Coudu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Nùcleu ativu de su coudu 67P/Churyumov–Gerasimenko fotografau dae sa sonda Rosetta bogendi gas e pruini. Sa presèntzia de is gas me in sa crinera faint biri s'umbra de su nùcleu. Sa parti prus ativa est cussa allumiada dae su Soli.

Unu coudu, (steddu coudu, stella crinuda o fogu ispàbinu) est unu corpus celesti piticu e ghiaciau de su Sistema Solari chi, candu colat acanta a su Soli, si callentat e inghitzat a bogai gas e pruini dae su nùcleu, criendi una crinera e duas coas chi permitint de ddu biri. Is coudus tenint òrbitas cun ecentritzidadi manna, passendi sa prus parti de se tempus atesu de su Soli, o fintzas iperbòlicas, ossiat passant sceti una borta acanta a su Soli e si perdint me in is spàtzius interstellaris. Cancunu de issus si iat podi essi formau in fora de su Sistema Solari, e in custu casu si nant esocoudus. Sa prus parti de is coudus funt me in sa Nui de Oort, una sfera de agiumai unu annu luxi de ràju a ingìriu de se Soli; atrus arribant dae su discu difusu a palas de su cintu de Kuiper.

Sa crinera distinghit is coudus dae is asteroidis. Is dimensionis de su nùcleu andant dae centinàjus de metrus a dexinas de chilòmetrus. Is dimensionis de sa coa podint essi de una o prus unidadis astronòmicas e torrant is coudus ca unus de is fenòmenus prus spantosus chi si podint biri cun is ogus ebbia.

Is coudus si funt formaus prima de is pranetas, e sa cumpositzioni insoru podint donai meda informatzionis a pitzu de is conditzionis de formatzioni de su Sistema Solari[1][2].

Funt connotus fintzas dae s'antichidadi, e fiant cunsideraus portadoris de sventura.

Caraterìsticas Fìsicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nùcleu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nùcleu de su coudu 67P/Churyumov–Gerasimenko fotografau dae sa sonda Rosetta.

Su nùcleu de is coudus est sa parti sòlida, e candu su coudu est atesu dae su Soli est sa sola chi esistit. In su 1950 Fred Lawrence Whipple at imbentau su modellu de sa bòcia de nie bruta po spiegai su cumportamentu de su nùcleu acanta de su Soli: sa bidea fiat chi su nùcleu fiat fatu po sa prus parti de ghiàciu de àcua, monòssidu de carbòniu e anidridi carbònica cun partis de pruini e roca. A pustis de sa missioni Giotto perou su modellu est stètiu currègiu: is coudus no funt bòcias de nie bruta, ma mancai bòcias de brutori cun nie[3]. Sa parti perdosa est cussa chi donat sa forma e su croxu de su nùcleu, e aundi càpint is sustàntzias lèbias chi ant a torrai a gas po mori de su calori de sa luxi de su Soli in su perièliu. Is nùcleus de is coudus cuntenint meda sustàntzias orgànicas, e su lander Philae de sa missioni Rosetta ndi at agatau sexi diferentis, e puru sustàntzias de grandu importàntzia po sa bida cummenti aminoàcidus[4].

Mancai is coudus siant aici luxentis acanta de su Soli, is nùcleus de cosa insoru funt is ogetus prus nieddus de su Sistema Solari: rifletint sceti is 4 partis de 100 de sa luxi chi lompit a issus, prus pagu de s'asfartu chi rifletint mancai su 7%[5]. Sa luxi assorbia callentat totu su nùcleu, fadendi inghitzai su svaporamentu chi creat sa crinera. Custu est unu de is fatus chi at custrintu a lassai s'idea chi is coudus podiant essi fatus po sa prus parti de ghiàciu.

Is nùcleus no funt mancu densus ca s'àcua, pesendi mancu unu grammu po centìmetru cubu, e dae is formas parrit si siant formaus dae series de atumbadas intra nùcleus prus piticus.

Crinera[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Crinera de su crinudu Holmes, cun su birdi prus forti po fai biri su lugori birdi chi dda imbollicat. No si biri sa coa.

