Apàtridu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Un'apàtridu est una pessone chi perunu Istadu recunnoschet comente nassionale suo pròpiu.

Diferentes milliones de pessones in su mundu intreu s'agatant oe in una situassione de apatridia, podende gosare petzi de un'atzessu limitadu a sa proteghidura legale nassionale o internassionale, o a deretos fundamentales comente sos a sa salude e a s'imparonzu.

In su tentativu de parare fronte a sa situassione difìzile de sos apàtridos, in su 1.954 e in su 1.961 fiant istadas parafadas duas cumbenturas, respetivamente subra de s'istatus de sos apàtridos e subra de su minimonzu de s'apatridia.

Fitianu e no semper, un'apàtridu est finas unu refuzadu. In onzi manera, sa chistione de s'apatridia intrat a sa cumpetèntzia de s'Arta Cummessaria de sas Nassiones Aunidas pro sos Refuzados (ACNAR). In su 1.974, difatis, s'Adunàntzia Zenerale de s'Ona at pèdidu a s'ACNAR de dispensare assistèntzia legale a custa categoria de pessones e, in su 1.996, at incarrigadu s'Azentzia de amprare su rolu suo a sa prebenidura e a su minimonzu de su fenòmenu de s'apatridia.

S'abàliat chi bi siant 12 milliones de apàtridos in su mundu. Sende gasi, petzi 64 paìsos ant comunicadu a s'ACNAR sos datos chi permitint de contare 3,5 milliones de pessones apàtridas. Custu fatore at imbaradu s'intrega chi tenet sa finalidade de abaliare sas dimensiones reales de su fenòmenu.

De cara a su de 50 annales de sa cumbentura de su 1.961 subra de su minimonzu de s'apatridia, s'ACNAR at lantzadu sa Campanna pro sas cumbenturas subra de s'apatridia, alentende sos Istados a aderire a sa cumbentura narada, gasi che a sa de su 1.954 subra de s'istatus de sos apàtridos. Ambas cumbenturas custituint unu cuadru legale cun s'intentu de prebenner s'apatridia e garantire sa proteghidura de sos chi zai s'agatant in custa cundissione.