Jump to content

Tailàndia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 14°N 101°E / 14°N 101°E14; 101


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura in su mundu

Sa Tailàndia (in tailandesu: ประเทศไทย), ufitzialmente Regnu de Tailàndia (in tailandesu: ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai), est un'istadu de su sud-estu asiàticu chi làcanat in s'estu cun su Laos (parte manna de custa frontera dda format su riu Mekong), in su sud-estu cun sa Cambògia, in su sud cun su Golfu de su Siam e sa Malaìsia , e in s'ovest cun su mare de sas Andamanas e Birmània. Est unu de sos baranta-noe istados chi cumponent su continente asiàticu. Tenet istèrrida de 513.115 km²[1] e unos 65.500.000 de bividores su 2011 (su de 20 istados prus populados de su mundu), cun una densidade de populatzione de unos 128 biv/km². Sa capitale e sa tzitade prus pobulada est Bangkok (Krung Thep Maha Nakhon), tzentru de s'atividade polìtica, cummertziante e industriale de su istadu.

Sa Tailàndia fiat connota in antis che Siam.[2] Custu nùmene est istadu cambiadu sa prima borta in su 1939 dae Prathet Thai (ประเทศไทย) e torra in su 1949 (essende istadu torradu a mudare durante sa Segunda Guerra Mundiale).[3] Prathet cheret nàrrere 'paisu' e sa paràula thai (ไทย) signìficat 'lìberu' o 'libertade' in sa limba tailandesa, paràula chi puru est su nùmene de su grupu ètnicu de majoria in Tailàndia (etnia chi at agatadu sa libertade prus de duos millènnios faghet, arribados a custa regione fuende·si·nche de sos tzinesos). Custu faghet chi Prathet Thai si potzat bortare comente 'Paisu de Gente Lìbera'. Bortende a s'inglesu Prathet Thai at passadu a èssere Thailand ('Terra de sos Thai'), e de inoghe sa tradutzione «Tailàndia» in is àteras limbas.

Unu 75% de sa populatzione ètnica est tailandesa, unu 14% est de orìgine tzinesa, e su 3% est de orìgine malesa; su restu pertenet a grupos minoritàrios incluende sos Mundos, Khmer e diversas tribùs de sos montes. Sa limba ufitziale est su tailandesu. Sa religione printzipale est su buddhismu, praticadu dae su 95% de sa populatzione. Sa Tailàndia at bìvidu una crèschida econòmica lestra intre su 1985 e 1996. Oe in die est un'istadu de reghente industrializatzione e unu esportadore mannu. Su turismu puru contribuet in manera significativa a s'economia natzionale. In Tailàndia b'ant 2,2 milliones de emigrantes, e cherit fintzas annoditzadu chi custa terra puru atraet espatriados de paisos in bia de isvilupu.[4]

  1. Istatìstica Tailàndia https://www.datosmundial.com/asia/tailandia/index.php
  2. Antiguo nombre de Tailandia http://www.pedido-form.com/1593/cual-era-el-antiguo-nombre-de-tailandia.html[ligàmene interrùmpidu]
  3. Historia del nombre de Tailandia http://www.thailandbuddy.com/Spanish/thailand-history/index.html Archiviadu su 18 abrile 2017 in s'Internet Archive.
  4. Hard lessons in expat paradise. BBC News. 14 nadale 2006.