Asteròide

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

S'asteròidi 4 Vesta fotografau dae sa sonda Dawn

Is asteròidis (dae su gregu ἀστεροειδής, simili a unu steddu) funt corpus minoris de su Sistema solari chi no funt pranetas, pranetas nanus o coudus. Si pensat chi siant sìmilis a is corpus chi ant formau is pranetas a sa nascida de su Sistema Solari. Sa prus parti de is asteròidis est intra is òrbitas de Marte e Giove. Su primu asteròidi scobertu est stètiu Cèrere in su 1801 dae s'astrònomu italianu Giuseppe Piazzi a Palermu, mancai oi ddu considerit unu praneta nanu ca est sfericu e in ecuilìbriu idrostaticu. Cèrere tenit unu diàmetru da agiumai 1000 chilòmetrus. Su segundu asteròidi po mannesa, o su primu si no consideraus Cèrere in sa regolta de custus ogetus, est 4 Vesta, cun unu diàmetru mèdiu de 525 km. Funt consideraus asteròidis is corpus chi siant a su mancu de unu metru de diàmetru, mentris is prus piticus ddus nant meteòridis (chi est diferenti dae meteoritis)

Sigomenti funt piticus, is asteròidis funt difìcilis de castiai. Sceti Vesta si podit biri cun is ogus ebbia, candu est prus acanta a sa Terra. Sa prus parti de is màginis chi teneus de issu benint dae sondas chi si funt acostadas po ddus studiai, ca dae is telescòpius me in sa Terra si bidi pagu de is carateristicas insoru.

Is asteròidis podint atumbai sa Terra. Oi si pensat chi s'estintzioni de su Cretàceu, sa de is dinosaurus, dda at causada s'atumbu de unu asteròidi de trinta chilòmetrus. Mancai siant acadessius rarus, is asteròidis acanta a sa Terra funt controllaus e sa Scala Palermo mesurat s'arriscu de s'eventu po is asteròidis scobertus. Ant propostu bàrias maneras de evitai un'impatu, chi andant dae su sderrocai su asteròidi a ddu desviai.

Classificadura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]


Is asteròidis no ant tentu classificadura po mancai duus seculus. Asteroidi fiant totus is corpus celestis chi no fiant coudus, duncas chi no teniant crinera e coa, e nimancu fiant pranetas o satellitis. Po no tenni coa is asteroidis depiant essi corpus de roca o metallu. Po no essi pranetas depint tenni forma irregolari, est a nai non sfèrica. Is problemas de custa classificadura funt meda: ddoi funt corpus chi, mancai no tengant coa cummenti is coudus, bogant gas e pamporis cummenti a issus; corpus chi no funt fatus po sa prus parti de roca o metallu ma dae sustàntzias lèbias ma no tenint coa po mori de sa distàntzia dae su Soli, cummenti is ogetus de su cintu de Kuiper, o coudus dormius, chi ant spaciau sustàntzias lèbias. Oi si preferit usai su fueddu asteròidi po is corpus de roca o metallu, cun orbita intra cussa de Giove.

Màgini cun is positzionis de is asteròidis in su 2006. Funt sinnadas is òrbitas de is pranetas, s'òrbita prus manna siendi sa de Giove. Is puntus arbus funt is asteròidis de su Cintu de is Asteròidis, is puntus birdis is Troianus de Giove

Classificadura orbitali[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is asteròidis podint essi classificaus po s'òrbita insoru. Sa prus parti est in su Cintu de is Asteròidis intra Giove e Marte, tenendi òrbita eliocèntrica cun ecentritzidadi bàscia. Is atrus grupus funt is Trojanus de Giove, chi sighint su praneta me is puntus lagrangianus L4 e L5. Donnia praneta terrestri tenit is trojanus de cosa sua, mancai siant prus pagu de is de Giove. Is asteròidis cun perièliu minori de 1,3 UA ddus nant NEO, dae Near Earth Object (Ogetus acanta a sa Terra in ingresu). Si unu asteròidi atraessat s'òrbita de sa Terra ddu narant Atraessadori de sa Terra (Earth-crosser), e aici sighendi po is asteròidis chi colant is òrbitas de atrus pranetas.

Classificadura po spetru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is asteròidis podint essi classificaus dae sa luxi chi refletint. Doi funt meda tipus, is principalis funt:

  • Tipu C: funt su 75% de is asteròidis connotus. Funt scurus meda po mori de sa presèntzia de cumpostus de carbòniu.
  • Tipu S: funt su 17% de is asteròidis connotus. Funt prus crarus, cun un'albedo de 0,2, est a nai chi reflitint una de cincu partis de sa luxi chi ddus allùghiat. Tenint meda cumpostus de silìciu.
  • Tipu X: is chi abarrant. Tocat a nai chi funt asteròidis diferenti intra issus e totu. Is de su tipu M, po esèmpiu, funt de ferru e nichel, is asteròidis de su tipu E invecis funt fatu de mineralis cun pagu ferru.

Formatzioni[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Oi si pensat chi is asteròidis funt is pranetisimus abarraus a pustis de sa formatzioni de su Sistema Solari, est a nai corpus solidus chi atumbendi·si ant formau is pranetas. Sa attraida gravitatzionali de Giove no ddis at fatu formai atrus pranetas. Unus asteròidis, cummenti Vesta e Pallas, tenint unu internu diferentziau, est a nai stratus diferentis cummenti is pranetas, e funt cunsideraus proto-pranetas. Nci funt asteròidis chi si funt formaus dae s'atumbu intra atrus asteròidis prus mannus.

951 Gaspra fotogafau dae sa sonda Galileo. Is coloris no funt naturalis.

Esploratzionis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Si primu asteròidi bisidau dae una sonda est stètiu 951 Gaspra in su 1991 dae sa sonda Galileo. Su primu aundi est calada una sonda est 253 Mathilde, in su 2001, bisidau dae sa sonda NEAR.