Jump to content

Giordània

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 31°12′N 36°30′E / 31.2°N 36.5°E31.2; 36.5


Artìculu in LSC

Bandera de sa Giordània
Posidura in su mundu

Sa Giordània ([ʤorˈdanja]) o Regnu Hascemita de Giordània (in àrabu: المملكة الأردنية الهاشمية‎, al-Mamlaka al-Urdunniyya al-Hāshimiyya) est un'istadu de su Oriente Mèdiu (Àsia). Sa capitale est Amman.

Cun istèrrida de 89.342 km² e populatzione de unos 10.458.000 bividores, làcanat a norte cun sa Sìria, in su nord-estu cun s'Iràq, in su sud-estu e in su sud cun s'Aràbia Saudita, in su sud-ovest est s'aberet a su Mare Ruju, in s'ovest pigat làcana cun Israele, su territòriu palestinesu de Tzisgiordània e su mare Mortu. Est indipendente de su 1946 e sa forma sua de guvernu est sa monarchia costitutzionale.

Sa populatzione est costituida pro su 95% dae àrabos, chi s distinghent in àrabos giordanos (55% tzirca de sa populatzione) e "àrabos palestinesos" (unu 40%), arribados in Giordània in cunsighèntzia de sas gherras àrabu-israelianas de su 1948 e de su 1967.

Sa limba ufitziale de su Regnu est s'àrabu, ma s'impreu de s'inglesu est meda difùndidu in àmbitu guvernativu, culturale e sotziale. Ambas limbas sunt obligatòrias in sas iscolas pùblicas e privadas. Su frantzesu est imparadu in carchi iscola (siat pùblicas siat privadas), ma non est obligatòriu. S'armenu e sas limbas caucàsicas sunt difùndidas intre sos membros de sas minorias.

Segundu sas istimas de su 2001 su 92% de sa populatzione giordana est cumposta dae musulmanos sunnitos e su 6% de cristianos, (in majoria gregos-ortodossos, ma fintzas catòlicos, ortodossos-sirianos, coptos, armenos apostòlicos e protestantes). B'est annotamala una minore minoria drusa in sa tzitade de Zarqa. In sa biddighedda de ʿAdasiyya b'est imbetzes una minore comunidade Bahá'í.