruja rapresentat su sole e in sa asula sa luna. Sas fròngias sos pròpias a is colores de sa roba y tambene sas bator setziones desu territoòriu. Sos Samediggi, parlamentos làpones ofitzialmente reconnotos, sunt istados costituidos prus che òrganos consultivos chi non legislativos, in Norvègia[2] (1989), Isvètzia[3] (1993) e Finlàndia[4] (1996). Sos tres parlamentos si sunt atobiados in una assemblea in Trondheim su 6 de freàrgiu de 1997.

Etnónimu[modìfica | edit source]

S'usu de su faeddu lap(p), dae chi bènit làpone est originàriu de Isvètzia e Finlàndia. In Iscandinàvia lapp tenet signìficadu de «roba de mindigu». Su faeddu s'usat fintzas pro nàrrere «ignorante» e «tontu», prus àteros significados comente «periféricu». Custu tèrmine no est istadu usadu mai in sas limba sami, e sos sami faghent riferimentu a issos e totu cheSàmit (sos samis), o Sápmelaš (de sa famìllia Sami).

Atualmente sos mèdios de comunicatzione iscandìnavos no usant àteru tèrmine chi no siat Sàmis, comente fintzas sas istitutziones. Su faedu lapp est cunsideradu impeorativu, mancari sighet a èssere meda comune.

Religione[modìfica | edit source]

In generale su isciamanèsimu fiat majoritàriu intre sos samis fintzas a su de 18 sèculos. Sa cunversione a su cristianèsimu si dèpet a sos isfortzos de missionàrios in sos primìtzios de su de 13 sèculos, cun intensificatzione a fatu de sa reforma protestante. In Norvègia in manera particulare si fiat dinstighida sa figura de Thomas von Westen, misssionàriu chi predicaiat a su pòpulu sami a cara de su 1720. Westen, naradu s'Apòstolu de sos Sami, difendiat s'usu de sa limba issoro in s'educatzione e in sa crèsia.[5]

In die de oe sa majoria de sos sami sunt membros de crèsias cristianas de denominatzione luterana, in Norvègia, Isvètzia e Finlàndia. In Rùssia unos pertenent a sa crèsia ortodossa russa.

Notas[modìfica | edit source]

  1. El pueblo sami, una parte más de Finlandia
  2. Norvègia.
  3. Isvètzia.
  4. Finlàndia.
  5. Sjåvik, Jan (2010). The A to Z of Norway, Scarecrow Press, p. 215.

Bibliografía[modìfica | edit source]

  • Tuija Rankama; Jarmo Kankaanpää (2007). "The Earliest Postglacial Inland Settlement of Lapland". Kamennyi Vek Evropeiskogo Severa.
  • Tuija Rankama; Jarmo Kankaanpää (2004). "Survey and excavation at Lake Vetsijärvi, Lapland in: People, material culture and environment in the North". Proceedings of the 22nd Nordic Archaeological Conference, University of Oulu.
  • Janusz Kozlowski; H. G. Bandi (December 1984). "Подобная точка зрения была всё ещё распространена в 1980-е годы: The Paleohistory of Circumpolar Arctic Colonization". Arctic Vol. 37, No. 4.
  • Carpelan, Christian (2005). "Origins". En Ulla-Maija Kulonen, Irja Seurujärvi-Kari & Risto Pulkkinen. The Saami;A Cultural Encyclopaedia. Suomalaisen Kirjalisuuden Seuran toimituksia 925. SKS. pp. 252-258. ISBN 951-746-506-8.
  • Yngvar Nielsen (1891). "Lappernes fremrykning mot syd i Trondhjems stift og Hedemarkens amt" [The incursion of Lapps southwards in the see of Trondhjem and county of Hedemarken]. Det norske geografiske selskabs årbog (en noruego) (Kristiania) 1 (1889-1890): 18-52.

Ligamenes esternos[modìfica | edit source]