Samoa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 14°S 172°W / 14°S 172°W-14; -172

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

Samoa (formalmente Istadu Indipendente de Samoa) est un'istadu de sa Polinèsia chi cumprendet 4 ìsulas abitadas e 6 isuleddas, postu in sa parte de ponente de s'artzipèlagu de Samoa, in s'otzèanu Patzìficu. Sa capiale est Àpia. Sas limbas printzipales sunt su samoanu e s'inglesu.

In antis fiat connotu comente Samoa Germània (1900-1914) e a pustis Samoa Otzidentale (in samoanu Samoa e Sisifo) (1914-1997). Sa parte orientale de s'artzipèlagu est unu territòriu de sos Istados Unidos. Su nùmene atuale, abbandonende de totu s'agetivu «Otzidentale», manifestat su disìgiu de bìdere totu s'artzipèlagu torradu a unire suta una soberania ùnica.

Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Samoa est postu casi in su tzentru de sa Polinèsia in su sud de s'ecuadore, a mesu tretu intre Noa Zelanda e Hawaii. Dae su 31 de nadale de su 2011, s'agatat a s'ovest de sa lìnia internatzionale de càmbiu de data. Custa mesura proposta dae su primu ministru samoanu, Tuilaepa Sailele, e aprovada dae su parlamentu pretendiat fatzilitare sos cuncàmbios cummertziales cun Austràlia e Noa Zelanda.

S'àrea terrestre totale est de 2.944 km². Su 96% de su totale currispondet a sas duas ìsulas printzipales: Upolu e Savai'e. Sa populatzione totale est de 176.848 bividores (tzensu de su 2001). Petzi in s'ìsula de Upolu bivent 134.024. Etnicamente unu 92,6% sunt samoans, unu 7% mulatos e 0,4% de orìgine europea.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'istòria de Samoa at comintzadu cando emigrantes de sas ìsulas Lau in s'estu de Figi sunt arribadas a sas ìsulas samoanes unos 3.500 annos faghet e de inoghe si sunt istabilidos in su restu de sa Polinèsia. Su cuntatu cun sos europeos at comintzadu in sos primos annos de su de 18 sèculos, ma non s'est rinfortzadu fintzas a s'arribu de sos cummertziantes e missionàrios britànnicos in sos annos 1830.

Durante su de 19 sèculos, su Regnu Unidu, s'Impèriu tedescu e sos Istados Unidos ant pretèndodu partes de su Regnu de Samoa, e ant istabilidu sedes de cummèrtziu.

Su re Malietoa Laupepa fiat mortu in su 1898 e fiat sutzèdidu dae Malietoa Tooa Mataafa. Sos cònsoles nordamericanos e britànnicos si fiant unidos a Malietoa Tanu, fìgiu de Laupepa. Naes de gherra nordamericanos e britànnicas, inclùdidu s'USS Philadelphia, aiant bombardadu Àpia su 15 de martzu de su 1899.

In sa Cunventzione Tripartida de Samoa, una cumissione congiunta de tres membros, Bartlett Tripp pro sos Istados Unidos, C. N. I. Eliot, C.B. pro Bretagna Manna, e Freiherr Speck von Sternberg pro sa Germània, aiant cuncordadu de ispartzire sas ìsulas. Sa Germània aiat retzidu sa parte otzidentale (a pustis connota comente Samoa Otzidentale, oe in die petzi Samoa), chi cuntierraiat Upolu e Savai'e e àteras ìsulas a curtzu. Custas ìsulas ant passadu a si numenare Samoa Germània. Sos Istados Unidos aiant atzetadu Tutuila e Manu'a, chi oe in die cunformant su territòriu de Samoa Americanas. Su Regnu Unidu aiat renuntziadu a sas aspiratziones suas in Samoa, a càmbiu chi Germània tzederet sos protetorados suos in sas Ìsulas Salomone setentrionales.

Dae su 1908, cun s'istabilimentu de su movimentu Mau ('opinione'), sos samoans otzidentales ant comintzadu in reclamare s'indipendèntzia. Pagu tempus a pustis de s'iscòpiu de sa Prima Guerra mundiale, in s'austu de su 1914, sa Noa Zelanda aiat imbiadu fortzas pro pigare e ocupare sa Samoa Germània. Mancari sa Germània aiat refudadu tzèdere ufitzialmente sas ìsulas, non bi fiat resistèntzia e s'ocupatzione aiat tentu logu sena peruna cumbata. Sa Noa Zelanda aiat sighidu s'ocupatzione de Samoa Otzidentale durante sa totu Prima Guerra mundiale. In su 1919, cunforme a su tratadu de Versalles, sa Germània aiat abbandonadu sas pretesas suas pro sas ìsulas.

Sa Nia Zelanda aiat in antis amministradu Samoa Otzidentale suta mandadu de sa Sotziedade de Natziones e a pustis comente fidecommissione de sas Natziones Unidas fintzas a cando su paisu aiat otentu s'indipendèntzia su 1 de ghennàrgiu de su 1962 cun su nùmene de Samoa Otzidentale. Samoa est istadu sa prima natzione polinesiana a imbàtere a s'indipendèntzia in su de 20 sèculos.

In su mese de trìulas de su 1997, sa costitutzione est istada mendada pro cambiare su nùmene dae "Samoa Otzidentale" a "Samoa". Su territòriu nordamericanu de Samoa Americanas at protestadu sa mudàntzia, sentinde chi su càmbiu minimaiat s'identidade samoana de cosa sua. Sos tzitadinos de sas Samoa Americanas galu usant sos tèrmines "Samoa Otzidentale" e "samoans otzidentales".

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]