Sa crinera est s'atmosfera de su coudu. Issa est formada dae is sustàntzia chi svaporant po mori de su calori de sa luxi de su Soli alladiendi·si in su spàtziu e dae su pruini chi est traigau dae custu gas. S'espansioni dda frenant sa pressioni de sa luxi e de su bentu solari. Sa dimensioni de sa crinera dipendit dae s'ecuilibriu intra tres fatoris: su nùcleu chi bogat gas e pruini nous, sa pressioni de s'alladiadura de su gas, sa pressioni de sa luxi e su bentu chi frenant s'alladiadura, furendi gas e pruini dae sa crinera. Sa crinera est prus manna e pagu luxenti candu si format, agiumai 4 UA dae su Soli, e torrat prus pitica e prus luxenti po mori de s'aumentu de s'energia e de sa pressioni de sa luxi e de su bentu solari candu su coudu s'acostat a su Soli.[6]

Sa parti prus manna de su gas chi bessit dae su nùcleu est vapori de àcua. Spàniadu in su spàtziu, si sfridat fintzas a 100 km dae su nùcleu, aundi sa alladiadura no arrenescit a ddu sfridai prus de cantu sa luxi de su Soli, mascimamenti is rajus UV, ddu callentit. Su alladiadura sighit po mori de s'energia noa ammuntonada in su gas fintzas a 103/104 km. In s'interis, is rajus UV arrogant is molècolas de àcua e formant ionis, chi creant una magnetosfera chi si interagiscit cun su bentu solari e su campu magnèticu interplanetariu. Difatis in su caminu su coudu "sulcat" su mèdiu interplanetariu ca una nai, strechendi is linias de su campu magneticu chi aparant "astragadas" in su plasma a fora de sa crinera, e format unu "bow shock" (unda de prua in inglesu) aranti a issu.[6][7] Sa luxi de su crinera benit dae sa fluorescentza de is ionis[6].

Coas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Coudu Hale-Bopp fotografau in su 1997. Si bidi sa crinera in bàsciu e is duas coas, sa asula fata dae gas ionizadus e sa bianca dae pruini. Custu coudu est de perìodu longu, cun perìodu de norantamilla annus.

Sa matèria chi su bentu solari e sa luxi leant dae sa crinera formant is duas coas de su coudu, sa coa de plasma e sa coa de pruini. Is coas si formant a pustis de sa crinera, e podint essi longas fintzas 3 UA.

Sa coa de pruini est sa prus luxenti: sa luxi de cosa sua no est creada dae sa coa ma est luxi de su Soli reflessa dae is granixeddus de pruini. Custa reflessioni stèsiat is granixeddus dae sa crinera: sa luxi tenit unu momentu, est a nai donat una spinta a su chi atumbat. Mancai siant fenomenus de prus pagu importu, su bentu solari e su campu magnèticu puru influentzant is granixeddus po su fatu chi custus funt carigus eletricamenti, e podint cangiai sa strutura de sa coa[8]. Candu sa Terra passat aintru is restus de custas coas ddoi est su fenomenu de is farinallas de steddus.

Sa coa de plasma est formada dae su gas bogadu dae sa crinera dae su bentu solari. Custu abarrat astragau dae is linnias de su campu magnèticu, e sa forma sua est causada da custa influèntzia. Est s'osservatzioni de custa coa chi at portau a ipotitzai s'esitentzia de unu bentu solari. Est prus pagu luxenti ma prus longa de s'atra. S'atividadi de su Soli dda podit influentzai e fintzas destrusi.

Schema de sa forma de is coas in diferentis positzionis apetus su Soli me in s'òrbita de su coudu. Sa coa de plasma (1, asula), spinta dae su bentu solianu, est sempri in diretzioni contrària a su Soli; sa coa de pruini (2, murra), spinta dae sa luxi, abarat agoa in su caminu, pinnigada a sa diretzioni contrària a su motu de su coudu.

