Sotziedade de Natziones

Artìculu in LSC

Sìmbolu de sa Sotziedade de is Natziones

Istados chi ant fatu parte de sa Sotziedade de Natziones

Sa Sotziedade de Natziones fiat una organizatzione interguvernamentale fundada su 20 de ghennàrgiu 1920, a resurtu de sa cunferèntzia de paghe de Parigi chi aiat postu fine a sa prima gherra mundiale. Est istada sa prima organizatzione internatzionale chie tènneret punna primàrgia de mantènnere sa paghe in su mundu. Obietivos suos fiant de prebènnere is gherras peri una seguràntzia colletiva e sa negotziatzione de is perricas internatzionales. Àteras chistiones chi ddi pertocaiant fiant is cunditziones de is traballadores, su tratamentu de is populatziones nadias, tràfficu de umanos, de drogas e de armas, sa salude globale, is presoneris de gherra e s'amaparu de is minorias in Europa. In su perìodu de massima addillida, intre su 28 de cabudanne 1934 e su 23 de freàrgiu 1935, nde faghiant parte 58 membros.

Sa filosofia diplomàtica subra chi s'apoderaiat sa Sotziedade rapresentaiat unu càmbiu de passu fundamentale, postu in cumparàntzia cun is polìticas de su sèculu cabudianu. Sa Sotziedade ammancaiat de fortzas armadas propias e dipendiat dae is potèntzias majores de s'època pro aplicare is resolutziones suas, mantènnere is santziones econòmicas o mòvere unu esèrtzitu cando abbisongaiat. Nointames , is istados membros fiant fatuvatu relutantes a nd'apogiare is cumbennidos, sende chi is santziones podiant andare contra issos etotu.

A pustis de disvariados sutzessos importantes e carchi fallimentu in is primos annos '20 de su de 20 sèculos, a s'acabu de s'istòria sua sa Sotziedade de Natziones aiat dadu proba de non pòdere acarare o prebènnere is gherras chi fiant aprontende in is annos '30 e istados comente Germània, Giapone, Itàlia e Ispagna si nde fiant retirados.

Sa Sotziedade de Natziones at tentu durada de 26 annos e a s'incras de s'acabu de sa segunda gherra mundiale fiat sutzèdida dae is Natziones Unidas, fundadas su 20 de abrile 1946.