Nauru

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 0°32′S 166°56′E / 0.533333°S 166.933333°E-0.533333; 166.933333

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Posidura de Nauru in s'Ocèanu Patzìficu
Bandera de Nauru
Coat of arms of Nauru.svg

Nauru, uffitzialemente Repùblica de Nauru (in inglesu Republic of Nauru; in nauruanu Ripublik Naoero), est un'ìsula de sa Micronèsia, in su Patzìficu meridionale. Is limbas uffitziales sunt s'inglesu e su nauruanu.

S'istadu est su solu in su mundu chi non tengiat capitale, mancari sa bidda de Yaren, chi est sa prus manna de s'ìsula bengiat fatfatu cunsiderada de ddu èssere.

Cun istèrrida de 21 km² e populatzione de unos 9.500 bividores, Nauru est s'istadu minore de su Patzìficu de Sud e su prus pagu populadu a fatu de Tzitade de su Vaticanu. Sa terra prus a curtzu, s'ìsula de Banaba in Kiribati, dd'istat 300 km a estu.

Populada de gentes micronesianas e polinesianas, in su sèculu de 19 Nauru fiat colònia de s'impèriu de Germània. A pustis de sa Prima Gherra Mundiale fiat assignada de sa Sotziedade de is Natziones a s'amministratzione de s'Austràlia, Noa Zelanda e Rennu Aunidu.

Ocupada de is tropas giaponesas in sa Segunda Gherra Mundiale, fiat pois torrada a amministratzione fidutziària fintzas a s'indipendèntzia in su 1968.

Nauru est una ìsula de roca de fosfatu, rica de depòsitos chi s'agatant a curtzu de sa subrafaci, chi duncas faghent pagu dificurtosas is operatziones de bogadura. Gràtzias a custa risursa, intre sa fine de is annos 60 is prismo 70 de su sèculu de 20, s'stadu si podiat bantare de tènnere su prus artu rèdditu peròmine de su mundu.

Cando is reservas de fosfatu si sunt esauridas, bidu fintzas chi s'ambiente fiat graemente addanniadu de is atividades estrativas, s'istadu at dèpidu agatare in àteras fainas is cunditziones pro si afiantzare su benèssere mantentu fintzas a tando.

Nauru est duncas diventadu unu paradisu fiscale e tzentru de ritziclàgiu de dinare illegale. Tames de su 2001 a su 2008, e una àtera borta de su 2012 at atzetadu agiudu econòmicu de s'Austràlia in cambiapare de tzentros de acasàgiu pro is clandestinos chi lòmpent in Austràlia illegalmente.

Su presidente de Nauru ghiat unu parlamentu unicamerale de 19 mermos. S'istadu est mermu de is Natziones Unidas, de su Commonwealth de is Natziones, de sa Banca de Isvilupu Asiàtica e de su Forum de is Ìsulas de su Patzìficu, pigat parte fintzas a is giogos olìmpicos.

De tempus reghente Nauru est istadu mermu de s'Agentzia Internatzionale de is Energias Rennoàbiles.