Caraterìsticas de s'òrbita[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is coudus funt classificaus apetus a is caraterìsticas de s'òrbita insoru. Sa prus parti de is coudus tenint un'òrbita elìtica meda allonghiada. Po custa classificadura is coudus podint essi coudus de perìodu curtzu, perìodu longu o iperbòlicus. No intrant in custa classificadura is eso-coudus agataus in atrus sistemas solaris.

Is coudus cun perìodu curtzu funt is chi faint unu giru de su Soli in mancu 200 annus. Meda bortas is coudus de custu tipu tenint s'afèlju, sa parti de s'òrbita prus atesu de su Soli, acanta a s'orbita de unu praneta, po mori de s'influèntzia gravitatzionali de custu: totus is coudus chi tenint s'afèlju acanta a s'òrbita de su pròpiu praneta ddus nant una famìlia. Sa famìlia prus manna est sa de Giove. Is coudus chi tenint s'afèliu a intru de s'òrbita de Giove ddus narant de tipu Encke. Si pensat chi is coudus cun periodu curtzu bengànt dae su discu difusu, a palas de s'òrbita de Netunu e de su cintu de Kuiper.

Is coudus cun perìodu longu funt is chi faint unu giru de su Soli in prus de 200 annus. Su perìodu podit essi longu meda: su prus longu carcurau est su de is coudus West e C/1999 F1, de ses millionis de annus, e chi arribant a agiumai unu annu luxi de distàntzia dae su Soli. Mancai atrus coudus tengànt unu perìodu prus curtzu, medas podint essi bidus una borta sceti in sa storia de s'umanidadi, poita torrant a si fai biri donnia pariga de migliaris, dexinas o centinàjus de migliaris de annus. S'òrbita insoru podit essi influentzada dae sa gravidadi de is pranetas, mascimamenti dae Giove, e unus coudus cun perìodu curtzu iant a podi essi stètius cun perìodu longu in antis de essi acapiaus dae su praneta giganti.

Is coudus iperbòlicus o non-periòdicus po definidura no tenint perìodu, ca passant una borta sceti acanta a su Soli e pustis si sperdint me in su spàtziu. Ddus nant aici poita s'òrbita insoru est un'ipèrboli. Est difìcili a ddus distinghi dae is coudus cun perìodu longu, poita candu passant acanta a su Soli tenint agiumai su propiu tipu de òrbita, e poita is coudus cun perìodu longu puru, candu passant acanta a unu praneta, podint torrai a iperbolicus, cummenti su coudu C/1980 E1. Si pensat chi coudus cun perìodu longu e iperbòlicus bengiant dae sa Nui de Oort.

Orìgini e sorti[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is bintunu arrogus de su coudu Shoemaker-Levy, fotografaus cun luxi arrubia dae su telescòpiu spatziali Hubble in su 1994. Su coudu est stètiu sderrocau dae s'efetu marea de sa gravidadi de Giove, in antis de arrui a pitzu su praneta giganti.

S'atividadi de is coudus ddis fait perdi massa a donnia passàgiu acanta a su Soli: finias is sustàntzias chi podint svaporai, su coudu spàciat de tenni crinera e coas, e torrat a invisìbili. Si pensat chi unus asteroidis connotus me in su sistema solari, agiumai su 6% de is acanta a sa Terra, funt a beru coudus dormius. In prus de custu, is coudus si podint arrogai po mori de is esplosionis de gas aintru issus e totu, o atumbiai su Soli o is pranetas. Su fatu chi sa vida de unu coudu siat prus curtza de cussa de atrus ogetus de su Sistema Solari at fatu preguntai a is astrònomus poita ndi bideus oi puru.

Sa prima ipotesi est stètia fata dae s'astrònomu Jan Oort in su 1950. Issu boliat spiegai puru poita is coudus de perìodu longu arribant dae totus is diretzionis, e no sceti dae su pranu de s'eclitica cummenti is de perìodu curtzu. Sigomenti sa prus parti de custus coudus tenit afèliu de 20 000 UA, issu at ipotitzau cussa chi oi dda narant Nui de Oort, una sfera cun su centru in su Soli de ràju eguali a custu balori, chi est sa riserva de is coudus de su Sistema Solari. Custa riserva est atesu meda dae su Soli, duncas est pagu infuentzada dae sa gravidadi de cosa sua. Is sciumbullus gravitatzionalis de is steddus chi passant acanta a su Soli (acanta po is distantzias interstellaris, duncas annus luxi) podint fai "arrui" is coudus conca a su Soli, chi intrant in una òrbita elitica o iperbòlica.

