Antakya

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Antiochia de Sìria in un'istampa de su 1866.

Antiochia (turcu: Antakya; gregu: Αντιόχεια; in Template:Arabo: انتاكيّة,‎, Template:Arabo, in passadu Antiochia de Sìria) est una tzitade de sa Turchia, in sa riba de su riu Oronte, a curtzu de sa sua foce Template:Arabo s'ala nord-orientale de su Mare Mediterràneu e pagu a longu de sa frontera cun su chi oe est Sìria. Est su cabulogu de sa provìntzia de Hatay.

Est istada una de sas prus mannas metròpolis de su mundu antigu, a partire a su nessi de s'època grega, e l'est istada pro medas sèculos galu, rapresentende unu de sos printzipales tzentros cumertziales e culturales de su tempus. Distrùida dae su terremotu de su 526 d.C. e conchistada dae sos persianos in su 540 d. C. at subidu dae tando unu lentu declinu, chi at ridimensionadu in manera notèvole s'importu suo. Oe contat belle 300.000 abitantes.

Istòria[modìfica | edit source]

Gregos e romanos[modìfica | edit source]

Est istada fundada belle in su 300 a.C. de Seleuco I Nicatore, unu de sos generales de Lisandru Mannu (fintzas mutidos diàdochi, est a nàrrere pretendentes chi, posca sa morte de Lisandru Mannu, si sunt cuntierrados su Regnu Macedone in gherras e batallas duradas belle 40 annos) e pro prus de duos sèculos est istada sa capitale de su Regnu de sos Seleucidos. Seleuco l'aiat dadu custu nùmene in onore de su babbu, Antioco. In su 64 a.C. Pompeo at conchistadu sa regione e at costituidu sa provìntzia romana de sa Sìria, e Antiochia nd'est devènnida sa capitale.

Sa tzitade, dae su 47 a su 55 belle, at bìdidu sas primas prèdicas cristianas de s'apòstolu Paolo de Tarso. De sos logos de sa prèdica di Pietro e Paolo est abarrada sa gruta chi, segundu sa traditzione, los bidiat impares pro sa tzelebratzione de s'eucaristia. Cun sa difusione de su Cristianèsimu, incumentzada dae san Barnaba, Antiochia est devènnida sa sede de unu de sos bator patriarcados initziales, paris cun Gerusalemme, Alessandria e Roma. Comente a tzitade de s'Imperu Romano issa at prosperadu finas su V sèculu e at bìdidu crèschere sa populatzione sua finas belle 500.000 abitantes.

Sa metròpoli, imbellida dae monumentos e tèmpios, s'est arrichida de màrmaros pretziados e, giai dae su I sèculu, est istada una de sas tzitades prus pròsperas e importantes de s'Imperu e sa de tres pro cantu a sa populatzione, in fatu a Roma e Alessandria.

Numerosos sunt sos imperadores chi bi ant artziadu òperas, cumintzende dae Caligola, chi costrùidu torra e at ismanniadu su forum, finas Aureliano chi, torradu dae sa gherra contra sa reina Zenobia de Palmira, àtera tzitade a beru rica, si fiat firmadu in tzitade e aiat detzìdidu de l'imbellire.