Europa orientale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Europa orientale

S'Europa orientale est sa parte de su cuntinente europeu chi s'agatat in su chirru estu. Is tremenes de cust'àrea geogràfica non sunt allindados, sende chi su faeddu est impitadu mescamente pro inditare una regione cun carateres geoplìticos, culturales e sòtziu-econòmicos pretzisos.

A fatu de sa segunda gherra mundiale, cun s'iscomentzu de sa gherra frida, cun Europa orientale, si inditaiat totu sa parte de su cuntinente chi s'agataiat suta s'influèntzia dereta o indiereta de s'Unione Soviètica, in oponidura a s'Europa otzidentale, chi contaiat cuddos istados chi fiant suta influèntzia de is Istados Aunidos de Amèrica. Cun s'iscontzu de s'Unione Soviètica, is echilìbrios polìticos e is àreas de influèntzia ant tentu però mudàntzias de importu e custa partzidura at pèrdidu bàlida.

In sensu istrintu, oe in die sunt cunsiderados paisos de s'Europa orientale:

A custos sunt carchi borta atzuntos Geòrgia, Armènia, Azerbaigian e su Kazakhstan chi, mancari culturalmente acapiados a s'Europa, geograficamente si nd'agatant in parte o totalmente in foras.

Sa Romania est fatuvatu cunsiderada parte de s'Europa orientale, ma podet fintzas èssere tenta in cunsideru che parte de s'Europa tzentrale (a su mancu pro su chi pertocat sa regione otzidentale de sa Transilvània) e fintzas de s'Europa Balcànica.

Atualmente, istados comente Polònia, Repùblica Ceca, Islovàchia, Repùblicas Bàlticas e Ungheria, chi in antis faghiant parte de su blocu orientale, sunt cunsideradas, impare a Germània, Àustria, Isvìtzera, partes de s'Europa tzentrale.

Is istados formados dae s'iscontzu de sa Jugoslàvia, s'Albania e sa Bulgaria, sunt cunsiderados oe parte de s'Europa Balcànica o sud orientale, impare a sa Grèghia. Islovènia e Croàtzia sunt però fintzas insertadas in s'Europa tzentrale.

Àteros progetos[modìfica | edit source]