Mancai custa ipòtesi siat cunsiderada bera oi puru, no spiegàt s'esistèntzia de is coudus de perìodu curtzu. A s'inghitzu si pensàt chi custus fessint a s'orìgini coudus de perìodu longu tenturaus dae sa gravidadi de is pranetas, ma su nùmeru de coudus fiat tropu mannu apetus cussu chi beniat dae is carcurus. Est stètia ipotitzada s'esistèntzia de su cintu de Kuiper cummenti riserva de custus coudus e atrus ogetus. Mancai su cintu esistàt, e poderat ogetus cummenti Plutoni, no spiegàt totus is caraterìsticas de is coudus a perìodu curtzu, chi oi si pensàt bèngiant dae su discu difusu.

Storia de is osservatzionis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is coudus funt connotus dae migliaris de annus. Is cinesus arregistrànt is passàgius, e is informatzionis insoru funt usadas dae is astronòmus oi puru po carcurai su periodu de unu coudu. Is antigus pensànt chi is coudus fessint sinnus de sfortuna o mancai fortuna, a donnia manera messàgius divinus[9]. Aristòtele pensàt chi is coudus fiant fenòmenus atmosfericus, poita is sferas de su celu depiant essi perfetas, e custa cosa est stètia crètia dae sa prus parti de is astronòmus fintzas a candu Tycho Brahe no iat mesurau sa distàntzia de una cometa, e iat demostrau chi fiat a su mancu prus de catru bortas prus atesu de sa Luna, duncas in su celu.

Su primu a demostrai chi unus coudus chi si biriant in su celu in tempus diferentis fiant a beru su propiu, e a carcurai s'òrbita est stètiu Edmond Halley, in su 1705 cun su lìburu de cosa sua Synopsis of Cometary Astronomy, aundi naraiat chi is coudus de su 1682, 1607 e 1531 fiant a beru su propiu ogetu, chi oi cannosceus cummenti Coudu de Halley e iat prevìdiu s'orbita sua cun sa teoria de sa gravidadi de Newton, narendi chi su coudu iat a essi torrau in su 1758.[10]

Missionis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa prima astronai a passai acanta a unu coudu est stètia ICE, una missioni de sa NASA e de s'ESA impari. In si 1986 su coudu de Halley est stètiu bisidau dae sa chi narant Armada de Halley, medas astronais de diferentis Stadus. Su primu aterragiu "moddi" est stètiu fatu dae su lander Philae de s'ESA, in sa missioni Rosetta.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Halley, Giotto Halley, in sci.esa.int. URL consultadu su 26 austu 2019.
  2. (EN) How comets were assembled, phys.org, https://phys.org/news/2015-05-comets.html. URL consultadu su 26 austu 2019.
  3. Why Comets Are Like Deep Fried Ice Cream, NASA/JPL, http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?feature=4480. URL consultadu su 27 austu 2019.
  4. (EN) Science on the surface of a comet esa, European Space Agency, http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Science_on_the_surface_of_a_comet. URL consultadu su 27 austu 2019.
  5. NASA - Comet, Comet WorldBook, in web.archive.org, 29 abrile 2005. URL consultadu su 27 austu 2019 (archiviadu dae s'url originale su 29 abrile 2005).
  6. 6.0 6.1 6.2 Gas Dynamics and Kinetics in the Cometary Coma: Theory and Observations (PDF), in lpi.usra.edu.
  7. (EN) Erik Vigren, Colin Snodgrass e Beatriz Sanchez-Cano, Cometary Plasma Science -- A White Paper in response to the Voyage 2050 Call by the European Space Agency, 1º austu 2019. URL consultadu su 29 austu 2019.
  8. Code di polvere scompigliate dal vento solare, in media.inaf.it.
  9. Comet lore, in ianridpath.com.
  10. Halley and his Comet, in ianridpath.com.